Estem en uns moments de convulsi\u00f3 arreu del m\u00f3n. En tots els sentits. Per una banda tenim les revoltes al m\u00f3n \u00e0rab i musulm\u00e0 que no podem desvincular de la crisi general, d’arrrel econ\u00f2mica i que abasta tot l’espectre social del m\u00f3n. Fins i tot la mare natura s’ha apuntat a aquesta revolta en forma de terratr\u00e8mols i tsunamis que ha originat una cat\u00e0strofe nuclear al Jap\u00f3. Cada una d’aquestes revoltes t\u00e9 la seva pr\u00f2pia din\u00e0mica i les seves caracter\u00edstiques, per\u00f2 jo les entenc com una part de la revolta general. \u00c9s cert que les revoltes ja no tenen les caracter\u00edstiques de les de segles passats, per\u00f2 no deixen de ser-ho.<\/p>\n
Al nord d’\u00c0frica est\u00e0 immers en un bany de sang a L\u00edbia i en un estadi de reformes a Tun\u00edsia, Egipte i Marroc. A la pen\u00ednsula ar\u00e0biga les coses no van gaire diferents. All\u00e0, per\u00f2, les dictadures dels diferents xeics semblen no tenir massa contemplacions. A l’estil libi, per\u00f2 sabedors que dif\u00edcilment occcident s’hi\u00a0 posar\u00e0.<\/p>\n
La revolta no \u00e9s aliena a Europa. No tenim una revolta com en aquests pa\u00efsos, per\u00f2 jo crec que algunes coses estan\u00a0canviant, encara que poc a poc. Canvis\u00a0a Fran\u00e7a i Alemanya en les diferents eleccions que han celebrat el passat\u00a0cap de setmana. A la\u00a0Gran Bretanya hem vist centenars de milers de persones protestant contra les mesures econ\u00f2miques i socials endegades pel govern Cameron. Fins i tot hi hem vist un grau de viol\u00e8ncia\u00a0a la qual no est\u00e0vem acostumats. Gr\u00e8cia i Irlanda estan en processos molt durs i Portugal s’hi ha\u00a0afegit aquesta darrera setmana. Alguna\u00a0cosa est\u00e0 passant tamb\u00e9 a Europa. La construcci\u00f3 europea \u00e9s present en tots aquests esdeveniments. Europa s’ha convertit per la majoria d’estats-naci\u00f3 en una bona excusa per a aplicar pol\u00edtiques que sense\u00a0la pressi\u00f3 europea no es prendrien. La culpa o la responsabilitat \u00e9s de la Uni\u00f3\u00a0Europea, ella ens hi obliga, diuen. Clar,\u00a0\u00e9s normal. Un pa\u00eds com Alemanya que t\u00e9 un pes important a la Uni\u00f3 diu que s’hi aquesta ha de subsistir, ella ha de poder decidir molt m\u00e9s a l’interior de la\u00a0Uni\u00f3. Qui paga mana. Per\u00f2 Alemanya tamb\u00e9 sap que sense el suport europeu dif\u00edcilment hauria pogut dur a terme\u00a0la reunificaci\u00f3 alemanya. Per tant, tothom en surt d’alguna manera perjudicat i beneficiat alhora. No tot pot ser bo, com no tot pot ser dolent. Si la Uni\u00f3 ha de proveir un fons per a rescatar alguna de les seves economies, \u00e9s normal que vulgui decidir. Qui paga, mana. L’Europa social que hem\u00a0conegut en les darreres d\u00e8cades est\u00e0 desapareixent, encara que no del tot. Fins ara, la poblaci\u00f3 europea ha anat aguantant estoicament tot tipus de reforma, unes reformes que han retocat i retocaran m\u00e9s l’espai social que no pas\u00a0l’espai econ\u00f2mic. El sistema econ\u00f2mic \u00e9s tan fort que fins i tot ho \u00e9s m\u00e9s que la majoria dels estats del m\u00f3n. Per\u00f2 ja veurem si no li arribar\u00e0 tamb\u00e9 l’hora. La ciutadania europea comen\u00e7a a reaccionar, encara que molt t\u00edmidament. Ja veurem com evoluciona tot plegat.<\/p>\n
