LA MONTA
El caballo negro piafa, reluce bajo el sol, sudor y viento.
Tú lo montas. Sois una sola cosa.
Las bridas maestras en tu mano izquierda.
Las botas sin espuelas. Apenas un roce de tus piernas es la guía del equino.
Una sola cosa. Tu cintura se mueve con el sinuoso perfil de los centauros.
Magnífica mujer, cabalgando a la bestia, que es una con ella.
FIN
El fin. A casi nadie le agrada esta palabra.
Fin, final, finalizar.
Pero no solo significa cese. Es también finalidad, objetivo.
Fin.
NEU
El món pot desaparèixer – tota la feixuga càrrega de la matèria inert- sota la suau dolcesa de la neu. Sempre m’ha agradat la neu en la seva fredor primigènia. A tu t’entusiasma, et fa assolir un estat d’embriaguesa feliç que em fa somriure.
La neu…jugues amb ella, l’acarones, fins al punt d’esdevenir gèlida tu també.
Cobreix les aspreses del món, com la ma d’una mare, o d’una amant.
Et fatiga, però. I les teves galtes primer roses esdevenen pàl.lid tremolor.
Descansa, Dama de Neu, als meus braços per sempre.