Aquest cap de setmana he vist amb la fam\u00edlia tres pel\u00b7l\u00edcules que ens vam baixar de l’Emule. Dues de m\u00e9s actuals i una de fa una pila d’anys. Tot aix\u00f2 aprofitant que els senyors de la SGAE encara no han penetrat dins a casa, que tot arribar\u00e0. Encara que alg\u00fa pensi que no hem\u00a0fet res m\u00e9s durant tot el cap de setmana no\u00a0ha estat aix\u00ed. Hem tingut temps per fer de tot, les feines dom\u00e8stiques de netejar la casa, rentar la roba, etc. Passar una estona tota la fam\u00edlia plegats aprofitant el temps que el cap de setmana\u00a0ens regala\u00a0i que ens ref\u00e0 de la rutina del dia a dia. Fins i tot, he trobat una estona per llegir\u00a0un dels llibres en qu\u00e8 estic\u00a0endinsat en aquests moments.<\/p>\n
Com que a la televisi\u00f3 cada vegada costa m\u00e9s de trobar-hi coses interessants, el temps que hom dedicaria\u00a0a fer zapping o a veure un programa que no ens satisfar\u00e0, l’hem dedicat a visionar algunes pel\u00b7l\u00edcules, totes prou diferents entre si. La primera d’elles era una pel\u00b7l\u00edcula que ja vaig veure fa molts i molts anys. La seva m\u00fasica em va despertar moltes vegades des dels nou anys quan estudiava a Sant Boi. “The sound of music”, que coneixem m\u00e9s com “Somriures i ll\u00e0grimes”. Una altra ha estat “La t\u00eate en friche”, estrenada aqu\u00ed l’any passat com “les meves tardes amb la\u00a0Margueritte”. La darrera “Menja, resa i estima”. Totes elles ben diferents\u00a0per\u00f2 a les quals he trobat nexes comuns.<\/p>\n
Les marques que la vida ens va deixant en el transcurs del temps per\u00f2 que no ens han de condicionar ni el nostre present, ni el nostre futur. Ni esdeveniments pol\u00edtics o personals no han de barrar-nos el pas a la vida. A viure. Fugir de l’esclavitud d’aquestes marques que\u00a0no han de ser perennes. La nostra vida n’est\u00e0 plena d’aquestes marques que deixen senyal. Successos aliens a nosaltres que ens dirigeixen, viv\u00e8ncies personals que ens encadenen i sovint ens impedeixen avan\u00e7ar.\u00a0Desavinences, desencontres, males experi\u00e8ncies que ens sembla que ens emmanillen per sempre. Ni el capit\u00e0 Von Trap ni la Maria de “somriures i ll\u00e0grimes” deixen\u00a0fer-se presoners de decisions anteriors. Ni la\u00a0temptaci\u00f3 d’acomodar-se\u00a0a un r\u00e8gim feixista els impedeix rebelar-s’hi.<\/p>\n
A “les meves tardes amb la Margueritte” Germain, el personatge de Depardieu, s’allibera d’una inf\u00e0ncia desgraciada i ho fa per mitj\u00e0 de la seva amistat amb una velleta que li descobreix la literatura, la import\u00e0ncia de les paraules, un m\u00f3n que s’obre m\u00e9s\u00a0enll\u00e0 del seu petit m\u00f3n. La literatura li permet cultivar una amistat profunda amb la Margueritte i fins i tot amb la seva mare de qui mai ha rebut grans mostres d’amor. Ell l’estima i en t\u00e9 cura, vivint en una caravana al jard\u00ed de casa seva, una casa de lloguer que a la mort de la seva mare descobreix que aquesta havia comprat per a ell. Fins\u00a0i tot es llen\u00e7ar\u00e0 a l’aventura de ser pare despr\u00e9s d’haver recuperat una autoestima que havia quedat ofegada en el temps. La Margueritte, una dol\u00e7a velleta interpretada per la Gis\u00e8le Casades\u00fas, cient\u00edfica i amb una cultura envejable, no menysprea en Germain, sin\u00f3 que \u00e9s capa\u00e7 d’incentivar la seva curiositat i donar-li una oportunitat que tothom es mereix. El t\u00edtol catal\u00e0 de la pel\u00b7l\u00edcula no est\u00e0\u00a0 malament, per\u00f2 el t\u00edtol en franc\u00e8s, l’original, ens adre\u00e7a a aquesta possibilitat de conrear la nostra intel\u00b7lig\u00e8ncia, la nostra plenitud. Mai \u00e9s tard i tots en tenim possibilitats.<\/p>\n
Per \u00faltim, en la darrera pel\u00b7l\u00edcula, protagonitzada per la Julia Roberts, narra un viatge geogr\u00e0fic i alhora interior. Amb fracassos i dubtes que podrien enfonsar qualsevol persona en la desesperaci\u00f3. Tots els personatges tenen la seva hist\u00f2ria, les seves cicatrius. Hist\u00f2ria i cicatrius que tots portem a les nostres esquenes i que massa sovint ens emmanillen i condicionen. Ning\u00fa pot donar felicitat als altres si abans no conrea la seva pr\u00f2pia felicitat, el seu equilibri interior. Llavors podr\u00e0 irradiar i compartir la seva felicitat amb tothom, malgrat les seves cicatrius. I aquesta felicitat no es troba en les possessions, es troba m\u00e9s aviat en el ser, i ser malgrat tot.<\/p>\n
B\u00e9, nom\u00e9s volia compartir aquests sentiments amb qui vulgui. El cinema pot ser capa\u00e7 de transmetre coses positives i belles, com la literatura, com l’art, com la m\u00fasica. El bon cinema pot fer aix\u00f2 tamb\u00e9. Viure \u00e9s quelcom meravell\u00f3s si sabem sobreposar-nos als contratemps, si sabem acceptar-nos i acceptar la realitat com ens ve, si sabem en qu\u00e8 basar la nostra felicitat. I una de les millors\u00a0receptes que tenim a m\u00e0 per ser feli\u00e7os \u00e9s la d’estimar, encara que no\u00a0sapiguem massa b\u00e9 com fer-ho.<\/p>\n
Aquest cap de setmana he vist amb la fam\u00edlia tres pel\u00b7l\u00edcules que ens vam baixar de l’Emule. Dues de m\u00e9s actuals i una de fa una pila d’anys. Tot aix\u00f2 aprofitant que els senyors de la SGAE encara no han … Continua llegint ![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2011\/03\/mis-tardes-con-margueritte.jpg\")
<\/a>\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"