![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2017\/10\/780_0008_5657315_1580f20bf85fe5986555c411b971860d-245x300.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Avui un company de feina m\u2019ha dit: et veig molt trist. Jo li he contestat: pensaments que em ronden.<\/p>\n
M\u2019ha dolgut que la meva mirada transmet\u00e9s tristesa als qui m\u2019envoltaven. La veritat, per\u00f2, \u00e9s que la meva \u00e0nima est\u00e0 realment trista. Portem dies d\u2019indignaci\u00f3, de r\u00e0bia continguda. Milers de ciutadans catalans hem mostrat aquests darrers dies una r\u00e0bia continguda. Els fets s\u2019han succe\u00eft de forma accelerada. La culminaci\u00f3 de tot plegat va esclatar el primer diumenge d\u2019octubre. Un diumenge que vol\u00edem ple de civisme es va convertir en un exercici continuat per conduir la nostra r\u00e0bia per viaranys no-violents i pac\u00edfics. Un poble al\u00e7at amb la bandera de la dignitat va ser violentat de forma brutal per uns personatges uniformats que no van amagar la b\u00e8stia que porten dins. \u00c0vies i avis, persones de mitja edat i joves. Tots, sense distinci\u00f3, van rebre els cops indiscriminats en diferents parts del cos, des del cap fins als peus. A la humiliaci\u00f3 f\u00edsica hi van afegir la intenci\u00f3 d\u2019humiliar-nos com a \u00e9ssers humans. No ho van aconseguir. Quin poble, el nostre, interposant-se entre uns energ\u00famens i una urna, tot i saber que en pagaria un preu ben alt. Un poble aix\u00ed t\u00e9 assegurat un futur esplendor\u00f3s. S\u00ed, vam aguantar amb una dignitat que abunda poc al nostre m\u00f3n.<\/p>\n
Pagesos, advocats, mestresses de casa, bombers, mossos, professionals, treballadors. Una diversitat de persones que conformen el nostre poble, que construeixen cada dia la nostra naci\u00f3.<\/p>\n
Per\u00f2 no podem negar que tots aquests esdeveniments ens han causat una ferida profunda. No pas f\u00edsica, que a alguns tamb\u00e9, sin\u00f3 una de m\u00e9s interior. Una ferida que costa molt m\u00e9s de guarir. Les imatges que hem vist a la televisi\u00f3, a les xarxes socials, han calat ben endins de cada un de nosaltres. Tenim dret a tenir por, per\u00f2 hem de mirar que duri poc, tot substituint-la pel coratge que els uns ens donem als altres. Aquesta uni\u00f3 de voluntats ens fa ferms i coratjosos. Per\u00f2 quan estem sols \u00e9s una altra cosa.<\/p>\n
Quan estem sols ens sobresalten\u00a0 els dubtes, les pors acumulades en totes les nostres experi\u00e8ncies viscudes, a les quals hi sumem les imatges que hem vist. Confesso que en els moments de solitud f\u00edsica em passen pel cap, una i altra vegada, les imatges de brutalitat i ploro. Miro de retenir-me i aix\u00f2 fa que l\u2019esclat sigui molt m\u00e9s intens. Cada vegada igual, s\u00f3n moments breus, per\u00f2 dolorosos. Veig la b\u00e8stia amb escuts, cascs, masses i porres. Veig les ciutadanes i ciutadans, persones que exerceixen la seva ciutadania, amb els caps regalimant de sang, amb les mans a la cara o tapant-se l\u2019ull adolorit per l\u2019atac de la b\u00e8stia. Els veig asseguts a terra en resist\u00e8ncia passiva i no-violenta. Despr\u00e9s els veig colpejats, arrossegats, amb els dits trencats. Ploro. Per\u00f2 tot seguit veig la dignitat davant la b\u00e8stia. I aix\u00f2 em reconforta. La r\u00e0bia es dissipa, el coratge recupera terreny a la por i m\u2019al\u00e7o f\u00edsicament i espiritual. No defallir\u00e9, no ho puc fer, tal com ells no han defallit. S\u00e9 que la meva r\u00e0bia es transforma en el coratge necessari per continuar encara m\u00e9s determinat. Me n\u2019adono que la r\u00e0bia desfrenada i irracional se l\u2019han quedada ells, els uniformats, la b\u00e8stia. Aix\u00f2 la fa m\u00e9s perillosa, s\u00ed, per\u00f2 tinc el convenciment que la nostra for\u00e7a, la nostra ra\u00f3, la nostra causa justa \u00e9s molt m\u00e9s poderosa que la seva r\u00e0bia i bestialitat. M\u2019al\u00e7o amb tot un poble, qui em pot atemorir? I em dic que potser em trencaran tots els meus ossos, m\u2019ompliran de blaus i deixaran el meu cos inflamat, per\u00f2 s\u00e9, ho s\u00e9 amb certesa, que no em venceran, no ens venceran, ni convenceran. Mai, mai, obtindran la meva voluntat. S\u00e9 que no estar\u00e9 sol i aix\u00f2 em fa m\u00e9s fort. La confian\u00e7a en la gent del meu poble, la gent dels pobles i ciutats ve\u00efnes i els de tota una naci\u00f3, no deixar\u00e0 que em faci enrere. Endavant, sempre endavant.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Avui un company de feina m\u2019ha dit: et veig molt trist. Jo li he contestat: pensaments que em ronden. M\u2019ha dolgut que la meva mirada transmet\u00e9s tristesa als qui m\u2019envoltaven. La veritat, per\u00f2, \u00e9s que la meva \u00e0nima est\u00e0 realment … Continua llegint