Per estrenar el nou bloc de Tinet he pensat en recuperar algun artícle enteranyinat a les golfes i amb les eleccions de les Cambres Agràries del passat diumenge m’ha semblat oportú rescatar de l’oblit públic un tema que continua vigent i silenciat.
L’any 2008, el ja convuls sector agrari aconseguia destapar un problema endèmic que perjudicava la imatge del sector i debilitava la seva credibilitat. La Unió Europea començava a qüestionar-se la necessitat de finançar la pagesia espanyola argumentant, amb paraules més diplòmàtiques, que allò semblava un sac sense cul i que les polítiques agràries aplicades no assolien objectius de millora del sector.
Un informe europeu demostrava que la major part dels diners no arribaven al petit agricultor i algun que altre article, molt interessant, posava el dit a la llaga explicant amb detall a qui arribava exactament.
Després de la lluita per la transparència sobre la distribució d’ajudes europees al sector agrari, el Tribunal de la Unió Europea va decidir, el passat mes de novembre, que no es poden fer públics els perceptors d’aquests subsidis europeus. Segons la sentència, fer públiques aquestes dades constitueix “una lesió del dret al respecte de la vida privada i a la protecció de dades”.
Com que els agricultors i ramaders no tenen res per ocultar, no els pot importar que tothom sàpiga que se’n fan de tants diners. Per tant, l’única explicació a tota aquesta protecció deu ser la d’impedir que es confirmi amb dades oficials el que tothom coneix de fa temps: un 5% dels propietaris de grans finques agrícoles acaparen més del 70% dels més de 6.000 milions d’euros anuals que la Unió Europea destina al sector agrari espanyol.
Tot i això, una organització europea anomenada Farmsubsidy.org manté encara aquesta informació penjada a Internet. Tot i que només contempla dades fins al 2008, val la pena fer una ullada als principals beneficiaris dels subsidis agraris europeus fins aleshores a Espanya, Catalunya, Tarragona o a qualsevol lloc que es vulgui consultar.
S’ha de remarcar que la majoria d’aquests grans perceptors tenen constituïdes diferents empreses i/o societats, grans i petites, amb noms diferents, que poden percebre alhora diferents subsidis i que no s’identifiquen amb el propietari real. És a dir, conèixer l’import total que percep cadascun d’aquest propietaris requeriria una tasca d’investigació acurada i un seguiment complicat des de les institucions públiques.
El primer que pot sorprendre és que una empresa constructora “JMGrúas” (Alguaire, Lleida) consti com el major perceptor d’ajudes agràries europees a Catalunya, per davant de la Cooperativa de segons grau Actel Sccl.
Hi ha més coses curioses en aquesta web. Per exemple: constatem que a Catalunya hi ha una sèrie de perceptors anomenats “none” que portaven recaptats, fins el 2007, més de 1.261.111 euros. A l’àmbit espanyol els “none” es reparteixen 16.182.513.
En la “localització” espanyola “Unknown” trobem, entre moltes altres, una empresa molt curiosa de begudes refrescants “Norbega” o una de “mayorista y distribución de productos alimentarios” anomenada “Feria Sociedad Anònima” o una empresa de mobles “Hermida, SA” . De fet Farmsubsidy.org, projecte europeu per a la transparència, col·loca totes aquestes empreses en aquesta localització “desconeguda” i demana informació sobre elles.
Una altra curiositat podrien ser les subvencions adjudicades a l’empresa Avialsa, dedicada, segons informa la seva pàgina web a “la tecnologia aérea”. Certament, això no té per què ser incompatible amb una activitat agrària, altra cosa seria qüestionar si hauria de ser susceptible de subvenció o no.
Res no ha canviat, sembla. L’única diferència és que ara no es poden fer públiques les dades i per tant no ens podrem assabentar d’on van a parar els diners que Europa destina a ajudes per agricultors i ramaders.
Dolors Palma
Imatge: http://whatsorganic.posterous.com/