{"id":609,"date":"2015-09-06T14:50:07","date_gmt":"2015-09-06T14:50:07","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/?p=609"},"modified":"2015-09-06T14:55:16","modified_gmt":"2015-09-06T14:55:16","slug":"el-cami-que-no-hem-seguit-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/2015\/09\/06\/el-cami-que-no-hem-seguit-2\/","title":{"rendered":"El cam\u00ed que no hem seguit"},"content":{"rendered":"<p><em>\u00abPer qu\u00e8 repetir els vells errors havent-ne tants de nous per cometre?\u00bb <\/em>Bertrand Russell<\/p>\n<div id='gallery-1' class='gallery galleryid-609 gallery-columns-2 gallery-size-thumbnail'><dl class='gallery-item'>\n\t\t\t<dt class='gallery-icon landscape'>\n\t\t\t\t<a href='https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/2015\/09\/06\/el-cami-que-no-hem-seguit-2\/img-20150906-wa0001-5\/'><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"150\" height=\"150\" src=\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2015\/09\/IMG-20150906-WA00014-150x150.jpg\" class=\"attachment-thumbnail size-thumbnail\" alt=\"\" srcset=\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2015\/09\/IMG-20150906-WA00014-150x150.jpg 150w, https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2015\/09\/IMG-20150906-WA00014-300x300.jpg 300w, https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2015\/09\/IMG-20150906-WA00014.jpg 600w\" sizes=\"auto, (max-width: 150px) 100vw, 150px\" \/><\/a>\n\t\t\t<\/dt><\/dl><dl class='gallery-item'>\n\t\t\t<dt class='gallery-icon portrait'>\n\t\t\t\t<a href='https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/2015\/09\/06\/el-cami-que-no-hem-seguit-2\/primer-pilar-de-sis-edu-5\/'><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"150\" height=\"150\" src=\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2015\/09\/Primer-pilar-de-sis-Edu4-150x150.jpg\" class=\"attachment-thumbnail size-thumbnail\" alt=\"\" \/><\/a>\n\t\t\t<\/dt><\/dl><br style=\"clear: both\" \/>\n\t\t<\/div>\n\n<p style=\"text-align: justify\">He llegit una i altra vegada frases repetides com a esl\u00f2gans a trav\u00e9s de les xarxes socials. Sovint les he vistes en moments delicats, moments en els quals la sort et gira l&#8217;esquena. Una de les m\u00e9s repetides darrerament ha estat la de \u00aborgull\u00f3s de ser de la Joves\u00bb. Amb frases com aquesta intentem expressar la nostra determinaci\u00f3 davant els moments dif\u00edcils, com un mantra que ens recorda que no ens rendirem davant l&#8217;infortuni. Personalment no \u00e9s una frase que em fascini massa. Sovint la frase amaga una reacci\u00f3 davant la impot\u00e8ncia o davant la frustraci\u00f3, no pas deguda a la mala sort, sin\u00f3 a errors o estrat\u00e8gies desencertades.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">La hist\u00f2ria de la nostra colla ha estat plena d&#8217;\u00e8xits des de la nostra aparici\u00f3 dos segles enrere amb els diversos noms amb els quals hem estat coneguts. Per\u00f2 cal recon\u00e8ixer que la nostra hist\u00f2ria ha estat plagada tamb\u00e9 de fracassos i ha estat massa discont\u00ednua. Podem trobar raons externes a aquesta discontinu\u00eftat, per\u00f2 hem d&#8217;admetre que hi ha raons internes que expliquen tamb\u00e9 els nostres mals. Hi ha en el nostre genoma quelcom que es va repetint una i altra vegada i que ens fa caure una i altra vegada en la mateixa pedra. La nostra manca de comprom\u00eds, la nostra poca const\u00e0ncia, la nostra poca capacitat de sacrifici, etc. Si ens fixem en el per\u00edode m\u00e9s recent de la nostra hist\u00f2ria crec que podr\u00edem constatar que no hi ha altra colla que hagi tingut tants caps de colla com nosaltres. No he fet l&#8217;exercici comparatiu, ni estad\u00edstic, per\u00f2 tinc la percepci\u00f3 que no trobarem cap altra colla que hagi canviat tan sovint de dirigents. Hi ha raons objectives que expliquen aquest fenomen tan propi. Jo no he tingut prou inter\u00e8s en cercar-lo, per\u00f2 n&#8217;intueixo algunes de les causes.