{"id":68,"date":"2011-03-15T16:53:40","date_gmt":"2011-03-15T16:53:40","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/?p=68"},"modified":"2011-03-15T16:53:40","modified_gmt":"2011-03-15T16:53:40","slug":"transformacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/2011\/03\/15\/transformacio\/","title":{"rendered":"Transformaci\u00f3"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: center\"><a rel=\"attachment wp-att-71\" href=\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/2011\/03\/15\/transformacio\/mundo-unido\/\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full wp-image-71\" src=\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2011\/03\/mundo-unido.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2011\/03\/mundo-unido.jpg 300w, https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2011\/03\/mundo-unido-150x150.jpg 150w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Un error de connexi\u00f3 ha fet que perd\u00e9s l&#8217;apunt que havia fet just en penjar-lo a la xarxa. Ja m&#8217;agradava com havia quedat, per\u00f2 em sembla que la llargada era excessiva i com per art d&#8217;encanteri l&#8217;atzar ha fet que el perd\u00e9s completament. Aix\u00f2 m&#8217;ha obligat a refer l&#8217;escrit i aprofitant l&#8217;avinentesa mirar\u00e9 de fer-lo m\u00e9s breu anant m\u00e9s de cara al gra. El m\u00f3n est\u00e0 vivnt un grapat de crisis que em sembla que obligaran a fer un replantejament general que la crisi econ\u00f2mica per si sol no ha aconseguit. Tenim la crisi econ\u00f2mica, la crisi al nord d&#8217;\u00c0frica, la crisi energ\u00e8tica, la crisi del Jap\u00f3 i altres. Totes elles toquen aspectes molt diversos de l&#8217;organitzac\u00f3 mundial. Sistema econ\u00f2mic, sistema energ\u00e8tic, drets humans, problemes mediambientals, relacions internacionals i interpersonals, etc. Amb el panorama actual \u00e9s f\u00e0cil caure en el pessimisme m\u00e9s absolut, per\u00f2 quan tinc la temptaci\u00f3 de claudicar sempre em ve al cap aquella expressi\u00f3 de Louis Van Gaal: : &#8220;Tu siempre negativa, nunca positiva&#8221;. L&#8217;exentrenador del Bar\u00e7a, actualment al Bayern Munchen, no dominava el g\u00e8nere de la llengua castellana, per\u00f2 aix\u00f2 el feia m\u00e9s simp\u00e0tic. Jo sempre miro de ser positiu, optimista, fins i tot quan em falten raons per a ser-ho. Aix\u00ed, doncs, davant l&#8217;actual panorama, intentar\u00e9 aplicar una dosi d&#8217;optimisme al moment que estem vivint tots plegats. El m\u00f3n necessita canviar, transformar-se. Aquesta paraula canvi ha perdut bona part de la seva frescor perqu\u00e8 ha estat molt desgastada. El m\u00f3n necessita un canvi de paradigma total. En posar\u00e9 alguns exemples.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">En primer lloc far\u00e9 servir un exemple que il\u00b7lustri un dels canvis d&#8217;actitud que necessitem. Necessitem una metamorfosi en el concepte que tenim sobre el poder. Ho il\u00b7lustro. En una sala plena de gent, hom s&#8217;acostuma a aixecar en senyal de respecte quan entra una autoritat, ja sigui un president del govern, un alcalde, un president d&#8217;una companyia, etc. Hem de retornar als origens. Per aix\u00f2 cal capgirar les actituds. En l&#8217;exemple que he posat, qui ha de mostrar respecte \u00e9s l&#8217;autoritat. Aquesta ha tingut l&#8217;honor de ser escollida per\u00a0a servir una comunitat determinada per a representar-la, per a gestionar els seus interessos o pel qu\u00e8 sigui. L&#8217;honor \u00e9s seu en el sentit de poder servir el b\u00e9 com\u00fa. Qui ha de ser honorada amb la seva actitud \u00e9s la comunitat, el col\u00b7lectiu.\u00a0Llavors el respecte ser\u00e0 mutu. S&#8217;honora una comunitat amb el gest, amb la transpar\u00e8ncia, amb l&#8217;abs\u00e8ncia d&#8217;arrog\u00e0ncia o ambici\u00f3 personal. Aquest seria un primer pas.\u00a0Autoritat guanyada amb honor.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">L&#8217;autoritat no es pot exercir sense respecte als\u00a0drets humans individuals i col\u00b7lectius. L&#8217;esser hum\u00e0 al centre de tota gesti\u00f3, ja sigui econ\u00f2mica, administrativa o pol\u00edtica. El b\u00e9 com\u00fa per damunt de l&#8217;inter\u00e8s particular. Aix\u00f2 no s&#8217;aconsegueix amb una societat basada en la desigualtat social. Rics i pobres, ciutadans de primera i ciutadans de segona. Tant\u00a0a nivell local, com\u00a0nacional, estatal o internacional.