![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2015\/06\/Sant-Joan-2015.jpg\")
Sant Joan 2015. Foto: CJXV<\/p><\/div>\n
Aquest t\u00edtol intenta resumir les sensacions que bona part de la pla\u00e7a del Blat ha experimentat en acabar l’actuaci\u00f3 de Sant Joan d’aquest 2015.<\/span><\/p>\n A l’hora de detallar aquestes sensacions no es pot comen\u00e7ar d’altra manera que felicitant la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la seva magn\u00edfica actuaci\u00f3 en el dia d’avui, aix\u00ed com tamb\u00e9 per la feta en la Sortida de Completes. Els seus objectius s’han acomplert pr\u00e0cticament al cent per cent. O sigui que felicitats a tota la colla pel nivell mostrat en aquesta festa major i per les bones expectatives que ens ofereix la seva temporada.<\/span><\/p>\n Si la Colla Vella \u00e9s la cara d’aquestes sensacions, la Colla Joves n’\u00e9s la creu. Tots sabem la v\u00e0lua de la Joves Xiquets de Valls. Em sembla que ning\u00fa discutir\u00e0 una afirmaci\u00f3 com aquesta. Per\u00f2 avui i ahir, o sigui el conjunt de la presentaci\u00f3 a la nostra ciutat, ens ha deixat un regust amarg. Dos castells de nou i un Set de Vuit, dos d’ells nom\u00e9s carregats, han quedat empetitits al costat d’una Vella esplendorosa. Ja sabem que les colles de Valls ens han ofert al llarg de la hist\u00f2ria un estira i arronsa excitant. Cap afeccionat casteller deixaria qualsevol de les dues colles fora de les grans colles per una actuaci\u00f3 o per un comen\u00e7ament de temporada que no ha reeixit en excel\u00b7l\u00e8ncia. Per\u00f2 no vull parlar d’aix\u00f2 avui.<\/span><\/p>\n Abans de seguir, encara que em sembla que \u00e9s prou conegut, s\u00f3c de la Joves ara i sempre. Ho dic perqu\u00e8 sovint, massa sovint, la nostra colla no es pren massa b\u00e9 l’an\u00e0lisi cr\u00edtica que qualsevol de nosaltres pugui fer de la nostra pr\u00f2pia colla. Aix\u00f2, al meu humil entendre, \u00e9s un s\u00edmptoma de debilitat i de manca de maduresa i de confian\u00e7a. Aquest tipus d’exercici em sembla imprescindible per tal de progressar en qualsevol activitat humana. Fer-ho p\u00fablicament \u00e9s una oportunitat per a arribar a un nombre m\u00e9s gran de gent, i per mi, encara que s\u00e9 que no tothom hi estar\u00e0 d’acord, \u00e9s una oportunitat d’expressar-me a un nivell dif\u00edcil d’assolir internament. Pujar tot el carrer de la Cort amb la meva filla plorant, tot i no haver pogut pujar en cap castell per la seva lesi\u00f3, impacta. I aix\u00f2 em q\u00fcestiona moltes coses respecte els nostres sentiments, com els gestionem i com actuem per evitar i minimitzar aquests disgusts.<\/span><\/p>\n Com deia, aquest Sant Joan hem vist una difer\u00e8ncia excessiva entre les dues colles. Excessiva, per\u00f2 real. Davant d’aix\u00f2 podem fer dues coses, amaguem el cap sota l’ala i fem com si res no pass\u00e9s, o afrontem les coses i intentem buscar les raons. Segurament jo no les tinc totes, potser les que intueixo, fins i tot, no es corresponen amb la realitat. Per\u00f2 si no en parlem obertament no serem capa\u00e7os d’escatir-ho. En l’\u00e8xit i en el frac\u00e0s, s\u00f3c i ser\u00e9 de la Joves.<\/span><\/p>\n En qualsevol an\u00e0lisi conv\u00e9 comen\u00e7ar b\u00e9. Abans de les respostes conv\u00e9 encertar les preguntes. Intentem-ho.<\/span><\/p>\n Perqu\u00e8 a la Colla Joves li costa tant d’arrencar cada temporada? Alguns diran que aix\u00f2 no \u00e9s cert, que tal any … S\u00ed, per\u00f2 la sensaci\u00f3 general \u00e9s que a la colla li costa d’arrencar amb un ritme d’assaig comparable al de les altres colles importants. Anem a ralent\u00ed. Hem comen\u00e7at a entendre que els resultats s’obtenen, entre altres coses, d’incrementar el nostre ritme d’assaig. Aix\u00f2 ho hem ent\u00e8s. Per\u00f2 amb aix\u00f2 no n’hi ha prou. Hem establert uns assajos comparables amb els de la majoria de colles pel que fa a la freq\u00fc\u00e8ncia, per\u00f2 no en el rendiment que les altres colles en treuen. Perqu\u00e8? <\/span>Ens falta comprom\u00eds<\/strong>. L’assist\u00e8ncia \u00e9s minsa durant els primers mesos de la temporada. Aix\u00f2 retalla enormement les nostres possibilitats reals d’arribar \u00f2ptimament a les primeres actuacions de comprom\u00eds. <\/span>S\u00ed, ens falta comprom\u00eds individual envers la colla.<\/strong> Seguim amb uns par\u00e0metres antics que avui ja no serveixen. Ho hem d’admetre.<\/span><\/p>\n Aquest fet \u00e9s determinant. La sensaci\u00f3 \u00e9s que l<\/span>a Colla Joves cada temporada comen\u00e7a de zero<\/strong>. Som incapa\u00e7os d’aprofitar l’onada positiva amb la que acostumem a acabar les temporades. Aix\u00f2 ens perjudica molt.