{"id":628,"date":"2017-07-27T21:31:41","date_gmt":"2017-07-27T21:31:41","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/?p=628"},"modified":"2017-07-27T22:07:47","modified_gmt":"2017-07-27T22:07:47","slug":"castells-de-persones-a-numeros","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/2017\/07\/27\/castells-de-persones-a-numeros\/","title":{"rendered":"Castells: de persones a n\u00fameros!"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: center\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-medium wp-image-629\" src=\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2017\/07\/castellers-300x199.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"199\" srcset=\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2017\/07\/castellers-300x199.jpg 300w, https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2017\/07\/castellers.jpg 400w\" sizes=\"auto, (max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><em>Coneix totes les teories. Domina totes les t\u00e8cniques. Per\u00f2 quan toquis una \u00e0nima humana sigues nom\u00e9s una altra \u00e0nima humana. <\/em>(Carl Gustav Jung)<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"font-family: Arial, serif\">Vaig entrar a formar part de la Colla Joves Xiquets de Valls el 1980, fa una eternitat. Jo no s\u00f3c d\u2019aquells que exhibeixen els anys com una credencial de pedigr\u00ed. Per mi els anys s\u00f3n tan sols un reflex de fidelitat i, sobretot, d\u2019intensitat amb la qual hom viu els esdeveniments del col\u00b7lectiu al qual pertany, tant els positius, en forma d\u2019alegria i efervesc\u00e8ncia, com els negatius, viscuts amb frustraci\u00f3, r\u00e0bia i impot\u00e8ncia. Aquests darrers, sobretot, s\u2019obliden amb dificultat.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"font-family: Arial, serif\">A la Joves, com a tot arreu, n\u2019he viscut dels dos tipus. Sempre he superat l\u2019\u00e8xit i el frac\u00e0s. S\u00ed, perqu\u00e8 l\u2019\u00e8xit tamb\u00e9 t\u00e9 els seus riscos, si no es valora i mesura adequadament. La meva implicaci\u00f3 amb la Colla Joves ha estat, en anys passats, molt m\u00e9s intensa que no pas ara mateix. Va ser tan intensa que ja fa molt anys, massa anys, un company  i jo vam presentar davant la Junta de la Colla un projecte treballat  per portar la canalla. Parlo d\u2019uns trenta anys enrere. En aquells moments la Junta va rebutjar la nostra proposta i en conseq\u00fc\u00e8ncia no vam rebre l\u2019enc\u00e0rrec de responsabilitzar-nos de la canalla. L\u2019argument principal que ens van donar era el de que les coses sempre s\u2019havien fet de determinada manera i que no es podien canviar. Les nostres propostes anaven encaminades amb molts dels sup\u00f2sits que avui dia es posen d\u2019exemple en el m\u00f3n casteller actual. <\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"font-family: Arial, serif\">Conven\u00e7ut que la cr\u00edtica \u00e9s l\u2019\u00fanica via que encamina al progr\u00e9s, sempre he estat molt cr\u00edtic amb la meva colla, molts ho  saben i bastants no ho han ent\u00e8s mai. Ho vaig viure en pr\u00f2pia pell en la meva etapa com a responsable de la revista Foc Nou. Alguns veuen en la cr\u00edtica un aspecte negatiu, quan el resultat del debat no pot ser altre que el del progr\u00e9s. Mai he pret\u00e8s posseir la ra\u00f3 i la veritat, per\u00f2 s\u00ed que sempre l\u2019he buscat. La nostra colla \u00e9s de les m\u00e9s antigues, no cal entrar en discussi\u00f3 ara, per\u00f2 he dit i he escrit m\u00e9s d\u2019una vegada que, a m\u00e9s d\u2019antiga, \u00e9s antiquada. \u00c9s la darrera de les colles en integrar-se en la modernitat castellera. De fet, una petita part de la colla no se n\u2019ha adonat fins l\u2019any passat. La resta em fa l\u2019efecte que encara no se n\u2019ha adonat  o tanca els ulls.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"font-family: Arial, serif\">A finals de l\u2019any passat i comen\u00e7aments d\u2019aquest, aquesta petita part que es va adonar que no hav\u00edem evolucionat al ritme d\u2019altres colles, noves i no tan noves, va mobilitzar-se. Est\u00e0vem despenjant-nos de l\u2019elit castellera i calia reaccionar. Es van fer diverses reunions dedicades, cada una d\u2019elles, a temes concrets. La canalla era un dels temes m\u00e9s importants. Cadasc\u00fa dels presents donava la seva opini\u00f3 i es debatia. En alguna reuni\u00f3 es va arribar a dir que a la canalla no se l\u2019ha d\u2019escoltar. Alguns pens\u00e0vem que calia tot el contrari. Se\u2019ls ha d\u2019escoltar, de la mateixa manera que se\u2019ls ha de parlar i ells tamb\u00e9 han d\u2019escoltar. Hi ha moltes franges d\u2019edat i en cada una d\u2019elles hi ha la capacitat de raonar, d\u2019explicar-se, de manifestar els seus anhels, les seves preocupacions, no com a adults, sin\u00f3 com a nenes i nens, com a adolescents. Ells tamb\u00e9 necessiten les nostres explicacions i raonaments en les decisions que prenem i els afecten. <\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"font-family: Arial, serif\">La meves filles van comen\u00e7ar a veure castells ben aviat. La petita no en va tenir prou veient-ne i despr\u00e9s de fer-li passar m\u00e9s d\u2019un any demanant que volia fer castells la vam portar a la colla. Va comen\u00e7ar directament a dosos. En va aprendre i ha pujat en tots els grans castells de la colla. Quan encara anava a dosos, va fer tamb\u00e9 el quatre de nou sense folre a sisens despr\u00e9s d\u2019haver-lo fet a dosos. Com a pare, he estat feli\u00e7 veient la meva filla dalt els castells, no pel qu\u00e8 feia, sin\u00f3 perqu\u00e8 la veia feli\u00e7 fent-los.