Ja hem entrat en la setmana santa. Despr\u00e9s de la quaresma ha arribat el diumenge de rams i ja som en plena setmana santa. Actualment aquesta setmana t\u00e9 un to eminentment vacacional. Per\u00f2 en anys passats, bastant passats, la setmana santa tenia tot un altre caire. Tinc records de la meva infantesa relacionats amb la setmana santa. Jo vivia fa ja molts anys al carre Sant Sebasti\u00e0. Casa meva feia cantonada amb el carrer de Sant Antoni. Viv\u00edem just damunt de la hist\u00f2rica farm\u00e0cia Catal\u00e0. En aquells temps, aquesta zona formava part del rovell de l’ou de Valls. El carrer de Sant Antoni era\u00a0el carrer m\u00e9s comercial de la ciutat. Des de la pla\u00e7a de Sant Francesc fins al carrer major hom podia gaudir d’una interminable successi\u00f3 de botigues que garantien als seus ve\u00efns la possibilitat de sortir a comprar qualsevol cosa sense despla\u00e7ar-se m\u00e9s de 500 metres de casa. Diverses fleques, cansaladeries, carniceries, ca les Taronges, ca l’Oli, verduleries, discos i electrodom\u00e8stics com a ca Bofarull, perfumeries com ca Dasca, botigues de queviures i licors com a ca Vilar\u00f3, etc. Ben a prop ten\u00edem la pla\u00e7a de l’oli amb les seves botigues i el seu mercat on es podia comprar animals vius. Recordo la parada de la Si\u00f3 on nosaltres hi compr\u00e0vem conills que v\u00e8iem matar davant nostre.<\/p>\n
Eren altres temps i eren altres formes de viure. Recordo que els diumenges els viv\u00edem com a grans dies de festa. An\u00e0vem a comprar vermut i patates de xurro, menj\u00e0vem pollastre que llavors no era una menja de cada dia, sin\u00f3 una menja excepcional i festiva. A la tarda tota la\u00a0fam\u00edlia an\u00e0vem a fer unes quantes passejades carrer de la cort amunt, carrer de la cort avall. El Pati era el punt d’inflexi\u00f3 on tota la gernaci\u00f3 girava per refer el seu cam\u00ed altra vegada. Llavors encara s’estilava el vestit del diumenge. La\u00a0gent es posava els seus millors vestits. No com ara que molts ens abillem amb un xandall que ens allibera del vestit setmanal. El diumenge era un dia especial, \u00fanic.<\/p>\n
Aquests records de persona que ja\u00a0rapapieja, els associo a com viv\u00edem llavors la setmana santa. Una setmana santa amb una religiositat que a voltes ofegava. Cada dia tenia la seva caracter\u00edstica molt marcada. Penso que el dijous tocava anar a visitar els monuments, que eren les formacions a tall de monument que es feien a les esgl\u00e9sies de Valls per a acollir la\u00a0sagrada forma, l’h\u00f2stia, col\u00b7locada a la cust\u00f2dia, una mena de canelobre circular formant com un sol amb els seus rajos on al bell mig s’hi instal\u00b7lava\u00a0l’h\u00f2stia blanca. Tot plegat enmig d’una barroca decoraci\u00f3 floral.<\/p>\n
El divendres era un dia eminentment trist, gaireb\u00e9 tr\u00e0gic. Els centurions\u00a0vetllaven ja\u00a0el sepulcre al capvespre i a la nit la process\u00f3. Totes\u00a0les fam\u00edlies pertanyien a una germandat o altra. La meva pertanyia al sant sepulcre. No recordo prou b\u00e9 si alguna part de la fam\u00edlia pertanyia tamb\u00e9 a alguna altra.\u00a0Estic parlant d’una \u00e8poca en qu\u00e8 jo era for\u00e7a petit i per tant la meva mem\u00f2ria em podria fallar. Recordo l’espectacular palma del sant sepulcre. Res que s’assembli a l’actual. Era molt m\u00e9s impressionant. Molt m\u00e9s. A casa ten\u00edem una vista privilegiada. Ten\u00edem una\u00a0gran balconada que arrencava del carrer de Sant Antoni i donant el tomb acabava al carrer de Sant\u00a0Sebasti\u00e0, just davant de la font. Ten\u00edem, doncs, for\u00e7a metres per veure el recorregut de\u00a0les processons tot venint de lluny. Recordo dues processons. La del divendres sant i, jo diria, que la del diumenge de rams. Podria ser\u00a0que la mem\u00f2ria em torn\u00e9s a trair. No m’he documentat per fer aquest escrit. Jo era dels que tenien prefer\u00e8ncia pel sant crist de Sant Francesc. M’agradava m\u00e9s. La seva mirada. Amb els ulls oberts, diria.\u00a0Em sembla recordar que primer passava ajagut amb els armats i despr\u00e9s pujava ja amb tota la process\u00f3. No em feu massa cas en quant els detalls, la mem\u00f2ria sovint traeix els nostres records.<\/p>\n