Una de les coses que es comencen a reformar \u00e9s l’\u00e0mbit econ\u00f2mico-laboral i social. Al nostre pa\u00eds es fan cimeres entre govern, oposici\u00f3, agents socials i econ\u00f2mics i els anomenats savis. Mai la paraula savi havia estat tan devaluada. Segurament segueix el\u00a0rastre de paraules com pol\u00edtic, sindicalista, etc. Clar que si els nostres savis s\u00f3n aquests a qui anomenem com a tals no\u00a0\u00e9s d’estranyar. Aquests\u00a0han ofert tota una s\u00e8rie de mesures a aplicar que no han sorpr\u00e8s ning\u00fa. Si alg\u00fa m’hagu\u00e9s demanat de confegir una llista de les mesures que aquests experts proposarien, em sembla que les hagu\u00e9s endevinat totes. Aix\u00f2 no vol dir que les compart\u00eds, per\u00f2 crec que les hagu\u00e9s endevinat. A l’estat que ens engloba el seu president se segueix reunint amb els representants de les grans empreses, que no \u00e9s el mateix que dir amb els empresaris. La majoria d’ells no ho s\u00f3n pas d’empresaris, s\u00f3n gestors de grans empreses, s\u00ed, per\u00f2 no empresaris.<\/p>\n
Tots tornen a insistir en alll\u00f2 de deslligar-nos de la inflaci\u00f3, com si aix\u00f2 fos possible. Es refereixen, \u00e9s clar, als salaris. Parlen que el que s’ha de tenir com a refer\u00e8ncia \u00e9s la productivitat.\u00a0\u00c9s la recepta Merkel. Ja vaig dir en el seu moment que creia que no hi pot haver un \u00fanic par\u00e0metre al que referenciar-nos, sin\u00f3 tenir en compte tot un conjunt de par\u00e0metres. Per\u00f2 aix\u00f2 no es pot quedar aqu\u00ed.<\/p>\n
A quins factors est\u00e0 sotmesa la productivitat?\u00a0A\u00a0molts. Avui dia \u00e9s inconcebible que alg\u00fa pugui pensar que la productivitat s’incrementa amb l’esfor\u00e7 individual de treballadors i treballadores fins a treure la llengua. La productivitat millorar\u00e0 mantenint a les persones durant m\u00e9s anys al mercat de treball sense\u00a0donar-los la possiblitat de jubilar-se? Endarrerir la seva edat de\u00a0jubilaci\u00f3 incrementar\u00e0 la productivitat de les empreses\u00a0i dels pa\u00efsos? La productivitat dep\u00e8n de molts altres factors. L’educaci\u00f3, la formaci\u00f3 cont\u00ednua, la inversi\u00f3 en nous processos industrials, la inversi\u00f3 en el capital i en les persones. Volen\u00a0que deixem els nostres salaris en mans de la productivitat. Per\u00f2 qui \u00e9s responsable d’incrementar la productivitat? Els empresaris i els gestors empresarials. Fent un s\u00edmil amb el que he explicat sobre el funcionament de la Uni\u00f3 Europea, haur\u00edem de concloure que si hem de lligar els nostres salaris a la productivitat, haur\u00edem de convenir que no podem deixar en mans dels empresaris i\u00a0dels gestors empresarials les decisions que poden fer cr\u00e9ixer o minvar aquesta productivitat. Diem qui paga, mana. Podem dir que qui assumeix un cost ha de poder participar en les decisions que l’afecten. Fer funcionar una empresa a base d’hores extres minva la productivitat de les empreses. Quan s’ha de treballar m\u00e9s per produir el mateix, estem reculant. Vol dir que aspectes com la no inversi\u00f3, la no millora de processos productius, la manca de formaci\u00f3 