<\/span><\/p>\n Renovaci\u00f3, perqu\u00e8 costa tant? Tenim grans castellers que pugen al castell, per\u00f2 no aprofitem suficientment el potencial de castellers que tenim a terra i que serien v\u00e0lids per a pujar si don\u00e9ssim m\u00e9s oportunitats. Joves amb ganes que voldrien ser provats o provades, que voldrien alguna oportunitat, les veuen passar de llarg. No sabem veure que la seva oportunitat \u00e9s tamb\u00e9 la nostra. Tenir un gran ventall de joves que puguin pujar \u00e9s un tresor que no haur\u00edem de desaprofitar. Tothom aniria m\u00e9s descansat, estar\u00edem m\u00e9s vacunats davant de possibles lesions, i mantindr\u00edem il\u00b7lusionats un bon nombre de persones que ara veuen frustrades les seves expectatives. Crec que tot cap de colla hauria d’estar satisfet que part de la seva feina pass\u00e9s per gestionar una sana competitivitat interna.<\/span><\/p>\n Aix\u00f2 tamb\u00e9 ho podr\u00edem traslladar a la canalla. Tenim una canalla fabulosa, per\u00f2 hem d’admetre que bona part de la temporada, un bon nombre de xiquets i xiquetes passen m\u00e9s estona mirant castells que fent-ne. Dediquem molt de temps a assajar els te\u00f2rics titulars i dediquem poc temps a fer que aquells que passen molta estona mirant, puguin passar l’estona pujant. Aix\u00f2 demana una gran implicaci\u00f3 de la colla envers la canalla. Primer de tot, entenent que <\/span>no hi ha assajos de canalla, el que en diem assaig de la canalla s\u00f3n assajos de la colla. Ens hem de conv\u00e8ncer d’aix\u00f2<\/strong>. Si ens en convencem, segurament tindrem una assist\u00e8ncia m\u00e9s gran a aquests assajos. Si ens en convencem, potser entendrem que els equips de la canalla han de ser m\u00e9s nombrosos. No em refereixo a gent que es dediqui a portar la canalla d’aqu\u00ed cap all\u00e0. Aquests s\u00f3n necessaris. Per\u00f2 em refereixo a m\u00e9s gent que, aprofitant una major assist\u00e8ncia i comprom\u00eds, fessin possible que al nostre local s’estiguessin assajant diversos poms de dalt alhora, en diferents espais i grups. Seria interessant poder intentar-ho o en nom de la tradici\u00f3 direm que aix\u00f2 no ho hem fet mai o que no es pot fer?<\/span><\/p>\n Som capa\u00e7os d’enlairar la nostra canalla fins al cel, mimant-los a vegades en exc\u00e9s, i som capa\u00e7os de criticar-los davant alguna errada, davant algun dubte. Haur\u00edem de mostrar l’estima envers la nostra canalla all\u00e0 on realment els l’hem de donar, als assajos, per donar-los confian\u00e7a i seguretat. <\/span><\/p>\n Cooperaci\u00f3, col\u00b7laboraci\u00f3<\/strong>. Estic segur que el nostre jove cap de colla, intel\u00b7ligent, il\u00b7lusionat, amb ganes, agrairia una major col\u00b7laboraci\u00f3 per part de tothom. Ho fem? Diria que \u00e9s evident que no. Veig a pla\u00e7a massa gent buscant tal o qual persona. Gent que s\u00f3n en un lloc quan haurien d’estar en un altre. Gent al bar mentre altres s’esforcen a buscar-los per col\u00b7locar-los a lloc. Tan dif\u00edcil \u00e9s prestar-se a questa col\u00b7laboraci\u00f3? A facilitar la feina als responsables de la colla? Potser ajudar\u00edem a que els nostres caps de colla perduressin una mica m\u00e9s del que ho fan ara. Tindrem temps per a celebracions, per\u00f2 no les anticipem.<\/span><\/p>\n I aix\u00ed podr\u00edem seguir. Amb aquestes coses, amb les preguntes, amb les respostes, podr\u00edem planificar molt millor la temporada, optimitzar els nostres recursos i millorar els nostres resultats. El m\u00f3n dels castells, tan si ens agrada, com si no, ha evolucionat molt\u00edssim, sobretot pel qu\u00e8 fa a l’exig\u00e8ncia individual i col\u00b7lectiva. La darrera pregunta a fer-nos hauria de ser si nosaltres volem ser entre l’elit del m\u00f3n casteller, no de manera espor\u00e0dica, basant-nos en la nostra v\u00e0lua castellera, indiscutible, sin\u00f3 fruit del nostre comprom\u00eds. Respondre aix\u00f2 \u00e9s cabdal.<\/span><\/p>\n Fa pocs dies parlava amb un veter\u00e0 casteller de la nostra colla, no per edat, sin\u00f3 pel munt de castells que porta a les seves espatlles, i coincid\u00edem en afirmar que un dels grans mals de les colles de Valls ha estat que durant massa anys hem menyspreat moltes coses que altres colles foranes ens han ensenyat i ho resum\u00edem dient que dels nostres defectes en fem virtuts<\/strong>. Crec sincerament que la Colla Vella va entendre abans que nosaltres que aix\u00f2 era un error. Nosaltres encara ho hem de decidir.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aquest t\u00edtol intenta resumir les sensacions que bona part de la pla\u00e7a del Blat ha experimentat en acabar l’actuaci\u00f3 de Sant Joan d’aquest 2015. A l’hora de detallar aquestes sensacions no es pot comen\u00e7ar d’altra manera que felicitant la … Continua llegint