En Vicent Partal, director de Vilaweb, exposa avui en un editorial els seus dubtes sobre la intervenci\u00f3 militar internacional a L\u00edbia. Amb en Vicent, tot i que no ens coneixem personalment, acostumo a coincidir en la majoria dels seus plantejaments, sigui quin sigui el tema que tracta, i en aquest d’avui tamb\u00e9 comparteixo els seus raonaments, tot i que, segurament, jo, malgrat els dubtes, arribo a una conclusi\u00f3 positiva sobre la intervenci\u00f3. El tema de les relacions internacionals sempre m’ha apassionat. Quan estudiava dret, en l’assignatura de dret internacional p\u00fablic (perdoneu la meva pedanteria) vaig treure una matr\u00edcula d’honor fruit, crec, d’aquesta passi\u00f3. No, no s\u00f3c com la Joana Ortega, jo deixo clar que no tinc acabada la llicenciatura en dret que tinc aparcada de fa temps.<\/p>\n
Partal exposa acuradament els seus dubtes a l’hora de prendre una posici\u00f3 personal sobre la intervenci\u00f3 a L\u00edbia. Diu que espera que els seus dubtes siguin raonables. Jo crec que ho s\u00f3n, com ho podrien ser els meus. Per\u00f2 jo\u00a0la defenso. En primer lloc perqu\u00e8 a difer\u00e8ncia, per exemple, del cas de l’Iraq, en aquest cas hi ha una resoluci\u00f3 de Nacions Unides. Per tant, hi ha un suport legal basat en el dret internacional, un fet important que no es donava en el cas de l’Iraq. El principi de legalitat l’empara. L’operaci\u00f3 no s’ha posat en marxa fins que no ha comptat amb aquest suport. Malgrat que el suport no ha estat un\u00e0nime, ha estat suficient segons les normes del\u00a0dret internacional. Aix\u00f2 \u00e9s important. Partal recorda la guerra civil espanyola i la diversa actuaci\u00f3 que van tenir les pot\u00e8ncies occidentals envers cada un dels b\u00e0ndols enfrontats. No repetir\u00e9 el que ell recorda. En aquell cas hi havia un poder legalment constitu\u00eft a qui se li va negar tot suport. Un poder legal que malgrat tot s’havia mostrat incapa\u00e7 de frenar algunes barbaritats comeses en nom\u00a0de la llibertat. El context internacional d’aleshores era convuls i incert i els diferents governs van prendre decisions del tot q\u00fcestionables que obe\u00efen a interessos pol\u00edtics determinats. Tamb\u00e9 va passar als inicis del nazisme.<\/p>\n
Haur\u00edem de poder separar el dret de la pol\u00edtica. A vegades passa que no sempre all\u00f2 que \u00e9s impecable des del punt de vista del dret \u00e9s impecable des del punt de vista de la pol\u00edtica, la real politik. La pol\u00edtica mai es pot deslliurar dels interessos dels diferents governs i estats. Aquests no dubtaran gens ni mica en utilitzar les oportunitats\u00a0que el dret els atorga, si aquest serveix els seus interessos. Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed.<\/p>\n
Com ja he escrit en altres moments, el dret internacional fa anys que va establir i teoritzar sobre el dret humanitari universal. Un dret que, entre altres, tenia l’objectiu de neutralitzar all\u00f2 tan immoral de la no inger\u00e8ncia en afers interns d’un altre estat.\u00a0Tot l’afer Pinochet t\u00e9 la\u00a0base per exemple\u00a0en aquest dret. I la majoria de dem\u00f2crates hi vam estar d’acord. T\u00e9 ra\u00f3 en Partal quan critica que els estats no estan\u00a0disposats a aplicar-lo en tots i cadascun dels casos. Qu\u00e8 hi ha de diferent entre\u00a0L\u00edbia i Iemen, per exemple, o entre L\u00edbia i Birm\u00e0nia? I podr\u00edem posar altres exemples. La difer\u00e8ncia no ve donada pel dret, sin\u00f3 pels interesos pol\u00edtics. Una aplicaci\u00f3 estricta del dret ens tindria permanentment immersos en conflictes b\u00e8lics internacionals. No\u00a0ens els acabar\u00edem. Perqu\u00e8 actuar en un lloc i no en un altre? Em sembla que la ra\u00f3 la coneixem o intu\u00efm tots plegats. Els dubtes plantejats\u00a0per en Partal s\u00f3n\u00a0ben raonables.<\/p>\n
