![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2015\/06\/Grecia-1024x658.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
En la crisi entre Gr\u00e8cia i la Comissi\u00f3 Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional \u00e9s f\u00e0cil fer an\u00e0lisis sup\u00e8rflues i parcials, tot depenent de l’\u00f2ptica ideol\u00f2gica des de la qual ens ho mirem. S’hi barregen q\u00fcestions de radicalitat democr\u00e0tica tant per la part grega, com per part de la Uni\u00f3 Europea. Fortaleses i febleses democr\u00e0tiques. Per altra banda, s’hi barregen q\u00fcestions de funcionament econ\u00f2mic internacional, coneguts per ambdues parts, prestadors i receptors, ara creditors i deutors. No s\u00f3n temes superflus.<\/span><\/p>\n Sovint els tractem de forma molt simple en funci\u00f3 d’all\u00e0 on volem carregar les tintes. Ens alineem en categories que creiem superiors a unes altres i menystenim les que creiem inferiors, per leg\u00edtimes que siguin. En definitiva, la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s complexa i molt.<\/span><\/p>\n He volgut intentar fer un exercici d’an\u00e0lisi de la situaci\u00f3 des d’una \u00f2ptica neutra, encara que jo no s\u00f3c neutral en la q\u00fcesti\u00f3. Comprendre una legitimitat no anul\u00b7la l’altra.<\/span><\/p>\n Som-hi.<\/span><\/p>\n Per una banda tenim creditors privats i creditors institucionals. Per l’altra, deutors p\u00fablics i deutors privats. Bancs privats i p\u00fablics i institucions internacionals que han deixat i deixen encara diners al govern grec per sostenir el sistema econ\u00f2mic del pa\u00eds hel\u00b7l\u00e8. No presten els diners desinteressadament, no. Pensen obtenir-ne un guany i de pas sostenir un sistema econ\u00f2mic m\u00e9s global que es veuria arrossegat en major o menor mesura per una crisi grega. Tots sabem que quan alg\u00fa et deu diners pots fer dues coses, o talles tot ajut i servei al deutor o el segueixes subministrant per tal que pugui liquidar el seu deute amb tu. Si deixes d’ajudar-lo corres el risc de no recuperar la inversi\u00f3 que hi vas fer en prestar els diners o les mercaderies. Hi ha, doncs, un inter\u00e8s per part del creditor, per\u00f2 tamb\u00e9 del deutor. Per\u00f2 aquests mecanismes no es poden allargar indefinidament. Aix\u00ed funciona el sistema econ\u00f2mic en general. Podr\u00edem esgrimir que els prestadors no van avaluar suficientment b\u00e9 el risc que corrien en fer els seus pr\u00e9stecs. Els receptors tampoc no van posar en marxa tots els mecanismes que fessin possible la devoluci\u00f3 del deute. Els grecs haurien hagut de posar ordre en el seu seu sistema fiscal i la seva economia per fer-la productiva i socialment justa per la majoria de la societat. Tot sembla indicar que ni uns, ni altres, no van fer adequadament la seva feina.<\/span><\/p>\n Davant aquesta descripci\u00f3 freda hom pot argumentar que l’actual govern grec no \u00e9s responsable de la majoria del deute grec. Segurament que \u00e9s aix\u00ed. Podr\u00edem dir que els ciutadans grecs van escollir l’actual govern per tal que implement\u00e9s una nova pol\u00edtica social i econ\u00f2mica, cert. El govern grec, doncs, no estaria fent res m\u00e9s que complir un mandat refrendat per la ciutadania grega. Per tant, la legitimitat democr\u00e0tica de les decisions del govern grec estarien legitimades per la ciutadania i la democr\u00e0cia s’ha d’imposar per damunt els interessos econ\u00f2mics. Per\u00f2 resulta que els anteriors governs grecs que van acollir-se als mercats internacionals i que no van fer res per assegurar el retorn d’aquests diners tamb\u00e9 van ser escollits democr\u00e0ticament pels ciutadans grecs. Per tant, tamb\u00e9 estaven legitimats democr\u00e0ticament a fer el que van fer i que situava el pa\u00eds al caire de la banca rota. Sabien els compromisos en qu\u00e8 situaven els ciutadans i els futurs governs grecs i, malgrat aix\u00f2, van endeutar-se fins a l’extenuaci\u00f3. El govern i la societat grega s\u00f3n deutors dels compromisos dels seus anteriors governs? En el sistema econ\u00f2mic i jur\u00eddic actual diria que s\u00ed. All\u00f2 de la seguretat jur\u00eddica en el dret internacional p\u00fablic \u00e9s important.<\/span><\/p>\n Estem davant d’un dilema de dif\u00edcil resoluci\u00f3. Per\u00f2 els representants pol\u00edtics tenen entre les seves responsabilitats m\u00e9s importants la de resoldre els problemes de la seva ciutadania. La continu\u00eftat democr\u00e0tica grega no ha estat capa\u00e7 de muntar un sistema fiscal i econ\u00f2mic que acost\u00e9s el pa\u00eds a ser capa\u00e7 de finan\u00e7ar els seus serveis i la seva sostenibilitat. Si ho haguessin fet, el seu deute seria avui dia molt m\u00e9s suportable.