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Aquest fenomen ens ha portat a mantenir dues caracter\u00edstiques que constitueixen les dues cares d&#8217;una mateixa moneda. Per una banda, m&#8217;atreveixo a afirmar que som la colla que ha assolit els \u00e8xits m\u00e9s rotunds en el per\u00edode de temps m\u00e9s breu. \u00c9s natural, o el cap de colla triomfa r\u00e0pidament o ja no hi \u00e9s a temps. Per altra banda, l&#8217;altra cara de la moneda no \u00e9s tan positiu. Els \u00e8xits s\u00f3n generalment ef\u00edmers. Esclatants, s\u00ed, per\u00f2 ef\u00edmers. No tenim una progressi\u00f3 constant que ens permeti aprofitar la feina feixuga feta anteriorment i aix\u00f2 fa que cada nova temporada sigui incerta. Hem sigut i som, ara per ara, una colla antiga, poc moderna, desubicada dins el panorama casteller actual. La hist\u00f2ria dels castells \u00e9s apassionant. Sovint ha estat dominada per la rauxa i l&#8217;\u00e8pica. Molts dels \u00e8xits castellers del passat rauen en aquesta caracter\u00edstica. Per\u00f2 el m\u00f3n dels castells actual basa els seus \u00e8xits en altres valors. Uns valors que nosaltres encara no hem assumit i, per tant, no hem posat en pr\u00e0ctica. Les colles que estan avui dia en l&#8217;elit castellera s\u00ed que ho han fet. Les que any rere any s&#8217;hi acosten tamb\u00e9. Si volem formar part d&#8217;aquesta elit, cal que ens ho rumiem.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Com ja vaig escriure temps enrere, tenim sempre la temptaci\u00f3 de fer dels defectes virtut. Ens hem declarat sempre amants dels castells nets. Jo hi tinc predilecci\u00f3 tamb\u00e9. Per\u00f2 hem amagat que aquest gust nostre t\u00e9 la seva base en la nostra incapacitat d&#8217;afrontar les estructures complexes que afronten les colles que lideren el m\u00f3n casteller actual i les que pretenen compartit aquest lideratge. Comparant l&#8217;evoluci\u00f3 d&#8217;algunes d&#8217;aquestes colles, podr\u00edem constatar que han fet una evoluci\u00f3 inversa. Afrontant els castells complexos actuals han arribat a dominar tamb\u00e9 els castells nets. La nostra aposta inversa, sigui for\u00e7ada o no, no ha demostrat encara que el nostre cam\u00ed sigui el correcte. Alguns diran que era l&#8217;\u00fanic possible per a nosaltres, jo em permeto discutir-ho. L&#8217;altre cam\u00ed, el que nosaltres no hem seguit, demana esfor\u00e7 continu, paci\u00e8ncia, const\u00e0ncia, etc. Valors que ara per ara no formen part del nostre ADN.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">D&#8217;un temps en\u00e7\u00e0, he vist alguns s\u00edmptomes que em feien pensar que ens acost\u00e0vem a la modernitat castellera. Per\u00f2 he arribat a la conclusi\u00f3 que era un miratge. Res no desitjo m\u00e9s que errar el meu diagn\u00f2stic, d\u00e9u ho sap. Hem incorporat a la nostra forma de fer nous assajos setmanals, s\u00ed. Ha costat d\u00e9u i ajuda, per\u00f2 ho estem duent a terme, per\u00f2 cal recon\u00e8ixer que encara som a les baceroles. Si hi persistim, potser aconseguirem v\u00e8ncer un d&#8217;aquells t\u00f2pics que hem encunyat i que ens ha allunyat de la modernitat. Potser arribarem a la conclusi\u00f3 col\u00b7lectiva que els castells s&#8217;aconsegueixen a base d&#8217;esfor\u00e7 i continu\u00eftat i const\u00e0ncia. Si al costat d&#8217;aquests valors hi posem la v\u00e0lua dels nostres xiquets i xiquetes, ens en sortirem. Per\u00f2 com deia, crec que no n&#8217;estem massa conven\u00e7uts. Per Sant F\u00e8lix vam carregar el Dos de Nou amb folre i manilles. Hi hem treballat a la nostra manera, s\u00ed, per\u00f2 encara no \u00e9s l&#8217;\u00f2ptima. D&#8217;aqu\u00ed a final de temporada veurem si finalment hem aconseguit passar de ser la colla de l&#8217;orgasme puntual a ser la colla que cerca la felicitat permanent, prenent el concepte de felicitat no nom\u00e9s com l&#8217;\u00e8xtasi final, sin\u00f3 el cam\u00ed que cal rec\u00f3rrer per a aconseguir-lo.