\u00a0Els rics han de deixar de ser\u00a0tan rics perqu\u00e8 els pobres puguin deixar de ser tan pobres. Si no \u00e9s aix\u00ed, el\u00a0futur\u00a0ser\u00e0 bastant negre. Hem de renunciar a part del nostre benestar perqu\u00e8 aquest arribi a tothom. Tota una revoluci\u00f3 social. Un somni? Potser s\u00ed. Per\u00f2 els somnis han estat el progr\u00e9s de tota societat.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Respecte pel medi ambient. El nostre planeta no pot engolir totes les nostres deixalles, els nostres residus. Ens calen energies netes, no escasses i renovables. Els combustibles f\u00f2ssils tenen data de caducitat i contaminen el planeta. Cada vegada s\u00f3n m\u00e9s cars d&#8217;obtenir. Els hem de buscar a m\u00e9s profunditat i els hem de depurar i elaborar m\u00e9s. La tecnologia\u00a0ha estat un instrument clau per al progr\u00e9s. Aquesta tecnologia ha d&#8217;estar al servei de la preservaci\u00f3 del nostre planeta. L&#8217;energia nuclear l&#8217;hem d&#8217;abandonar. Tenim un problema real de riscos i tenim un problema real de generaci\u00f3 de residus que seguiran emetent radiacions durant segles. Aturem-ho ja. Podem viure sense aquest tipus d&#8217;energia. En tenim exemples. Cal una reconversi\u00f3 cap a\u00a0fonts energ\u00e8tiques alternatives i viables. Hi s\u00f3n. No podem postergar m\u00e9s aquesta decisi\u00f3.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">En el m\u00f3n actual que les noves tecnologies de la comunicaci\u00f3 i la informaci\u00f3 han fet m\u00e9s petit, ens movem m\u00e9s que mai. Sovint sense necessitat. Viatgem per tot el m\u00f3n i en fer-ho contribu\u00efm a l&#8217;emissi\u00f3 de gasos d&#8217;efecte hivernacle cap a l&#8217;atmosfera que en bona part ens podr\u00edem estalviar. Hi guanyaria la nostra salut i la salut del planeta. En els segles passats quan la gent viatjava a peu, a cavall o camell, en bicicleta\u00a0o veler, la relaci\u00f3 cultural, econ\u00f2mica, comercial, religiosa no era inexistent. Avui ens traslladem d&#8217;un lloc a un altre amb una facilitat impressionant i a un cost for\u00e7a assequible. Assumible per les persones, per\u00f2\u00a0inassumible pel benestar del planeta. Cal que canviem el xip. Avui la televisi\u00f3, el cinema o la literatura\u00a0ens transporta d&#8217;una banda a l&#8217;altra del m\u00f3n sense necessitat de ser-hi f\u00edsicament. Coneixem i ens coneixem com mai gr\u00e0cies a aquestes tecnologies. Viatjar \u00e9s una meravella, per\u00f2 cal fer-ho racionalment, sense que aix\u00f2 malmeti el nostre entorn natural.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Ens cal un canvi social que permeti un canvi personal i un canvi personal que forci un canvi social. \u00c9s una necessitat. Diria que no tenim elecci\u00f3. O ho fem volunt\u00e0riament, reconduint la nostra forma de viure, o ho farem for\u00e7ats per les circumst\u00e0ncies. Llavors potser ser\u00e0 massa tard. Fer un pas enrere per fer un salt endavant \u00e9s propi de les societats avan\u00e7ades. Fer un salt en el buit \u00e9s propi d&#8217;una societat su\u00efcida. Digueu-me il\u00b7l\u00fas, segurament ho s\u00f3c.\u00a0<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Un error de connexi\u00f3 ha fet que perd\u00e9s l&#8217;apunt que havia fet just en penjar-lo a la xarxa. Ja m&#8217;agradava com havia quedat, per\u00f2 em sembla que la llargada era excessiva i com per art d&#8217;encanteri l&#8217;atzar ha fet que &hellip; <a href=\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/2011\/03\/15\/transformacio\/\">Continua llegint <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":45,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-68","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/68","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/45"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=68"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/68\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=68"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=68"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=68"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}