Ostres, el meu optimisme em penso que est\u00e0 fora de lloc. Mira que en s\u00f3c, per\u00f2 cada dos minuts rebo un gerro d’aigua freda. M’he assabentat del diagn\u00f2stic que li han donat al jugador del Bar\u00e7a Eric Abidal. Li han localitzat un tumor al fetge que li ser\u00e0 extirpat de forma immediata. Caldr\u00e0 veure l’abast del diagn\u00f2stic, per\u00f2 no puc tenir altre desig que la cosa s’acabi amb aquesta intervenci\u00f3. Hi confio. \u00c9s un home jove, ple de vitalitat i estic segur que sigui quin sigui el diagn\u00f2stic final, amb la seva vitalitat i amb els grans aven\u00e7os de la medecina actual se’n sortir\u00e0 perfectament. Ara mateix, els inconvenients que aix\u00f2 pugui causar a les expectatives del Bar\u00e7a en la fase final de la competici\u00f3 em queda en un segon terme. Tot i que\u00a0estic segur que\u00a0els jugadors del Bar\u00e7a, els seus companys, li\u00a0donaran suport total i treuran forces d’on sigui per lluitar amb ell de la millor forma que saben, donant-ho tot en el que queda de temporada. S’hauran de sobreposar a l’impacte\u00a0de la not\u00edcia i, malgrat que no ser\u00e0 f\u00e0cil, estic segur que ho\u00a0faran.<\/p>\n
Tot plegat m’empeny a parlar de la mis\u00e8rie humana. He sentit per la r\u00e0dio com des de Madrid no n’han tingut prou d’intentar embrutar la imatge del Bar\u00e7a amb tota aquesta hist\u00f2ria de que els nostres jugadors van tots dopats, que ara hi han afegit que la lesi\u00f3 hep\u00e0tica d’Abidal \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquest ab\u00fas en el dopatge. Com es pot caure tan baix! Com un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3, sigui el que sigui, pot prestar el seu espai per a publicar coses com aquesta. Si ja ha estat forta tota la campanya medi\u00e0tica per a torpedinar la bona marxa del Bar\u00e7a que s’ha orquestrat de\u00a0fa temps des d’alguns ambients madridistes, aix\u00f2 ja passa de mida.<\/p>\n
Tot plegat \u00e9s una bona bufatada a la professi\u00f3 period\u00edstica. El periodisme ha canviat molt en els darrers anys. Molt\u00edssim. Penso que la professi\u00f3 est\u00e0 molt desorientada. Hi ha moltes causes i factors que l’han portat a l’estadi actual. La tele escombraria t\u00e9 la seva parr\u00f2quia. Internet ha estat una eina que ha perm\u00e8s a molts indesitjables deixar la seva opini\u00f3 penjada per\u00a0a ser llegida per qualsevol. \u00c9s ben b\u00e9 una ll\u00e0stima per una professi\u00f3 tan digna com la del periodisme, per\u00f2 alguns mitjans no s\u00f3n pas innocents.<\/p>\n
La facilitat amb qu\u00e8 avui es pot intoxicar, escampar\u00a0falsos rumors i cal\u00famnies ha assolit nivells impensables. All\u00f2 que abans es deia en la tert\u00falia de bar ara apareix en mitjans que es pretenen seriosos. Penso que en aquest camp el dret hi t\u00e9 alguna cosa a veure. Ara m\u00e9s que mai cal que la just\u00edcia ampari el dret a l’honor i a la bona imatge enfront d’una mal entesa llibertat d’expressi\u00f3 i opini\u00f3.<\/p>\n
Jo mateix m’he vist sotm\u00e9s m\u00e9s d’una vegada a aquesta pr\u00e0ctica. En la meva funci\u00f3 sindical sempre hi ha qui discrepa de les meves opinions o dels meus punts de vista. Em sembla leg\u00edtim. Per\u00f2 hi ha qui no t\u00e9 clar els l\u00edmits del bon gust i el rigor en les opinions. Hi ha qui no sap separar el leg\u00edtim dret a la discrep\u00e0ncia, de la manca m\u00e9s absoluta d’escr\u00fapols per utilitzar tota mena d’estrat\u00e8gies per a laminar la credibilitat i l’honorabilitat dels altres. Sense cap fonament, posant-se amb la vida personal, utilitzant l’insult i la cal\u00famnia. Fins i tot per escrit. Deixant-ne prova documental. Una vegada, fins i tot, vaig haver de fer servir l’amena\u00e7a d’una demanda civil i penal si no es retirava i es rectificava una acusaci\u00f3 que traspassava tots els l\u00edmits acceptables. Per\u00f2 no volia parlar de mi.<\/p>\n
En el camp de l’esport ho veiem dia rere dia. Els barroers s\u00f3n alimentats per persones que ocupen palestres que utilitzen sense cap mena de mirament, ni responsabilitat. La tensi\u00f3 \u00e9s alimentada de forma irresponsable. El mateix que passa en el camp de l’esport ho podem veure en els diaris digitals, en\u00a0els comentaris que la gent deixa en not\u00edcies de caire pol\u00edtic o de\u00a0qualsevol tema. Avui sembla que hom necessita l’esc\u00e0ndol per cridar l’atenci\u00f3, per guanyar mercat, per obtenir rellev\u00e0ncia.<\/p>\n
Nosaltres tampoc no en som del tot innocents. Si la ciutadania castigu\u00e9s amb contund\u00e8ncia qui utilitza aquestes estrat\u00e8gies, enlloc de caure en la provocaci\u00f3 i contestar amb la mateixa moneda, aix\u00f2 s’acabaria aviat. Els altaveus que amplifiquen aquests impresentables, siguin d’on siguin i diguin el que diguin, si es veiessin rebutjats per la majoria de la ciutadania no oferirien els seus mitjans per a aquests menesters. La ciutadania tenim la nostra responsabilitat. Els periodistes s’haurien de preocupar per recuperar el\u00a0prestigi de la seva professi\u00f3 bandejant els periodistes amb m\u00e9s vocaci\u00f3 de pallasso que no pas d’informador. El mestre Puyal reflexiona sovint sobre totes aquestes q\u00fcestions. No li falta ra\u00f3. Recuperar el prestigi \u00e9s tot un repte. Pels periodistes, pels mitjans, pel conjunt de la ciutadania. \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 de dignitat. I ho hem de manifestar amb veu altra i ben clarament. No tot s’hi val.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ostres, el meu optimisme em penso que est\u00e0 fora de lloc. Mira que en s\u00f3c, per\u00f2 cada dos minuts rebo un gerro d’aigua freda. M’he assabentat del diagn\u00f2stic que li han donat al jugador del Bar\u00e7a Eric Abidal. Li han … Continua llegint