{"id":73,"date":"2011-03-17T16:41:19","date_gmt":"2011-03-17T16:41:19","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/?p=73"},"modified":"2011-03-17T16:42:00","modified_gmt":"2011-03-17T16:42:00","slug":"no-mho-crec","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/2011\/03\/17\/no-mho-crec\/","title":{"rendered":"No m’ho crec"},"content":{"rendered":"
<\/a><\/div>\n

<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

<\/a><\/p>\n

No em crec gens les informacions que des del Jap\u00f3 ens arriben sobre la cat\u00e0strofe nuclear que el pa\u00eds est\u00e0 vivint. Evidentment, no tinc elements objectius del perqu\u00e8 de la meva incredulitat. Per\u00f2 \u00e9s una sensaci\u00f3 profunda que tinc. Crec que ens estan enganyant deliberadament. Tot em sembla la narraci\u00f3 d’una pel\u00b7l\u00edcula a petites dosis, a c\u00e0mera lenta, \u00a0per no alarmar m\u00e9s del compte la poblaci\u00f3 japonesa. No em crec els nivells de radiaci\u00f3 que ens estan donant de les vores de les centrals nuclears de Fukushima, ni dels punts m\u00e9s allunyats. Crec que estem davant la pitjor cat\u00e0strofe nuclear de la hist\u00f2ria de la humanitat, malgrat que ens diguin que no, malgrat que alguns experts ens diguin que no es pot produir un accident com el de Txern\u00f2bil, el m\u00e9s greu registrat\u00a0 i informat de la hist\u00f2ria. Crec que ja estem a nivells similars. Possiblement la necessitat fa que no espugui actuar d’altra forma, potser es vol evitar una alarma que crearia el p\u00e0nic en la poblaci\u00f3 japonesa, potser l’inevitabilitat de les conseq\u00fc\u00e8ncies fa que les coses vagin com vagin. Avui he vist els helic\u00f2pters passant per damunt la central intentant encertar els reactors sense gaire \u00e8xit, com si apaguessin un incendi forestal i crec que es tracta d’una operaci\u00f3 amb la qual justificar que s’est\u00e0 fent tot el possible i res m\u00e9s. Com que les conseq\u00fc\u00e8ncies del desastre nuclear no es veuran fins d’aqu\u00ed unes setmanes, aquest \u00e9s un temps de preparaci\u00f3 per a informar mica a mica del veritable abast de la trag\u00e8dia. Vull deixar molt clar que tinc unes ganes enormes d’equivocar-me, per\u00f2 crec que les autoritats ens preparen mica a mica per al pitjor. Com evacuar milions de persones d’unes illes tan petites amb una alta densitat de poblaci\u00f3 com l’arxip\u00e8lag japon\u00e8s? Impossible.<\/p>\n

Les autoritats de diversos pa\u00efsos d’Europa i dels Estats Units ja han recomanat als seus ciutadans que marxin del Jap\u00f3 immediatament. Els espanyols no, clar, ells sempre m\u00e9s xulos que el punteres. Estem davant d’una escenificaci\u00f3 gradual de com arribar a admetre que finalment no s’hi ha pogut fer res.\u00a0En el fons de tot plegat, per\u00f2, hi ha uns responsables que haurien de pagar per la seva inutilitat i per posar en risc els ciutadans japonesos tot i saber el risc que les centrals japoneses corrien. Un risc intr\u00ednsec amb la mateixa energia nuclear i un risc afegit per la ubicaci\u00f3 de les centrals, no\u00a0nom\u00e9s la de Fukushima.<\/p>\n

Qui va autoritzar posar centrals nuclears a tocar de la costa en el pa\u00eds amb m\u00e9s risc de terratr\u00e8mols del m\u00f3n? Qui va autoritzar a posar centrals nuclears al nivell del mar en el pa\u00eds amb un risc m\u00e9s alt de patir les conseq\u00fc\u00e8ncies d’un tsunami? Imagino que els diversos governs japonesos. Qui va decidir posar centrals nuclears en aquests empla\u00e7aments, segurament per una q\u00fcesti\u00f3 de costos econ\u00f2mics i per obtenir m\u00e9s r\u00e0pidament beneficis, a costa d’augmentar els riscos nuclears? Doncs les companyies el\u00e8ctriques japoneses.<\/p>\n

