![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2016\/10\/carlesllop-300x198.jpg\")
Fotografia de Carles Llop<\/p><\/div>\n
Estic conven\u00e7ut que les ratlles que segueixen provocaran urtic\u00e0ria a m\u00e9s d’un. A alguns que ja no els caic b\u00e9, a d’altres coneguts, o, fins i tot, a alguns amb els quals mantinc una bona relaci\u00f3. I \u00e9s que tot seguit parlar\u00e9 de castells, aquell tema que a Valls, massa sovint, provoca m\u00e9s d’una discussi\u00f3 acalorada entre companys i amics. Parlar de castells civilitzadament a Valls sembla missi\u00f3 impossible. Aviat ho tornar\u00e9 a comprovar. Ja us adverteixo, per\u00f2, que sigui la que sigui la vostra reacci\u00f3, us estimo igualment!<\/p>\n
Vaig anar al concurs de castells de Tarragona. Era la seva 26a edici\u00f3. Un concurs apassionant fins al final. El resultat del concurs no em va sorprendre. Fa temps que sostinc davant dels meus familiars i coneguts que la millor Colla Vella no podria guanyar encara els Castellers de Vilafranca. No m’hi estendr\u00e9. Felicitats a les dues colles, els vilafranquins colossals! Els rosats lluitadors. Menci\u00f3 especial, tamb\u00e9, per la Jove de Tarragona.<\/p>\n
Ocupar\u00e9 aquest espai a parlar de la meva colla, la Joves Xiquets de Valls. Alguns entendran que els meus comentaris s\u00f3n fets sobre la colla que m\u00e9s m’importa, a la que desitjo des de fa 36 anys el bo i millor i els majors \u00e8xits. Altres, per\u00f2, no ho entendran. Penso que seran bastants. A aquests nom\u00e9s els diria que la prova de la meva estima incondicional \u00e9s que la meva filla petita s’enfila als nostres castells des de fa cinc anys. Precisament, perqu\u00e8 l’estimo, vull que la meva colla sigui millor. I millor en molts sentits. Voldria que fos la millor, per\u00f2 en molts altres aspectes. Portem v\u00e0ries ensopegades enguany. I cada vegada despr\u00e9s de cada ensopegada llegeixo els mateixos comentaris i els mateixos discursos apel\u00b7lant a l’orgull i que ens aixecarem. Em semblen molt b\u00e9 aquestes apel\u00b7lacions, per\u00f2 a mi m’interessaria m\u00e9s que alg\u00fa m’expliqu\u00e9s com ho farem aix\u00f2, perqu\u00e8 fins ara, despr\u00e9s d’haver-ho dit tantes vegades, encara no ho hem aconseguit.<\/p>\n
Per aconseguir-ho cal primer recon\u00e8ixer les nostres febleses. \u00c9s imprescindible i necessari. Sense recon\u00e8ixer-les i posar-les damunt la taula les nostres febleses no ens en sortirem. Les proclames quedaran en paraules buides i les febleses amagades.<\/p>\n
Ens haur\u00edem de preguntar de deb\u00f2 per qu\u00e8 som la colla m\u00e9s irregular de les grans colles? He reflexionat i escrit moltes vegades sobre aix\u00f2. La Joves sempre pot sorprendre, s\u00ed, per\u00f2 cada vegada menys. Sorprendre amb l’exigent nivell actual \u00e9s cada vegada m\u00e9s dif\u00edcil. I en els darrers anys ho hem anat comprovant. I com que reservem uns pocs dies de la temporada per sorprendre, les probabilitats de fer-ho es redueixen exponencialment.<\/p>\n
El ventall dels nostres castells es mant\u00e9 pr\u00e0cticament inalterable en els darrers anys, fins i tot podr\u00edem dir que es mant\u00e9 a la baixa. No hem progressat. No som un exemple de regularitat. Les colles regulars no sorprenen. Progressen i consoliden el seu progr\u00e9s. Nosaltres no. Al llarg de les nostres temporades sempre fem passos endavant i enrere, en aix\u00f2 s\u00ed que som regulars. Potser la nostra programaci\u00f3 de les temporades, actuacions i assajos, hi t\u00e9 alguna cosa a veure. Estic intentant descriure fets objectius. Crec que la majoria del m\u00f3n casteller i els afeccionats estarien d’acord amb l’objectivitat dels fets. Ser\u00edem nosaltres capa\u00e7os d’acceptar-ho?<\/p>\n
Sense acceptaci\u00f3 no hi ha possibilitat de reacci\u00f3. En el panorama casteller actual no hi ha lloc per les sorpreses per les colles que aspiren a estar a dalt de tot.<\/p>\n
Els m\u00e9s pr\u00f2xims m’han sentit comentar la meva sorpresa en comprovar que en els darrers dies no hem assajat els castells que molt probablement necessitar\u00edem en el transcurs del concurs, com aix\u00ed ha estat. Em refereixo al 2 amb folre i manilles i als 3 i 4 de 9 amb folre. Ho trobo sorprenent.<\/p>\n