Ell\u00a0es pregunta, tamb\u00e9, si els opositors a Gaddafi s\u00f3n dem\u00f2crates. No ho s\u00e9. Est\u00e0 per veure, segurament. Les revoltes al nord d’\u00c0frica no s\u00f3n exactament iguals en un pa\u00eds que en un altre. Totes tenen les seves pr\u00f2pies peculiaritats, les seves pr\u00f2pies din\u00e0miques. Els r\u00e8gims d’aquests pa\u00efsos han actuat tamb\u00e9 de forma diferent. Els uns han\u00a0respost amb m\u00e9s viol\u00e8ncia\u00a0que d’altres. En el cas de Gaddafi, ell mateix havia manifestat que si convenia passaria carrer per carrer, casa per casa buscant cada un dels\u00a0opositors. Les pot\u00e8ncies occidentals han actuat, des del meu punt de vista,\u00a0amb for\u00e7a habilitat. Ja s\u00e9 que la Lliga \u00c0rab ha discutit l’abast de les operacions, per\u00f2\u00a0en principi estava d’acord en fer alguna cosa. S’ha intentat implicar-hi d’alguna manera alguns dels pa\u00efsos \u00e0rabs. La diplom\u00e0cia francesa i brit\u00e0nica ha actuat amb una certa habilitat. El rerefons pol\u00edtic no el sabem del tot, per\u00f2 no han estat sapastres. Davant la intervenci\u00f3 internacional Gaddafi ha intentat unir el seu poble davant l’agressi\u00f3 estrangera, per\u00f2 hem vist les imatges de milers de libis celebrant la intervenci\u00f3 sobre els tancs destru\u00efts de Gaddafi. Esperar que Tun\u00edsia o Egipte s’hi impliquessin ara en el context que els seus propis pa\u00efsos es troben penso que era irreal.<\/p>\n
En definitiva, malgrat tots els dubtes i altres que en Partal posa damunt la taula, jo crec que la comunitat internacional ha actuat correctament. Podrem discutir les reals motivacions. Les puc compartir, puc q\u00fcestionar l’honestedat dels motius. Podem discutir perqu\u00e8 aqu\u00ed s\u00ed i en un altre llloc no, per\u00f2 aix\u00f2 no ens ha de conduir a concloure que, doncs, enlloc. Per\u00f2 celebro que la intervenci\u00f3 hagi seguit els passos que el dret internacional ha establert per a actuar dins la legalitat internacional. Tinc l’esperan\u00e7a que l’exemple libi serveixi de fre a altres r\u00e8gims desp\u00f2tics i tirans del m\u00f3n. Deia en un apunt passat que esperava que occident deix\u00e9s de banda la seva temptaci\u00f3 a tutelar les revoltes a Egipte i T\u00fanisia. Ells han de llaurar i conquerir la seva llibertat. Ells han de\u00a0tra\u00e7ar\u00a0el seu proc\u00e9s cap a la democr\u00e0cia. A L\u00edbia el r\u00e8gim ha demostrat tot el seu poder destructiu cap als seus propis ciutadans. Si hi pod\u00edem fer alguna cosa, crec que l’hav\u00edem de fer. Malgrat els dubtes. Per\u00f2 seran els libis els que hauran de tra\u00e7ar tamb\u00e9 el seu propi cam\u00ed que desitjo per al seu b\u00e9 que els condueixi a un sistema democr\u00e0tic. No ser\u00e0 f\u00e0cil, per\u00f2 no pod\u00edem restar passius veient per la televisi\u00f3 com un poble era passat per les armes amb impunitat.<\/p>\n
Per tot plegat, amb els dubtes de l’amic Partal inclosos,\u00a0estic d’acord amb l’actuaci\u00f3 internacional emparada pel dret internacional i els principis universals. Tant de bo, mica a mica, el m\u00f3n vagi fent seus els valors de la democr\u00e0cia com a cam\u00ed per al benestar de la majoria de les persones que habitem aquest planeta. Malgrat algunes contradiccions. Contradiccions i\u00a0interessos pol\u00edtics que els anys trenta del segle passat van portar a una guerra civil llarga i despiatada a Espanya i a una confrontaci\u00f3 mundial fru\u00eft de la tebior del concert de les nacions davant l’auge del feixisme.\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En Vicent Partal, director de Vilaweb, exposa avui en un editorial els seus dubtes sobre la intervenci\u00f3 militar internacional a L\u00edbia. Amb en Vicent, tot i que no ens coneixem personalment, acostumo a coincidir en la majoria dels seus plantejaments, … Continua llegint