Acabo d’arribar a casa despr\u00e9s d’un llarg i calor\u00f3s dia a Vilafranca. Sant F\u00e8lix \u00e9s aix\u00f2, moltes hores i molta calor. Gent arreu, uns que podem estar palplantats hores i hores sense moure’ns i uns altres que no poden estar quiets i fan la guitza anant amunt i avall, alguns amb un elegant \u00abperd\u00f3\u00bb, altres atropellant-te com si fossin elefants. Per\u00f2 ja se sap, si no vols pols, no vagis a l’era.<\/p>\n
No he escoltat ni la r\u00e0dio, ni he vist la televisi\u00f3. Volia processar el que he viscut i vist internament, sense influ\u00e8ncies. Volia donar la meva visi\u00f3 particular i intransferible, sense interfer\u00e8ncies. Els \u00fanics comentaris que he llegit han estat en un apassionat debat familiar a trav\u00e9s del Whatsapp. Un debat en el qual no he participat, tan sols hi he assistit com a simple espectador. Els que em coneixen saben que acostumo a fugir dels acaloraments i s\u00f3c m\u00e9s amant de la reflexi\u00f3 pausada i freda. Tinc la capacitat d’apassionar-me, s\u00ed, per\u00f2 intento mesurar-la sempre que puc.<\/p>\n
Parlar\u00e9 de totes les colles comen\u00e7ant per les m\u00e9s llunyanes i seguint per les m\u00e9s properes, tant geogr\u00e0ficament com per la meva pertinen\u00e7a. <\/strong> <\/em> <\/strong> <\/em><\/p>\n Minyons de Terrassa<\/strong>. No es pot dir gaire cosa m\u00e9s que enviar-los una felicitaci\u00f3 sincera. Una jornada rodona. De les millors del seu historial, ben segur. No m’he entretingut a comprovar-ho. Alg\u00fa hi posar\u00e0 un \u00abper\u00f2\u00bb en no descarregar el pilar, jo no. Han anat per feina atacant el m\u00e9s dif\u00edcil des del comen\u00e7ament. Una demostraci\u00f3 de la meva teoria. Els castells no es fan a pla\u00e7a, sin\u00f3 que es fan a l’assaig. Despr\u00e9s es mostren a pla\u00e7a. M\u00e9s endavant far\u00e9 \u00e8mfasi en aquesta q\u00fcesti\u00f3. Felicitats, doncs, Minyons. Bona feina i em trec el barret que duia a pla\u00e7a per la vostra brillant actuaci\u00f3.<\/p>\n Castellers de Vilafranca<\/strong>. En l\u00ednia. Alguns diran que han comen\u00e7at a flaquejar. Ja se sap, tothom els hi t\u00e9 moltes ganes. Jo no ho dir\u00e9 perqu\u00e8 no ho penso. I precisament per ser coherent amb l’afirmaci\u00f3 que he fet en el par\u00e0graf anterior. Els castells es fan a l’assaig i si alg\u00fa ha demostrat aix\u00f2 al llarg de la darrera d\u00e8cada s\u00f3n ells. La seva capacitat de treball \u00e9s infinita. Ens poden agradar m\u00e9s o menys, ens poden caure m\u00e9s simp\u00e0tics o menys, per\u00f2 crec que s’equivocaran aquells que creguin i diguin que comen\u00e7a el seu crepuscle. M\u00e9s aviat, diria jo, s\u00f3n altres colles que s’han acostat molt a ells. La temporada \u00e9s llarga i estic segur que ho demostraran. Felicitats vilafranquins.<\/p>\n Colla Vella dels Xiquets de Valls<\/strong>. Ja ho vaig escriure fa unes setmanes. Estan en un moment molt dol\u00e7, segurament el moment m\u00e9s dol\u00e7 des que en Manel Urbano dirigeix la colla. Han tingut actuacions memorables, avui hi han posat la cirereta amb tres grans, molt grans castells. Crec que la seva temporada \u00e9s la millor dels darrers anys per la seva sostenibilitat. Un nivell envejable que dia rere dia obt\u00e9 la recompensa. I estic segur que la cosa no s’aturar\u00e0 aqu\u00ed. Vull afegir una nota m\u00e9s que avala la meva opini\u00f3. La Colla Vella, des del meu punt de vista, ha madurat. Fa pocs anys, estic segur que despr\u00e9s de l’intent del 3 de 10 la Vella s’hagu\u00e9s encaparrat amb aquest castell i hi hagu\u00e9s tornat una i altra vegada. Avui crec que han encertat l’estrat\u00e8gia i han demostrat una capacitat de resili\u00e8ncia envejable. I els ha resultat. La seva gamma de castells es va arrodonint. Castells magn\u00edfics i la feina pendent d’avui caur\u00e0 pel seu pes. Cal saber recon\u00e8ixer els m\u00e8rits dels nostres adversaris, \u00e9s un signe de grandesa i de respecte.