Vull fer un darrer comentari sobre el tema nuclear, al menys mentre no hi hagi un desenlla\u00e7 final en un sentit o un altre. M’emprenya el maquiavelisme que impera entre molts dels experts nuclears que aquests dies han escrit o s’han manifestat per la televesi\u00f3 o la r\u00e0dio. La majoria d’ells han desviat el debat cap a un terreny que em sembla molt interessat. Interessat i en la direcci\u00f3 de defensar l’energia nuclear. I \u00e9s que el debat s’ha volgut dirigir cap a una an\u00e0lisi parcial de la tecnologia nuclear. Sempre es fa tenint en compte nom\u00e9s la central nuclear. El proc\u00e9s nuclear, per\u00f2, s’inicia en l’extracci\u00f3 d’urani i altres minerals altament\u00a0contaminants,\u00a0i finalitza\u00a0amb la generaci\u00f3 de residus de les centrals. Aquesta, em sembla, \u00e9s una manipulaci\u00f3 perversa del propi debat.<\/p>\n
Ens volen fer veure que la creixent demanda d’energia a tot el m\u00f3n la fa imprescindible. Ara est\u00e0vem en aquesta l\u00ednia. Abans de l’accident hi havia un corrent d’opini\u00f3 que ens encaminava a la conveni\u00e8ncia d’apostar per l’energia nuclear davant la fi de determinats combustibles f\u00f2ssils. Ara la percepci\u00f3 ha canviat. Jo crec que no tinc la capacitat per discutir la seguretat\u00a0de les centrals nuclears estrictament. Fins i tot puc creure’m que, en egeneral, les centrals nuclears s\u00f3n for\u00e7a segures. Estic disposat a admetre-ho. Els grans riscos, des del meu punt de vista, no v\u00e9nen pr\u00f2piament d’aquest aspecte. Sin\u00f3 que arrenquen d’una premissa econ\u00f2mica que ho contamina tot. Fabricar, construir i invertir amb el menor cost possible per obtenir el m\u00e0xim benefici immediat. Aquesta premissa \u00e9s la que impera i la que em crea totes les retic\u00e8ncies. Aix\u00f2 afecta a la forma, al lloc, als sistemes de prevenci\u00f3 que envolten la construcci\u00f3 de les centrals. Ja he dit que el proc\u00e9s nuclear sencer \u00e9s molt m\u00e9s llarg i complexa. I perill\u00f3s. Per\u00f2 les centrals potser no tant. Per\u00f2 el que em crea tota la desconfian\u00e7a del m\u00f3n \u00e9s la premissa economicista a la que m’he referit.\u00a0La decisi\u00f3 d’allargar la vida de centrals obsoletes per seguir mantenint ingressos econ\u00f2mics importants \u00e9s una decisi\u00f3 que va en aquest sentit, a costa d’augmentar-ne els riscos.<\/p>\n
La societat ha de decidir si accepta aquesta premissa i est\u00e0 disposada a c\u00f3rrer\u00a0el risc i a assumir-lo estoicament en cas\u00a0que el pitjor dels escenaris es produeixi. Si \u00e9s aix\u00ed, doncs endavant, ja ens ho trobarem. Si no volem mirar m\u00e9s enll\u00e0 de dem\u00e0, endavant. Despr\u00e9s no ens queixem si hi ha un dessastre, si\u00a0la factura sanit\u00e0ria augmenta, no ens queixem, mentre per altra banda afavorim que els c\u00e0ncers proliferin. M’ha fet molta pena veure com\u00a0experts han frivolitzat sobre els danys que les radiacions causen sobre les persones. S’ha frivolitzat sobre les radiacions que suportem de forma natural, mentre del qu\u00e8 parl\u00e0vem era de les radiacions que suportem per obra i m\u00e0 de l’home. Ho trobo pat\u00e8tic. Aix\u00ed com molts diuen que malgrat tot i assumint-ne les conseq\u00fc\u00e8ncies,\u00a0per\u00f2 no pas les responsabilitats, diuen nucleras s\u00ed, jo em mantinc i dic no i em remeto a l’esl\u00f2gan tan tronat de nuclears no, gr\u00e0cies! No podem tancar totes les centrals que tenim avui dia. Centenars a tot el m\u00f3n. Per\u00f2 podem impedir que se’n construeixin de noves. Podem tancar les obsoletes quan toca. Nosaltres decidim, o aix\u00f2 em pensava.\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Vull fer un darrer comentari sobre el tema nuclear, al menys mentre no hi hagi un desenlla\u00e7 final en un sentit o un altre. M’emprenya el maquiavelisme que impera entre molts dels experts nuclears que aquests dies han escrit o … Continua llegint