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Un altre s\u00edmptoma que em fa dubtar de la nostra entrada a la modernitat castellera \u00e9s la nostra relaci\u00f3 amb el pilar. L&#8217;any passat tothom parlava de l&#8217;eclosi\u00f3 fulgurant de la nostra relaci\u00f3 amb el pilar de prestigi. En dos mesos vam mostrar el nostre pas del de sis al de vuit. Tothom en parlava, ens elogiaven, per\u00f2 en realitat no deixava de ser la mostra que encara pertanyem a l&#8217;antiguitat. Vam arribar al pillar de nivell per l&#8217;esfor\u00e7 d&#8217;uns pocs que van dedicar-hi cor i \u00e0nima. Treballant a la manera moderna, amb const\u00e0ncia, insist\u00e8ncia,  tossuderia, vies totes elles que ens havien de dur a la il\u00b7lusi\u00f3, a la felicitat de la que parlava suara. Per\u00f2 quan el vam portar a la pla\u00e7a el vam mostrar a l&#8217;antiga. Uns havien treballat el pilar amb paci\u00e8ncia, l&#8217;havien constru\u00eft de zero, per\u00f2 altres el van dur a pla\u00e7a. Orgasme esclatant momentani, \u00e8xtasi. Per\u00f2 enguany res, \u00c9s el resultat de la nostra manera antiga de treballar.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Malgrat aix\u00f2, malgrat la nostra recaiguda en l&#8217;antigor, o potser precisament per aix\u00f2, enguany hem tornat a comen\u00e7ar de zero. Amb la il\u00b7lusi\u00f3 de la joventut a la qual se li diu que s\u00f3n el futur, per\u00f2 a la qual li amaguen que el futur mai esdevindr\u00e0 present. Ens envaeixen les presses i tornem a caure en els nostres t\u00edpics defectes. Amb aix\u00f2 hem creat de nou frustraci\u00f3 en aquells que hi tenien tota la il\u00b7lusi\u00f3. A la colla hi tenim magn\u00edfics castellers i magn\u00edfiques persones, que ning\u00fa hi vegi cap cr\u00edtica personal envers ning\u00fa. Critico la nostra impaci\u00e8ncia, la nostra poca confian\u00e7a, les nostres decisions, i, en part, la manca de coher\u00e8ncia en el cam\u00ed tra\u00e7at inicialment. I si ho faig, no em cansar\u00e9 de repetir-ho, \u00e9s perqu\u00e8 aquesta i no cap altra \u00e9s la colla que estimo. \u00c9s dif\u00edcil establir un di\u00e0leg casteller dins la pr\u00f2pia colla. M\u00e9s, si qui opina \u00e9s alg\u00fa com jo que no tinc cap cr\u00e8dit en els meus coneixements castellers, per\u00f2 porto molts anys veient castells arreu quan ja m&#8217;hi portava el meu pare i fent castells amb la meva colla des de fa 35 anys. Perqu\u00e8 els castells no els fan nom\u00e9s els que veiem un damunt de l&#8217;altre, al menys en la meva opini\u00f3, els fan i els fem els que formem part de la pinya, d&#8217;un folre, unes manilles i fins l&#8217;enxaneta. Per aix\u00f2 tan sols puc expressar pensaments lliures a trav\u00e9s d&#8217;un mitj\u00e0 escrit com aquest, que tan sols jo controlo. No tothom, potser ning\u00fa, estar\u00e0 d&#8217;acord amb el que hi exposo, per\u00f2 s\u00f3c i vull ser un ciutad\u00e0 lliure i n&#8217;exerceixo.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Acabo. La pressa ens torna a trepitjar els talons. La manca de confian\u00e7a en l&#8217;esfor\u00e7 constant, en el comprom\u00eds individual i col\u00b7lectiu, ens fa tornar enrere. Prenent decisions que sabem injustes, que no estimulen cap d&#8217;aquests valors. Col\u00b7loquem, de nou, el passat davant el present i el futur.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Recordo la cita de Bertrand Russell\u00a0que obre aquestes ratlles, perqu\u00e8 entossudir-se en cometre els errors del passat i no aventurar-nos, arriscar-nos a cometre&#8217;n de nous?<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00abPer qu\u00e8 repetir els vells errors havent-ne tants de nous per cometre?\u00bb Bertrand Russell He llegit una i altra vegada frases repetides com a esl\u00f2gans a trav\u00e9s de les xarxes socials. Sovint les he vistes en moments delicats, moments en &hellip; <a href=\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/2015\/09\/06\/el-cami-que-no-hem-seguit-2\/\">Continua llegint <span class=\"meta-nav\">&rarr;<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":45,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18,6],"tags":[],"class_list":["post-609","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-castells","category-personal"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/609","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/45"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=609"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/609\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=609"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=609"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=609"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}