i polival\u00e8ncia, mobilitat interna, fallades en el proc\u00e9s de provisi\u00f3 de les primeres\u00a0mat\u00e8ries, la log\u00edstica, els preus de l’energia, del petroli, tenen una gran incid\u00e8ncia en la productivitat. Tots aquests aspectes incideixen de ple en la competitivitat, en el cost del que es produeix. Quan se’ns demana als treballadors que ens oblidem de la inflaci\u00f3, se’ns demana tamb\u00e9 que ens fem corresponsables del control dels aspectes que incideixen en la productivitat? Cal tenir en compte que en determinats pa\u00efsos, en determinats sectors, uns salaris lligats a l’augment de productivitat haurien pujat m\u00e9s que no pas lligats a la inflaci\u00f3. Potser no \u00e9s el cas del nostre pa\u00eds considerat globalment, per\u00f2 ptser s\u00ed en d’altres pa\u00efsos, o en alguns sectors fins i tot al nostre pa\u00eds.<\/p>\n
Existeix un concepte com la corresponsabilitat, la cogesti\u00f3. Estem disposats a avan\u00e7ar cap a aqu\u00ed? Perqu\u00e8 si no s’hi est\u00e0 disposat veig dif\u00edcil que la inflaci\u00f3 pugui deixar de ser un referent a l’hora de negociar els salaris. El nostres sistema econ\u00f2mic mundial es basa en la capacitat que tenim de consumir. Si resulta que la nostra capacitat de fer un consum responsable i mesurat s’empetiteix, tot el sistema es debilitar\u00e0. Per tant, cal buscar f\u00f3rmules que garanteixin la capacitat d’adquisici\u00f3 de b\u00e9ns de consum, alhora que no es contribueix a incrementar desorbitadament la inflaci\u00f3. Els diferents governs de l’estat al qual ens mantenen lligats han demostrat la seva incapacitat hist\u00f2rica de tenir inflacions a nivells europeus. Per tant,\u00a0\u00e9s in\u00fatil esperar que per aquesta banda ho aconsegueixin. M\u00e9s aviat, tot el que fan contribueix enormement a disparar aquest diferencial. I aix\u00f2 \u00e9s un llast que hem d’arrossegar\u00a0i que ens limita.<\/p>\n
Qui paga, mana, qui assumeix un cost ha de poder assumir responsabilitats. El tema no \u00e9s senzill, tant de bo ho fos.\u00a0T\u00e9 una complexitat enorme. Els estats han cedit sobirania a la Uni\u00f3 Europea. Aquests savis empresarials estan disposats a cedir i compartir sobirania? Des del meu punt de vista, aquest \u00e9s un pas imprescindible. Hi ha aquesta voluntat?<\/p>\n
El m\u00f3n est\u00e0 revoltat. De moment tenim una crisi econ\u00f2mica i financera en la qual els seus responsables segueixen remenant les cireres en exclusivitat. Els canvis els veuen necessaris en els altres, per\u00f2 no sembla que el vegin necessari en ells mateixos, en el sistema actual de les coses. I aix\u00ed, encara que no en s\u00e9 entreveure l’abast, la revolta est\u00e0 servida. No menystinguem la possibilitat. Temps al temps.<\/p>\n
I un \u00faltim afegit\u00f3. Ahir vaig veure un trenta minuts que\u00a0parlava de joves emprenedors. Em va sobtar que\u00a0no hi aparegu\u00e9s cap\u00a0emprenedora, voleu dir que no n’hi ha?\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Estem en uns moments de convulsi\u00f3 arreu del m\u00f3n. En tots els sentits. Per una banda tenim les revoltes al m\u00f3n \u00e0rab i musulm\u00e0 que no podem desvincular de la crisi general, d’arrrel econ\u00f2mica i que abasta tot l’espectre social … Continua llegint