Les processons d’aquella \u00e8poca formaven part de la religiositat del moment. \u00c9rem en ple franquisme. Tot era monol\u00edtic. Un sol pensament. Una religiositat amb la qual mai no m’he sentit identificat, per\u00f2 que m’impactava. Tot semblava una trag\u00e8dia, un drama. Diria que a\u00a0difer\u00e8ncia d’ara, no es veia la\u00a0process\u00f3 com un espectacle. Hi havia una actitud reverencial, de profund silenci. Era una religiositat que em va recordar la pel\u00b7l\u00edcula d’en Mel Gibson, “la passi\u00f3 de Crist”. Una religiositat que sovint es quedava en el fet\u00a0hist\u00f2ric, en la crueltat de la mateixa passi\u00f3. Evidentment cadasc\u00fa\u00a0la vivia a la seva manera, per\u00f2 aquest \u00e9s el record que en tinc. Una imatge que no tinc avui dia. Nom\u00e9s he vist la process\u00f3 de setmana santa moderna una vegada. Quan era jove vaig participar com a armat, els antics, no pas aquests d’ara tan polits i tan marcials, en la\u00a0darrera process\u00f3 que es va fer en l’etapa anterior.\u00a0No m’interessava veure la process\u00f3 actual. Si vaig baixar a veure-la va ser perqu\u00e8 la meva dona que no \u00e9s de Valls, i \u00e9s bastant m\u00e9s jove que jo, tenia ganes de veure-la. La veritat \u00e9s que no em va agradar. No s\u00e9 ni si la vaig acabar de veure tota. Crec que no. No me n’amago. No m’agraden les processons. No vull entrar ara en exposar els motius pels quals no sigui una manifestaci\u00f3 que m’atregui. No \u00e9s el lloc, ni el moment. Per\u00f2 s\u00ed que dir\u00e9 una cosa. No essent una religiositat que comparteixi, la de fa quaranta anys, la process\u00f3 actual em va semblar mancada d’alguna cosa, alguna mena d’autenticitat. D\u00e9u me’n guard de criticar o opinar sobre les motivacions personals de les persones que hi participen. Cadasc\u00fa deu saber les seves i jo les respecto. Per\u00f2\u00a0a la process\u00f3 actual li vaig trobar a faltar l’\u00e0nima. No em va produir cap sentiment o sensaci\u00f3 positiva. Segurament t\u00e9 molta m\u00e9s espectacularitat, no ho s\u00e9, per\u00f2 la vaig trobar buida. Com a manifestaci\u00f3 cultural tampoc no em va suscitar res. No estic fent una cr\u00edtica de les processons. Simplement expresso les meves sensacions. Per tant, em sembla b\u00e9 que qui vulgui hi vagi, ja sigui a participar-hi o com a espectador. Per\u00f2 personalment no hi trobo res. La meva religiositat\u00a0i espiritualitat va per altres camins. I sobre aix\u00f2 hi ha tan poc a dir que em sembla que cadasc\u00fa ha de saber qu\u00e8 i com el fa sentir i viure la seva pr\u00f2pia religiositat o el seu ate\u00efsme. S\u00f3n coses diferents. Hi haur\u00e0\u00a0ateus a qui agradin les processons des del vessant cultural o folcl\u00f2ric i hi haur\u00e0 el creient a qui no l’entusiasmin gens ni mica. Em causen m\u00e9s impacte els misteris exposats est\u00e0ticament que no en marxa durant la process\u00f3. Com una obra d’art que en observar-la ens influeix en el nostre \u00e0nim o en\u00a0la nostra sensibilitat.<\/p>\n
Avui nom\u00e9s volia\u00a0rememorar els meus records d’inf\u00e0ncia. Uns records llunyans i que ni enyoro, ni m’emocionen. Simplement s\u00f3n aix\u00f2, records i viv\u00e8ncies. Formen part de la meva vida i del meu passat.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ja hem entrat en la setmana santa. Despr\u00e9s de la quaresma ha arribat el diumenge de rams i ja som en plena setmana santa. Actualment aquesta setmana t\u00e9 un to eminentment vacacional. Per\u00f2 en anys passats, bastant passats, la setmana … Continua llegint