![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2016\/09\/Omnium_ANC_gracies_set2016_300X6001-150x300.gif\")
<\/p>\n<\/p>\n
S\u00ed,\u00a0vaig ser a Tarragona aquest passat Onze de Setembre. I tu no hi eres. Et ser\u00e9 sincer, em vaig sentir decebut. Un any m\u00e9s, i ja en s\u00f3n molts, enlair\u00e0vem la nostra veu i les nostres banderes per a reclamar i exigir als nostres representants pol\u00edtics que ara s\u00ed, que ara ja en som molts que desitgem all\u00f2 que fa tants anys enrere nom\u00e9s anhel\u00e0vem quatre gats. S\u00ed, a les cinc de la tarda ens apleg\u00e0vem a la pla\u00e7a d’Urquinaona de Barcelona i reclam\u00e0vem als nostres conciutadans que per tenir un pa\u00eds econ\u00f2micament pr\u00f2sper, socialment just i pol\u00edticament sobir\u00e0, ens calia assolir la nostra independ\u00e8ncia nacional. Tu no ho saps, per\u00f2 ens hi apleg\u00e0vem no m\u00e9s de cinc mil persones. Per\u00f2 persist\u00edem. Un any vam arribar a ser-ne quinze mil. Tot un \u00e8xit. Aix\u00ed, any rere any, an\u00e0vem sumant, amb comptagotes, nous compatriotes. T’estic parlant de desenes d’anys insistint, sense defallir, que no hi havia cap altra alternativa per assolir aquells nobles objectius.<\/p>\n
Tu ets molt jove, est\u00e0s a l’efervesc\u00e8ncia de la vida, construint el teu propi futur. No t’ha calgut aquella experi\u00e8ncia, a voltes frustrant, per\u00f2 que mai, mai, ens va v\u00e8ncer. T’has trobat un pa\u00eds al\u00e7at, una ciutadania compromesa, que ha agafat el relleu a aquells pocs milers que van mantenir desperta una il\u00b7lusi\u00f3 contra tota mena de dificultats. Enguany era el cinqu\u00e8 any consecutiu de mobilitzacions ciutadanes en favor de la construcci\u00f3 de la nostra Rep\u00fablica. Cinc anys (una vegada a l’any) no cansa ning\u00fa. Com un jove fornit i a la flor de la vida pot dir a alg\u00fa que va amb cadira de rodes, o a un avi que en els seus darrers anys surt al carrer, a l’immigrant que ha decidit deixar de ser-ho, que est\u00e0 cansat despr\u00e9s de sortir quatre anys? No tens dret a estar cansat.<\/p>\n
Saps que t’estimo, per aix\u00f2 et parlo amb tanta sinceritat. Dius que ets sents decebut de que et prenguin el p\u00e8l. Suposo que ho dius dels nostres representants pol\u00edtics. T’entenc, per\u00f2 crec que et falta una mica de perspectiva. Si som on som, en plena cursa per arribar ja a la meta, \u00e9s precisament perqu\u00e8 els hem emp\u00e8s a emprendre el cam\u00ed. Ells sols no ho haguessin fet mai. Ets fill d’una \u00e8poca en qu\u00e8 els resultats els voleu imminents. No us ha costat massa obtenir all\u00f2 que vol\u00edeu. Parlo de la vostra generaci\u00f3 en general. Els que tenim alguns anys m\u00e9s, sabem de les dificultats que hem tingut per a arribar fins aqu\u00ed i sabem que el cam\u00ed encara no l’hem fet tot. Les coses costen, surten entrebancs, apareix el des\u00e0nim. Per\u00f2 no tenim excusa per defallir. Tot el que hem guanyat en el darrer segle ha costat esfor\u00e7os i sacrificis individuals i col\u00b7lectius. Res no se’ns ha regalat en cap \u00e0mbit. Vosaltres heu afegit saba nova. La vostra impaci\u00e8ncia, al costat de la nostra persist\u00e8ncia, \u00e9s un regal. No ens pots abandonar. No tens dret a estar cansat.<\/p>\n
L’objectiu que perseguim \u00e9s m\u00e9s per vosaltres que per nosaltres. Nosaltres ja encarrilem l’etapa final de la nostra vida. Quan \u00e9rem quatre gats, desitj\u00e0vem poder-ho viure, per\u00f2 sab\u00edem que no ens acompanyava la majoria de la societat. Ara que som m\u00e9s, qui se n’ha de beneficiar m\u00e9s que ning\u00fa s\u00f3n els joves com tu, com les meves filles. Vosaltres sou principalment el nostre motor. Vosaltres sou la benzina que ha de substituir el gasoil que nosaltres hem utilitzat durant tants anys. No ens podeu fallar, no us podeu fallar. No podeu estar cansats. Sense vosaltres, els anhels que perseguim s\u00f3n morts.<\/p>\n
Estic segur que el que tu descrius com a cansament \u00e9s simplement un defalliment. Tots n’hem passat. Jo el primer. Per\u00f2 mai he acceptat llen\u00e7ar la tovallola. Com jo, molts altres. La nostra claudicaci\u00f3 era la seva vict\u00f2ria, i ho sab\u00edem. El poble pla, la ciutadania, no ens podem permetre el luxe de claudicar. Sense nosaltres ells ja haurien claudicat. Ho hem experimentat durant massa anys. No et cansis, no t’ho pots permetre. Reposa forces, respira profundament i endavant. No abandonis el somni. Per fer-lo realitat, sense haver d’esperar massa, et necessitem. \u00c9s el regal que us volem deixar, per\u00f2 necessitem la teva cooperaci\u00f3 per fer-lo realitat.<\/p>\n
No cal que et recordi les dificultats i els fracassos que hem viscut en un \u00e0mbit que t’agrada, el dels castells. T’has cansat mai de perseguir un objectiu despr\u00e9s de fracassar en l’intent? Mai. Hi has tornat les vegades que calguin per aconseguir-ho. Has plorat, t’has vist defraudat, per\u00f2 has reconegut la satisfacci\u00f3 i la felicitat de participar en la seva construcci\u00f3. I quan l’has aconseguit, el patiment, la suor i l’esfor\u00e7 que hi has dedicat s’evaporen. \u00c9s la lli\u00e7\u00f3 de la vida! Nosaltres no tenim dret a cansar-nos!<\/p>\n
T’estimo!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
S\u00ed,\u00a0vaig ser a Tarragona aquest passat Onze de Setembre. I tu no hi eres. Et ser\u00e9 sincer, em vaig sentir decebut. Un any m\u00e9s, i ja en s\u00f3n molts, enlair\u00e0vem la nostra veu i les nostres banderes per a reclamar … Continua llegint