{"id":81,"date":"2011-03-22T18:25:30","date_gmt":"2011-03-22T18:25:30","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/?p=81"},"modified":"2011-03-22T18:25:30","modified_gmt":"2011-03-22T18:25:30","slug":"arran-de-lafer-joana-ortega","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/2011\/03\/22\/arran-de-lafer-joana-ortega\/","title":{"rendered":"Arran de l’afer Joana Ortega"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

El cas de la vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya, Joana Ortega, m’ha suscitat reflexions arran de com s’exercita\u00a0un c\u00e0rrec que es relaciona amb el servei p\u00fablic i en la representativitat. Veient la reacci\u00f3\u00a0defensiva de la vicepresidenta\u00a0enyoro l’assumpci\u00f3 de responsabilitats europea, per exemple en el cas de l’exministre alemany Zu Guttenberg. Ja sabeu, aquell ministre alemany de defensa que havia copiat el 80 % de la seva tesi doctoral. Un home amb una popularitat in crescendo a Alemanya i que un cop descobert no ha tingut m\u00e9s remei que presentar la seva dimissi\u00f3. Ortega no ha seguit els seus passos, aix\u00f2 \u00e9s un altre pa\u00eds i ens regim per uns altres par\u00e0metres. M’agraden m\u00e9s els est\u00e0ndars europeus que no pas els nostres, per\u00f2 qu\u00e8 hi farem, no s\u00f3c pas alemany i m’he d’aguantar.<\/p>\n

Per\u00f2 no volia parlar de Joana Ortega, sin\u00f3 d’algunes coses que la seva actuaci\u00f3 m’indueix a pensar.<\/p>\n

El primer que m’ha vingut al cap \u00e9s la manca d’autoestima que les persones acostumem a patir. Necessitem revestir-nos de t\u00edtols, m\u00e8rits i honors per a sentir-nos valorats pels nostres conciutadans. Alguna cosa ens falla quan ens hem de recolzar en aquest tipus de m\u00e8rits per a presentar-nos davant dels altres. \u00c9s una actitud for\u00e7a comuna. Si a m\u00e9s resulta que algun d’aquests m\u00e8rits ens l’atorguem nosaltres mateixos, ja il\u00b7lustra una manca de confian\u00e7a important en si mateix. Ens costa molt de presentar-nos davant dels altres com som, de mostrar la nostra persona, amb virtuts i mancances, per altra banda ben humanes. Ens hem de posar un vestit que doni m\u00e9s relleu a la nostra persona. Penso que aix\u00f2 ens deixa no massa b\u00e9. Potser ens deixa com aquell emperador del vestit, o sigui despullats. Jo crec que aix\u00f2 ens resta autenticitat. Sempre he pensat que si alg\u00fa m’ha de valorar pels meus m\u00e8rits m\u00e9s que no\u00a0 pas per ser una persona normal, no hi he de posar la meva confian\u00e7a. Convindria, doncs valorar-nos m\u00e9s per nosaltres mateixos que no pas pel curr\u00edculum que podem presentar.<\/p>\n

Una altra cosa que m’ha suggerit l’afer t\u00e9 a veure en quina preparaci\u00f3 professional hem d’exigir als nostres representants. Si \u00e9s que els hi hem d’exigir alguna cosa d’aquestes. La realitat, en el camp pol\u00edtic, ens diu que la majoria dels nostres representants pol\u00edtics tenen una formaci\u00f3 universit\u00e0ria. Per\u00f2 a continuaci\u00f3 veiem que molts d’ells mai han dedicat la seva vida a l’exercici\u00a0professional relacionat amb els seus estudis. La majoria s’han dedicat a la funci\u00f3 p\u00fablica. \u00c9s a dir, s\u00f3n funcionaris. Aix\u00f2 no \u00e9s ni bo, ni dolent, per\u00f2 jo sempre he pensat que el funcionari, en\u00a0general, acostuma a perdre un cert contacte amb la vida real en diversos \u00e0mbits. Per\u00f2 m’estic desviant. Acostumem a demanar a qui exerceix o vol exercir una responsabilitat p\u00fablica de representaci\u00f3 un curr\u00edculum brillant. Aix\u00f2 comporta, sovint, que admetem que ha de ser una persona amb una posici\u00f3 social i familiar benestant. He de confessar que a mi mai m’han agradat aquest tipus de valoracions. Estem valorant m\u00e9s el vestit que no pas la persona.<\/p>\n

Jo sempre he estat m\u00e9s partidari\u00a0de\u00a0pensar en els valors personals. Honestedat, autenticitat, integritat, voluntat de servei. En quant a la formaci\u00f3 acad\u00e8mica o al curr\u00edculum professional sempre he valorat m\u00e9s les ganes, la capacitat\u00a0permanent d’aprendre, la curiositat pel saber, la capacitat de deixar-se assessorar pels que en saben m\u00e9s, la capacitat de delegar, de donar confian\u00e7a. Crec, per\u00f2, que vaig una mica a contracorrent. Crec que aquests aspectes no tenen gaire valor social avui dia. I em sembla que \u00e9s una equivocaci\u00f3.<\/p>\n

La nostra societat admira al triunfador m\u00e9s que al lluitador. Al qui ha assolit l’\u00e8xit que a qui el vol assolir d’una manera altru\u00efsta. Conec m\u00e9s d’un llicenciat i doctor a qui no confiaria mai cap dels meus afers, ni la\u00a0representaci\u00f3 i defensa dels b\u00e9ns p\u00fablics, etc. En canvi, coneixo m\u00e9s d’una persona que sense gaires t\u00edtols, jo no dubtaria a confiar-li tot aix\u00f2. Com he dit, l’esfor\u00e7, la curiositat per aprendre, la preocupaci\u00f3 pel benestar de la col\u00b7lectivitat i dels individus, s\u00f3n aspectes que crec que caldria valorar molt m\u00e9s. Per\u00f2 som lluny d’aquest model.<\/p>\n

Quan alg\u00fa es veu en la necessitat d’enganyar per tal d’apar\u00e8ixer davant dels altres com a una persona respectable, no dubtar\u00e0 a seguir en l’engany com a via per a assolir els seus objectius i satisfer les seves ambicions personals. En el nostre pa\u00eds, per\u00f2, encara que\u00a0ens omplim la boca d’europe\u00eftat, no la practiquem gaire. I ja se sap, aqu\u00ed \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil dimitir que ser investit vicepresident.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El cas de la vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya, Joana Ortega, m’ha suscitat reflexions arran de com s’exercita\u00a0un c\u00e0rrec que es relaciona amb el servei p\u00fablic i en la representativitat. Veient la reacci\u00f3\u00a0defensiva de la vicepresidenta\u00a0enyoro l’assumpci\u00f3 de responsabilitats … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":45,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[6],"tags":[],"class_list":["post-81","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-personal"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/81","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/45"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=81"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/81\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=81"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=81"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=81"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}