He llegit d’una tirada el llibre de St\u00e9phane Hessel que ha estat un fenomen editorial a Fran\u00e7a titulat “Indignez-vous”, editat per una petita editorial anomenada Indigene Editions. He llegit el libre en la seva edici\u00f3 original francesa i m’ha encantat. Hessel \u00e9s un jove de 93 anys. Va participar a la Resist\u00e8ncia francesa durant l’ocupaci\u00f3 nazi. Era nascut a Berlin\u00a0el 1917 i fill d’una fam\u00edlia d’origen jueu que va emigrar el 1924 cap a Par\u00eds amb tota la seva fam\u00edlia. Delatat per una persona sotmesa a tortura per la Gestapo va ser fet presoner el 1944 i confinat al camp de concentraci\u00f3 de Buchenwald d’on es va escapar. Tornat a fer presoner va estar en dos altres camps de concentraci\u00f3 d’on tamb\u00e9 va conseguir fugir. Anys despr\u00e9s, Hessel escrivia que “Ning\u00fa hauria de ser perseguit per parlar sota tortura”. Passada la guerra va convertir-se en diplom\u00e0tic a la missi\u00f3 francesa a les Nacions Unides i va ser un dels redactors de la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets de l’Home. L’\u00fanic que queda en vida. Va ser defensor del dret d’Alg\u00e8ria a independenditzar-se de Fran\u00e7a. Aprofitant el seu passaport diplom\u00e0tic va visitar Palestina el 2008 i el 2009, visita que li caus\u00e0 una profunda impressi\u00f3 per l’estat de la situaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 palestina. Va ser llavors que va escriure el llibre al que em refereixo. \u00c9s un llibret d’unes trenta p\u00e0gines que es pot llegir d’una tirada. Ara acaba de sortir la versi\u00f3 catalana i castellana editada per Destino. Us el recomano. Comparteixo al cent per cent el qu\u00e8 Hessel hi diu.<\/p>\n
Les seves idees principals s\u00f3n les seg\u00fcents: l’inter\u00e8s general impera per damunt de l’inter\u00e8s particular. Les reformes que avui s’estan emprenent estan al servei del diner. Es pregunta com es pot afirmar que no hi ha prou recursos per sostenir l’estat social i del benestar quan la capacitat productiva mundial actual\u00a0\u00e9s d’un nivell inimaginable fa uns anys. Afirma que el poder del diner \u00e9s m\u00e9s gran que mai i que est\u00e0 al servei dels poderosos.<\/p>\n
El seu missatge va dirigit a les noves generacions. Els hi explica que la indignaci\u00f3 \u00e9s el motor de totes les conquestes social aconseguides. I els demana que s’indignin. Sempre hi ha un motiu per a indignar-se, nom\u00e9s cal que cadasc\u00fa trobi el seu. Recorda que als anys trenta els motius d’indignaci\u00f3 eren molt clars, el feixisme i el nazisme s’imposava a Europa. Ara tamb\u00e9 hi ha motius sobrats per a indignar-se. La indignaci\u00f3 \u00e9s a la base de l’acci\u00f3. La pitjor actitud \u00e9s la indifer\u00e8ncia, cal comprometre’s, militar, ja sigui en l’acci\u00f3 sindical, en moviments com ATTAC, o d’altres. Busqueu i trobareu, diu Hessell, trobareu el motiu de la vostra indignaci\u00f3. El motor que us posar\u00e0 en marxa. Ning\u00fa ha de perdre l’esperan\u00e7a. Acaba el llibre amb aquesta frase: CREAR \u00c9S RESISTIR, RESISTIR \u00c9S CREAR.<\/p>\n
Hessell als seus 93 anys fa una s\u00edntesi de la vida i de la via que ens condueix al progr\u00e9s. La via nom\u00e9s pot ser no-violenta, encara que en algun moment hom pot comprendre algun esclat de viol\u00e8ncia dels desesperats. Per\u00f2 la via mai pot ser la viol\u00e8ncia.\u00a0 Un home clarivident, en la meva opini\u00f3.<\/p>\n
El seu discurs \u00e9s ben actual. Hem dedicat recursos impressionants per salvar pocavergonyes dirigents de bancs i altres institucions, enlloc de portar-los a la pres\u00f3. Quan l’\u00fanic que calia era garantir els dip\u00f2sits dels ciutadans ens hem dedicat a injectar diners p\u00fablics a salvar aquests pocavergonyes i a perpetuar les institucions que dirigeixen. Els especuladors campen per aquests mons de d\u00e9u impunament. Els hi hem donat els nostres diners i ara diem que no ens en queden per mantenir la nostra sanitat, el nostre sistema educatiu, les garanties d’una vida digna per a les persones que ho passen malament. Despr\u00e9s de no fer el que tocava i de fer el que no tocava, ara ens diuen que hem de retallar per tot arreu. Han desviat el centre d’inter\u00e8s cap al camp que els convenia, ara del que cal parlar \u00e9s del deute com una plaga per la humanitat, quan aquest deute l’hem generat per apuntalar-los a ells.<\/p>\n
T\u00e9 ra\u00f3 Hessell, m’hi sento plenament identificat. Cal que ens indignem, de forma individual i col\u00b7lectiva. Abandonem la nostra passivitat pr\u00f2pia dels submissos. Fins i tot ens posen d’exemple l’estoicitat dels japonesos davant la inoperant gesti\u00f3 del govern i de la companyia propiet\u00e0ria de la central de Fukushima. Ens diuen que hem de ser mesells com ells. Doncs no, aquest no \u00e9s el cam\u00ed. No hem estat capa\u00e7os ni de fer una senzilla cassolada contra els poderosos que ens empenyen a\u00a0acceptar la p\u00e8rdua de la dignitat que tant ens ha costat de guanyar. Indignem-nos, s\u00ed. Neguem-nos a perdre la nostra dignitat de persones i ciutadans i ciutadanes. Em sento avergonyit que un senyor de 93 anys ens ho hagi de recordar. \u00c9s ara o mai.<\/p>\n
He llegit d’una tirada el llibre de St\u00e9phane Hessel que ha estat un fenomen editorial a Fran\u00e7a titulat “Indignez-vous”, editat per una petita editorial anomenada Indigene Editions. He llegit el libre en la seva edici\u00f3 original francesa i m’ha encantat. … Continua llegint ![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2011\/04\/stephane-hessel.jpg\")
<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"