Imagino que el Jap\u00f3 no \u00e9s\u00a0gaire diferent de la resta del m\u00f3n. Les autoritats locals es devien estar fregant les mans davant els guanys immediats d’assumir el risc de tenir en el seu terme diversos reactors nuclears. Imagino que molts dels seus ciutadans tamb\u00e9. Penso per exemple en els habitants d’Asc\u00f3\u00a0 que estan disposats a augmentar els seus guanys\u00a0tot posant en risc la seva poblaci\u00f3 i les poblacions ve\u00efnes\u00a0pugnant per tenir un cementiri nuclear al seu terme, cosa que faria augmentar el risc de tenir-hi una central nuclear amb dos reactors. Estem assumint el risc de patir un accident nuclear tot resant al cel que no passi per tal d’aconseguir avui un benestar que pot hipotecar el nostre dem\u00e0. Aix\u00ed som els humans.\u00a0Quedem emmirallats davant d’unes companyies que ens indemnitzen a l’avan\u00e7ada per tenir al nostre territori unes instal\u00b7lacions que no s\u00f3n in\u00f2cues. I ho aceptem. Som aix\u00ed de miserables. No conec suficientment el Jap\u00f3 per saber si tenien alternativa o no per a la generaci\u00f3 energ\u00e8tica\u00a0mitjan\u00e7ant l’opci\u00f3 nuclear, per\u00f2 el que s\u00ed que crec \u00e9s que la ubicaci\u00f3 de les centrals\u00a0\u00e9s un desgavell descomunal que els feia jugar amb foc. El que s\u00ed que crec \u00e9s que nosaltres s\u00ed que tenim alternatives a l’energia nuclear, per\u00f2 no hi fem res. Tinc remordiments de pensar en nosaltres, mentre al Jap\u00f3 els seus ciutadans sofreixen les conseq\u00fc\u00e8ncies del desastre, per\u00f2 no puc evitar de pensar-hi. Em sorpr\u00e8n que un pa\u00eds com el Jap\u00f3 que va passar per l’experi\u00e8ncia de dues bombes at\u00f2miques no avalu\u00e9s correctament els riscos que corrien. Possiblement els governants i\u00a0els interessos de les grans companyies el\u00e8ctriques aprofitessin el tarann\u00e0 propi\u00a0cultural dels japonesos. Disciplinats, obedients, amb un sentiment molt arrelat de la tradici\u00f3 feudal. Avui, per\u00f2, estan pagant les conseq\u00fc\u00e8ncies de permetre\u00a0les decisions arriscades d’uns pocs i que ells van acceptar malgrat els enormes riscos. Jo sempre he pensat que cal fer les coses tot pensant en els riscos possibles davant el pitjor dels escenaris. Uns escenaris que pot ser que tardin\u00a0centenars d’anys a passar, per\u00f2 que acabaran passant\u00a0irremeiablement. Aix\u00ed ho fem en moltes de les nostres actuacions. Creiem que les coses no ens acabaran passant. Per aix\u00f2 constru\u00efm a les lleres dels rius o dels torrents que sovint veiem secs, tot i saber que algun cop caldr\u00e0 fer front a una avinguda d’aigua que ning\u00fa ser\u00e0 capa\u00e7 d’aturar. Constru\u00efm preses damunt de falles conegudes tot esperant que durant uns quants anys permanenixein adormides i no facin cap mal. Amb les nostres decisions augmentem sovint els\u00a0danys futurs certs que un fen\u00f2men natural causar\u00e0. I tot ho justifiquem en el cost de construir en un altre lloc, amb l’excusa dels costos econ\u00f2mics, etc. El pitjor de tot plegat \u00e9s que no hi ha manera de que n’aprenguem.<\/p>\n

No, no hem crec el que ens expliquen. El terrratr\u00e8mol s’ha produ\u00eft, com sab\u00edem que es produiria. El tsunami s’ha generat, com\u00a0sab\u00edem que passaria. L’accident nuclear s’ha produ\u00eft, com sab\u00edem que podia passar en haver ubicat les centrals on estan. Tot era q\u00fcesti\u00f3 de temps. Els guanys immediats\u00a0que tots somiaven s’han esfumat de forma dolorosa. Per\u00f2 hi tornarem. Els \u00e9ssers humans som aix\u00ed, a vegades semblem menys racionals que la majoria dels animals que prenen les seves decisions m\u00e9s s\u00e0viament que no nosaltres. Ens agrada el risc, creiem que el podem controlar, ens creiem els m\u00e9s forts del m\u00f3n, per\u00f2 la natura ens posa al nostre lloc. Ni l’hem dominat, ni la dominarem, encara que alg\u00fa\u00a0ens vulgui conv\u00e8ncer que la tecnologia ho pot tot. Sento dolor pels milers de japonesos que han mort i que encara no han comptat. Sento dolor pels milers de japonesos que\u00a0han perdut familiars, amics, cases, tot. Sento dolor pels milers de japonesos que patiran les malalties\u00a0pr\u00f2pies de la radiaci\u00f3 i que encara no ho saben. Ning\u00fa no els compensar\u00e0 el seu dolor, ni governs, ni companyies el\u00e8ctriques, ni res. Per\u00f2 tinc clar que recollim el que sembrem, ja sigui avui o dem\u00e0. I nosaltres no som diferents dels japonesos.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00a0 No em crec gens les informacions que des del Jap\u00f3 ens arriben sobre la cat\u00e0strofe nuclear que el pa\u00eds est\u00e0 vivint. Evidentment, no tinc elements objectius del perqu\u00e8 de la meva incredulitat. Per\u00f2 \u00e9s una sensaci\u00f3 profunda que tinc. … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":45,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-73","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/73","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/45"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=73"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/73\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=73"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=73"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}