<\/span><\/p>\n Els governs i les autoritats monet\u00e0ries dels pa\u00efsos creditors tampoc van fer la seva feina. Haurien hagut de vigilar que els seus bancs no arrisquessin tant amb Gr\u00e8cia fins al l\u00edmit de posar en risc el propi sistema bancari i econ\u00f2mic dels seus pa\u00efsos. Ara, els interessos dels seus bancs su\u00efcides i avars els han de defensar ells. <\/span><\/p>\n Els grecs, en seu conjunt, es deuen adonar ara que mantenir serveis p\u00fablics com l’educaci\u00f3, la sanitat, els transports, etc s’ha de fer ajustadament a l’economia del propi pa\u00eds. Que no es poden sostenir sense ser responsables fiscalment i solid\u00e0ria.<\/span><\/p>\n Que les institucions europees tenen grans d\u00e8ficits democr\u00e0tics no \u00e9s cap descobriment. Ho sabem del cert. Que les institucions financeres internacionals s’han equivocat estrepitosament al llarg de la seva hist\u00f2ria en les seves receptes per als pa\u00efsos en desenvolupament tampoc no \u00e9s cap secret. Que l’avar\u00edcia desmesurada dels bancs privats \u00e9s infinita i insaciable \u00e9s indiscutible. Que \u00e9s immensament injust que els ciutadans h\u00e0gim de cobrir els seus riscos inversors per salvar-los, no t\u00e9 nom.<\/span><\/p>\n Els governs europeus volen que Gr\u00e8cia pagui el seu deute perqu\u00e8 saben que sin\u00f3 els seu propi sistema bancari tindr\u00e0 grans problemes que posar\u00e0 en risc les pr\u00f2pies economies nacionals.<\/span><\/p>\n Qu\u00e8 fem? Contraposem Gr\u00e8cia com el paradigma democr\u00e0tic, tan sols justificable hist\u00f2ricament, i la poca sensibilitat europea? Els grecs no tenen cap responsabilitat en la seva pr\u00f2pia situaci\u00f3? Defensem la visi\u00f3 progre antieuropea i progrega? Esquerres, dretes? Estem disposats a patir amb els grecs? Si es condona el deute, podr\u00e0 seguir funcionant el sistema econ\u00f2mic vigent? \u00c9s l\u00edcit que institucions europees i organismes internacionals vulguin fer caure el govern grec democr\u00e0ticament escollit? Sort que no s\u00f3c jo qui ha de prendre les decisions. Per\u00f2 no crec que ara per ara hi hagi massa possibilitats d’inventar massa coses.<\/span><\/p>\n Europa no pot abandonar Gr\u00e8cia. Aix\u00f2 posaria en dubte el propi projecte europeu i abocaria els grecs a altres influ\u00e8ncies i aixoplucs econ\u00f2mics no massa desitjables, ni per ells, ni pel conjunt dels europeus. Jo no posaria la Gr\u00e8cia actual com a paradigma de sistema democr\u00e0tic, per molt que ara es busqui un refer\u00e8ndum que deslliuri el govern grec de prendre decisions per iniciativa pr\u00f2pia o pressionat per la troica trinit\u00e0ria. M\u00e9s que mesures maratonianes, als grecs se’ls hauria d’exigir que basteixin una democr\u00e0cia moderna amb un sistema fiscal modern i efica\u00e7 on tothom pagui els seus impostos en proporci\u00f3 a la seva riquesa. Caldria exigir-los una dr\u00e0stica reducci\u00f3 en el seu pressupost militar exagerat. Rigor pressupostari m\u00e9s gran, sense posar en risc el benestar indispensable dels seus ciutadans.<\/span><\/p>\n En contrapartida, la Comissi\u00f3 Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari internacional haurien de dir als creditors que la seva inversi\u00f3 credit\u00edcia va ser su\u00efcida i que hauran d’assumir que es van equivocar. En conseq\u00fc\u00e8ncia, no cobraran el deute adquirit per Gr\u00e8cia. Hauran d’allargar els terminis per tal que els grecs tornin part del seu deute o els hauran de condonar directament part d’aquest deute i compensar-lo amb una reducci\u00f3 dels seus vergonyants beneficis. <\/span><\/p>\n Penso que la real politik acabar\u00e0 imposant-se. Per\u00f2 com que no s\u00f3c ni pol\u00edtic, ni economista, segur que no l’encerto per enlloc. Em consola que ells tampoc no l’encerten; em consola, per\u00f2 em preocupa, ja que ells ocupen c\u00e0rrecs de responsabilitat social i econ\u00f2mica molt elevada.<\/span><\/p>\n I deixeu-m’ho dir. M’indignen els que des d’aqu\u00ed fan el paneg\u00edric democr\u00e0tic de Gr\u00e8cia. M’indignen els que lloen l’acte de sobirania grec i el neguen al nostre poble. M’indignen els que es mostren insensibles respecte la situaci\u00f3 grega i culpabilitzen del tot als grecs de la seva situaci\u00f3, com si els nostres bancs no hi tinguessin res a veure, aix\u00ed com els nostres governs, i a la inversa. En definitiva, m’indigna la demag\u00f2gia de totes bandes que \u00e9s, precisament, tot el contrari de la democr\u00e0cia i la veritat. Ah, per cert, en el refer\u00e8ndum grec jo votaria clarament que NO accepto la recepta de la Troica..<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En la crisi entre Gr\u00e8cia i la Comissi\u00f3 Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional \u00e9s f\u00e0cil fer an\u00e0lisis sup\u00e8rflues i parcials, tot depenent de l’\u00f2ptica ideol\u00f2gica des de la qual ens ho mirem. S’hi barregen q\u00fcestions … Continua llegint