Es canten més els abandonaments que les companyies. No hauria de ser així.
Et canto, perquè ets al meu costat, perquè em mires, em toques.
Ets companyia: ni a la teva absència em faltes. Un prim i fi fil de seda còsmica ens uneix.
Sense esforç, sense despesa. Natural, flueix…
Vida meva. Segueixo fent-te l’amor com el primer dia; ¡no, no és cert! Com milers de dies, com milers de nits.
La teva escalfor m’envolta entre els llençols. I no se’n va quan t’allunyes. Ets en mi.
T’abraço, una, cent, mil vegades. T’acarono. Un altre ésser, però aquesta escalfor que emanes i que jo sento i que jo emanaré per a tu ens uneix ja per sempre.
Ets tan fermós…