<\/p>\n Colla Joves Xiquets de Valls<\/strong>. La meva colla. Hi pertanyo des de l’any 1980. Me l’estimo amb els seus defectes i les seves virtuts. La meva participaci\u00f3 avui dia \u00e9s minsa. Una esquena massa tocada m’ho impedeix. Hi he fet una mica de tot. De crossa, he pujat als primers folres, fins i tot hi vaig fer un quatre de set a segons. Quan ho recordo a les meves filles se’n foten. S\u00ed, la meva colla, la que em d\u00f3na alegries i algunes tristors. Mirat de cara enfora la nostra actuaci\u00f3 no ha estat a l’al\u00e7ada. Al costat dels castells de les altres colles hem quedat petits. I ho hem de dir aix\u00ed de clar. Si girem la mirada cap endins podem extreure’n aspectes positius. El primer de tots \u00e9s recordar la teoria que he apuntat m\u00e9s amunt. Els castells es fan a l’assaig i es duen a pla\u00e7a. El nivell casteller ha pujat tant que ja no serveix assajar massivament un dia o una setmana abans d’una actuaci\u00f3. Exigeix treball i m\u00e9s treball. Comprom\u00eds i m\u00e9s comprom\u00eds. La rauxa no \u00e9s suficient. El nervi i el geni tampoc. Hi ha de ser, per\u00f2 amb aix\u00f2 no n’hi ha prou. La pregunta que ens hem de fer la gent de la nostra colla, els xiquets i xiquetes, \u00e9s si volem pert\u00e0nyer al selecte grup dels bons o ens acontentem formant part dels que segueixen. Ning\u00fa, absolutament ning\u00fa gosar\u00e0 posar entredit el potencial de la nostra colla, dels que la formem. Per\u00f2 aquest potencial apareix tan sols en comptades ocasions. Massa comptades, en la meva opini\u00f3. La pregunta no l’han de respondre els que dirigeixen la colla, no. L’hem de contestar cada un de nosaltres. En quina divisi\u00f3 volem jugar, en la d’honor o en aquella dels petits que un dia donen la sorpresa al gran. Si ens decantem per aquesta darrera opci\u00f3, no tinc res a dir. Seguim com sempre. Si ens decantem per la primera, hem de canviar el xip. El nostre cap de colla ja intenta inculcar-ho, per\u00f2 hi responem nosaltres? Els castells es fan a l’assaig, dia rere dia.<\/p>\n Avui hi ha gent a la colla que estan de celebraci\u00f3. Jo, per l’actuaci\u00f3 que hem fet no. Altres estan ensorrats. Jo tampoc no ho estic. Precisament el dia que hem quedat empetitits a Vilafranca tinc esperan\u00e7a. Una esperan\u00e7a que em d\u00f3na no opinar a cop calent. He sortit dolgut, s\u00ed, per\u00f2 hi ha signes d’optimisme. Avui he vist una pinya, un folre i unes manilles que feien la seva feina. No \u00e9s casualitat, sin\u00f3 fruit del treball de poques setmanes. Sabrem mantenir aquest treball les setmanes que segueixen? Per saber-ho haurem de retornar a la primera pregunta, a quina divisi\u00f3 volem jugar?<\/p>\n M\u00e9s signes d’esperan\u00e7a. Tenim un dels pocs cap de colla que hem tingut que treballa a mig i llarg termini, que no ho fia tot a l’\u00e8xit present. I aix\u00f2 m’encomana optimisme. No s’arruga davant l’ensopegada. Per\u00f2 no s’arruga sabent que hi hem de posar remei i la recepta \u00e9s seguir picant pedra setmana rere setmana. Tenim grans valors a la nostra colla. Grans persones i s\u00ed, tamb\u00e9 algun capsigrany, com a tot arreu.<\/p>\n En una cosa discrepo dels nostres dirigents. Per ser all\u00e0, entre els millors, ens cal canviar el nostre ritme. No em serveix all\u00f2 de: “nosaltres no podem<\/em>“.\u00a0Si els altres poden, nosaltres tamb\u00e9 podem. No podem fer dues actuacions seguides en\u00a0un cap de setmana fent castells de nivell? Llavors tenim un problema que cal resoldre. No podem comen\u00e7ar els assajos m\u00e9s aviat com fan les altres colles i no esperar a fer-ho entrada la primavera?\u00a0Recordem la pregunta i la resposta que hi volem donar.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 <\/strong><\/em> <\/span><\/p>\n Som en temps de campanya i tenim esl\u00f2gans com \u00abAra \u00e9s l’hora\u00bb, \u00abJunts pel S\u00ed\u00bb, \u00abCatalunya S\u00ed que es pot\u00bb, etc. Doncs ara \u00e9s l’hora de respondre on volem jugar i quin paper volem jugar en el m\u00f3n casteller d’avui tan exigent. Si responem que entre els grans, no hi ha secrets per aconseguir-ho: TREBALL, COMPROM\u00cdS i IL\u00b7LUSI\u00d3. Al costat d’aix\u00f2, paci\u00e8ncia i const\u00e0ncia, encert i intel\u00b7lig\u00e8ncia. Jo, amb les meves mancances, hi aposto. Hi apostem?<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Acabo d’arribar a casa despr\u00e9s d’un llarg i calor\u00f3s dia a Vilafranca. Sant F\u00e8lix \u00e9s aix\u00f2, moltes hores i molta calor. Gent arreu, uns que podem estar palplantats hores i hores sense moure’ns i uns altres que no poden estar … Continua llegint