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"font-family: Arial, serif\">La canalla creix i arriba el moment de transici\u00f3 del pis habitual al pom de dalt al de quints (sisens en els castells de nou). Des del meu punt de vista, \u00e9s un dels tr\u00e0nsits m\u00e9s dif\u00edcils en els castells. \u00c9s un nou aprenentatge, una posici\u00f3 diferent. L\u2019assaig \u00e9s el factor important. L\u2019assaig \u00e9s el lloc on s\u2019ha d\u2019ensenyar i aprendre, corregir posicions, preparar mentalment el xiquet o la xiqueta. Responsabilitat dels grans i ganes d\u2019aprendre dels joves. No es pot obviar l\u2019edat en qu\u00e8 se sol donar aquest tr\u00e0nsit, l\u2019adolesc\u00e8ncia; una etapa de descoberta de nous interessos, materials i afectius. Factors que en la meva opini\u00f3 no es tenen prou en compte. L\u2019adolesc\u00e8ncia \u00e9s una etapa molt m\u00e9s dif\u00edcil pels grans que no pas pels propis adolescents. No sabem per on agafar-los, com entendre\u2019ls. Estan madurant entre noves descobertes, amb confusi\u00f3, abandonant la pubertat; busquen el seu lloc en el m\u00f3n i demanen raons, que se\u2019ls consideri ja grans sense ser-ho del tot.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"font-family: Arial, serif\">Passar de dosos a quints no \u00e9s f\u00e0cil. Neixen els dubtes, \u00e9s com comen\u00e7ar de nou. Saben que s\u2019hauran de tornar a guanyar un lloc i saben, encara que no ho expressin, que necessitaran ajut i paci\u00e8ncia. <\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"font-family: Arial, serif\">La meva filla, des de l\u2019any passat est\u00e0 en aquest tr\u00e0nsit. Era conscient que no pujaria tant com ho feia a dosos. Ho havia acceptat. Fins i tot havia passat una etapa de dubte, es preguntava si els castells la seguien omplint com en anys anteriors. Jo nom\u00e9s li deia que ella havia de descobrir si els castells li aportaven alguna espurna de felicitat. Algun dia havia rebut algun c\u00e0stig en forma d\u2019exclusi\u00f3 i el va suportar, tot i que ella, i jo mateix, el consider\u00e0vem discriminatori en comparaci\u00f3 a altres antecedents. <\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"font-family: Arial, serif\">Va arribar, per\u00f2, un dia en el qu\u00e8 ten\u00edem una celebraci\u00f3 familiar a la qual ella no va venir perqu\u00e8 hi havia una actuaci\u00f3 nocturna seguida d\u2019un assaig a la mateixa pla\u00e7a. No va fer ni un sol castell, tot i haver-los assajat. Ho va suportar prou b\u00e9, gaireb\u00e9 estoicament. Ho s\u00e9 perqu\u00e8 est\u00e0vem comunicats amb aix\u00f2 tan corrent avui dia com el Whatsapp. Despr\u00e9s, a l\u2019assaig posterior, tampoc va participar en cap dels castells de l\u2019assaig. Aix\u00f2 ja la va revoltar una mica m\u00e9s. El que <\/span><span style=\"font-family: Arial, serif\">de deb\u00f2<\/span><span style=\"font-family: Arial, serif\"> la va indignar va ser el fet que ni durant l\u2019actuaci\u00f3, ni durant l\u2019assaig, cap responsable de la colla es va dirigir a ella per donar-li cap mena d\u2019explicaci\u00f3 al respecte. I jo em vaig indignar amb ella quan m\u2019ho va explicar. <\/span><span style=\"font-family: Arial, serif\">Nom\u00e9s un intercanvi de whatsapps i ja est\u00e0.<\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><span style=\"font-family: Arial, serif\">Passen els dies i res. Esperava que alg\u00fa es dign\u00e9s a cridar-la per donar-li algun raonament. Res. Finalment, ella mateixa cita al m\u00e0xim responsable de la colla. Queden junt amb una altra companya. Parlen, m\u00e9s aviat parla ella, segueix sense rebre un raonament racional. La seva companya participa. Conclusi\u00f3 final, si teniu problemes all\u00e0 hi ha la porta. Una frase horrorosa que havia sentit m\u00e9s d\u2019una vegada a la feina. Mai, per\u00f2, l\u2019havia sentit en una entitat o associaci\u00f3. Al carrer! \u00e9s una expressi\u00f3 que en algun altre moment alg\u00fa altre ha usat. <\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><a name=\"_GoBack\"><\/a> <span style=\"font-family: Arial, serif\">Aix\u00ed acaba una etapa castellera activa. Un final del tot immerescut, per\u00f2 ple de dignitat per part de la meva filla. L\u2019espera un gran futur com a persona. <\/span><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Coneix totes les teories. Domina totes les t\u00e8cniques. Per\u00f2 quan toquis una \u00e0nima humana sigues nom\u00e9s una altra \u00e0nima humana. (Carl Gustav Jung) Vaig entrar a formar part de la Colla Joves Xiquets de Valls el 1980, fa una eternitat. &hellip; <a href=\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/2017\/07\/27\/castells-de-persones-a-numeros\/\">Continua llegint <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":45,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,36,6],"tags":[],"class_list":["post-628","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-castells","category-etica","category-personal"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/628","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/45"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=628"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/628\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=628"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=628"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=628"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}