La decisi\u00f3 del Banc Central Europeu d’apujar el preu del diner a l’1,25% \u00e9s un premi en tota regla als culpables de l’actual crisi econ\u00f2mica que estem patint. \u00c9s un premi a banquers i especuladors i \u00e9s un c\u00e0stig a les v\u00edctimes, als pobres que paguem amb diners, esfor\u00e7os i retallades la il\u00b7limitada fogacitat dels delinq\u00fcents de banc blanc que s’escapen de la pres\u00f3 i que ens han fet retrocedir no s\u00e9 quants anys enrere. Ja vaig dir en el meu antic bloc que el BCE no \u00e9s la reserva federal nord-americana.\u00a0El BCE nom\u00e9s t\u00e9 com a missi\u00f3 la contenci\u00f3 de la inflaci\u00f3. A difer\u00e8ncia del banc central nord-americ\u00e0, el BCE\u00a0va a piny\u00f3 fix i se li’n refot el creixement de l’economia i les pen\u00faries dels pobres ciutadans que dia a dia van perdent la feina.<\/p>\n
La mesura del BCE afavoreix els interessos de la totpoderosa\u00a0Alemanya i penalitza les economies que no van tan b\u00e9 com aquella. A qui cal esperonar? A qui va b\u00e9 o a qui t\u00e9 dificultats? La decisi\u00f3 del BCE aposta per servir els interessos alemanys. Tant de bo ho encertin i Alemanya sigui capa\u00e7 d’estirar tots els altres endavant. Perqu\u00e8 si no ho fa,\u00a0el BCE hauria fet un mal servei. En el cas d’Espanya, que engloba el nostre pa\u00eds, les coses s\u00f3n ben fotudes. Nosaltres no anem b\u00e9 en res. Nosaltres s\u00ed que tenim una inflaci\u00f3 superalta. I no \u00e9s nom\u00e9s fruit de causes externes com el preu del petroli. \u00c9s fruit de la incapacitat del\u00a0govern de torn que\u00a0no para de posar llenya al foc per a ajudar-la a pujar encara m\u00e9s. A banda de tenir la inflaci\u00f3 desbocada, resulta que tampoc creixem econ\u00f2micament. Diria\u00a0que estem estancats.\u00a0En l’\u00fanic que creixem, a banda de la inflaci\u00f3, \u00e9s en m\u00e9s aspectes negatius. L’atur sagnant que patim \u00e9s fruit d’aquest no creixement de la nostra economia. Som incapa\u00e7os de crear llocs de treball. No som capa\u00e7os de compensar els llocs que destruim. I no li s\u00e9 veure la fi a aquesta pel\u00b7l\u00edcula. Ara els nostres governants estan encenent ll\u00e0nties a la moreneta perqu\u00e8 tinguem una bona temporada tur\u00edstica. Com si una flor fes un estiu. Millor que la temporada sigui bona, nom\u00e9s faltaria, per\u00f2 aix\u00f2 nom\u00e9s atura el cop durant uns mesos. El pitjor encara est\u00e0 per venir. En el nostre cas no ens salva ning\u00fa, faci el que faci el BCE, per\u00f2 s\u00ed que ens castiga encara m\u00e9s. Hi podem afegir que el nostre pa\u00eds est\u00e0 sobrat de corruptes en tots els \u00e0mbits de la vida p\u00fablica, menys en el camp de la prostituci\u00f3, que tamb\u00e9 n’hi ha, per\u00f2 en aquest camp ja se suposa.<\/p>\n
En tot aquest panorama, diumenge Barcelona celebra la consulta per la independ\u00e8ncia. Els membres del govern i de la coalici\u00f3 que governa fan un trist paper. Fan parlar l’avi Pujol, sense que se’l vegi votar, vota el president sense que se’l vegi votar, i no voten els unionistes\u00a0democr\u00e0tics i confederals. El dret a decidir que m\u00e9s els agrada \u00e9s el\u00a0de decidir no fer res que no sigui passar les tisores pels serveis b\u00e0sics de l’estat social. El nostre pa\u00eds segueix tenint unes potencialitats com pocs. Per\u00f2 est\u00e0 mancat de lideratge. L’altre dia un ex alt directiu del FMI deia molt clarament que el nostre pa\u00eds seria un dels m\u00e9s rics del m\u00f3n si tingu\u00e9s els trons de dotar-se d’un estat propi. El problema \u00e9s que no sembla que hi hagi ning\u00fa que en tingui de trons.<\/p>\n
Ara em ve al cap aquella famosa frase del president Companys. Deia que “tornarem a lluitar,\u00a0tornarem a sofrir, tornarem a v\u00e8ncer<\/em>“. En aquests moments, l’\u00fanic que albiro en el nostre horitz\u00f3 \u00e9s\u00a0la seguretat que tornarem a sofrir, no veig per enlloc que\u00a0tornarem a lluitar (qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2 de lluitar?) i veig impossible que tornem a v\u00e8ncer. Sense lluita no hi ha vict\u00f2ria possible. I no parlo d’agafar les armes, no. Parlo de fermesa, de la fermesa d’un poble capa\u00e7 de posar-se a caminar cap a un horitz\u00f3 de llibertat. Si ho f\u00e9ssim aix\u00ed, segur que vencer\u00edem, per\u00f2 amb la nostra par\u00e0lisi actual aix\u00f2 \u00e9s ben poc probable. \u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La decisi\u00f3 del Banc Central Europeu d’apujar el preu del diner a l’1,25% \u00e9s un premi en tota regla als culpables de l’actual crisi econ\u00f2mica que estem patint. \u00c9s un premi a banquers i especuladors i \u00e9s un c\u00e0stig a … Continua llegint