Als responsables de la colla jo els diria que han d’escoltar la seva gent. A la gent de la Colla, vull dir. No nom\u00e9s s’han d’escoltar ells endog\u00e0nicament. Caldria un debat obert, en el qual no es mir\u00e9s ning\u00fa com un enemic de la colla i es respectessin totes les opinions. On no es valor\u00e9s segons qui opina, sin\u00f3 el valor de l’opini\u00f3 en si mateixa, independentment de qui l’emet.<\/p>\n
Penso que hi ha persones que han fet un servei inestimable a la colla durant molts anys. Penso que potser massa anys, ja sigui a primera l\u00ednia o a segona. Potser tocaria donar l’alternativa a gent fresca, gent fora d’aquell cercle que porten anys dirigint la colla. Aix\u00f2 s’hauria de veure com un relleu natural. No significa deixar de banda ning\u00fa; si diem all\u00f2 de que tothom \u00e9s necessari ens ho hem de creure, per\u00f2 cal deixar pas i posar-nos al servei de la colla amb naturalitat all\u00e0 on faci falta i es cregui m\u00e9s convenient. Els nostres rols van canviant amb el pas del temps.<\/p>\n
Tenim una canalla valenta, agosarada, dif\u00edcilment recula. S\u00f3n un tresor. Per\u00f2 hem d’admetre que n’haur\u00edem de tenir m\u00e9s i caldria fer un esfor\u00e7 superior per millorar-los t\u00e8cnicament. Fer castells, tant pels grans, com pels petits, \u00e9s un aprenentatge constant i haur\u00edem d’estar oberts a provar noves coses, nous enfocaments, sempre amb l’objectiu de millorar.<\/p>\n
Ens cal parlar, parlar i parlar. Discutir obertament. Avui en dia es parla a l’esquena perqu\u00e8 no \u00e9s possible parlar de cara, perqu\u00e8 no t’escolten, o et giren l’esquena o et diuen que no entens de castells. Et fan sentir no res. I no m’ho invento. Ho he vist i ho he tastat.<\/p>\n
Cal saber gestionar l’\u00e8xit i, encara m\u00e9s, s’ha de saber gestionar el frac\u00e0s. Tant amb els grans, com amb els petits. Els responsables de grans i petits tenen una gran responsabilitat. No es pot fer pagar el nostre mal humor, la nostra impot\u00e8ncia, a un casteller d’una altra colla que busca un lloc a prop nostre per llen\u00e7ar un residu i ens ho demana educadament. O fer-ho pagar a un guarda de seguretat que educadament fa la seva feina. O que una persona que porta a coll-i-be un petit que ha de pujar a un castell de nou es giri cap a una colla rival i els engegui quatre escridassades, oblidant que damunt porta un petit que necessita tranquil\u00b7litat i confian\u00e7a per coronar el castell. O perqu\u00e8 alg\u00fa ens vol fer triar entre el concurs i Santa \u00darsula, si la majoria ho volem tot? I aquestes coses van passar ahir.<\/p>\n
Es pot parlar de tot aix\u00f2 sense que ning\u00fa t’acusi de voler mal a la teva pr\u00f2pia colla? M’agradaria creure que s\u00ed.<\/p>\n
Acabo. Estic segur que tots volem fer de la nostra colla la millor. \u00c9s clar que per fer-ho ens cal progressar, consolidant cada un dels aven\u00e7os que fem, que no siguin ef\u00edmers o flor d’un dia. Estic segur que volem una major regularitat que ens impulsi amunt. Estic segur que tots volem mantenir la nostra idiosincr\u00e0cia, la nostra identitat i la nostra ess\u00e8ncia, per\u00f2 cal admetre que algunes coses que hem convertit en trets de la nostra identitat s\u00f3n caracter\u00edstiques negatives, de les quals ens n’hem de desprendre. Massa sovint convertim els nostres defectes en virtuts i aix\u00f2 ens impedeix avan\u00e7ar.<\/p>\n
En definitiva, si tots volem aix\u00f2, perqu\u00e8 no ho constru\u00efm entre tots, perqu\u00e8 no participem conjuntament en el projecte i llavors, potser llavors, el comprom\u00eds ser\u00e0 de tots perqu\u00e8 el projecte l’haurem bastit entre tots! Llavors, i potser llavors, l’orgull no el tindrem a la boca, sin\u00f3 al cor i al cap!<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Estic conven\u00e7ut que les ratlles que segueixen provocaran urtic\u00e0ria a m\u00e9s d’un. A alguns que ja no els caic b\u00e9, a d’altres coneguts, o, fins i tot, a alguns amb els quals mantinc una bona relaci\u00f3. I \u00e9s que … Continua llegint