<\/p>\n
3 de 7 Jove de Vilafranca 8 de juliol 2012\u00a0(alg\u00fa aprecia res anormal?) <\/em><\/p>\n No tinc cap ganes d’alimentar la pol\u00e8mica, ni de donar publicitat al llibre de la noia de Vilafranca que ha fet un llibre basat en el castell que va caure un juliol de 2012 i en el qual l’autora va perdre un rony\u00f3. Per\u00f2 s\u00ed que vull dir-hi la meva, com a Xiquet de Valls des de l’any 80 del segle passat i com a pare d’una Xiqueta de Valls boja pels castells i que s’ha enfilat en multitud de castells des de l’any 2011 fins ara. <\/span><\/p>\n Abans de res, un petit esment al tractament de l’accidentalitat en el m\u00f3n casteller donat per 8TV i pel seu presentador estrella. Em sembla repugnant. Per diversos motius. Tracta el tema aprofitant la subjectivitat d’una persona que arran d’una mala experi\u00e8ncia personal en els castells va decidir abandonar aquesta activitat i fer-la abandonar al seu fill. El presentador no busca en cap moment l’objectivitat que se li ha d’exigir a tot periodista. No aporta ni una sola dada objectiva, ni contrastada i s’abona a emetre un judici particular sobre una q\u00fcesti\u00f3 en la qual, ni ell, ni els seus col\u00b7laboradors, han perdut un segon en cercar entre l’abundant documentaci\u00f3 que existeix. Fins i tot, capgira el treball seri\u00f3s de tota una s\u00e8rie de professionals de la medecina que porten anys treballant en la seguretat dels castellers, per dir que l’\u00fas del casc \u00e9s una prova clara que els castells s\u00f3n una activitat molt arriscada per la canalla. Reitero la meva repugn\u00e0ncia per aquest programa, pel periodista que el presenta i per tot el seu equip. La ciutat de Valls la va espifiar i molt en fer a aquest senyor \u00abambaixador dels Xiquets de Valls\u00bb fa algun any. Buscar personatges medi\u00e0tics sense cap vinculaci\u00f3 amb els nostres xiquets \u00e9s, a parer meu, un error garrafal atribu\u00efble als promotors d’aquesta figura. Caldria que si volen mantenir aquesta figura, es replantegessin els criteris amb els quals fan la seva tria.<\/span><\/p>\n L’autora del llibre i els conductors del programa fan unes afirmacions que denoten el seu desconeixement del m\u00f3n casteller. Parlen de la competitivitat en sentit negatiu i l’emmarquen en els temps actuals i com a element nou i perjudicial per als castells. Si s’esforcessin una mica, podrien haver esbrinat que la competitivitat \u00e9s connatural als castells des del moment del seu naixement. Competitivitat envers un mateix i competitivitat envers les altres colles. Part del progr\u00e9s en el m\u00f3n casteller es troba en aquest factor. Al segle XIX ja es feien la majoria de castells que es fan en l’actualitat. La noia vilafranquina, no s\u00e9 si de naixement o d’adopci\u00f3, ho hauria de saber, ja que \u00e9s a Vilafranca un dels llocs on es realitzaven per part dels Xiquets de Valls aquests castells i en plena competitivitat.<\/span><\/p>\n Parlaven, tamb\u00e9 en el programa esmentat, de la seguretat. L’\u00e0mbit de la seguretat \u00e9s precisament un dels que m\u00e9s ha evolucionat en el m\u00f3n casteller. Des de diversos punt de vista. Des del punt de vista de la investigaci\u00f3 m\u00e8dica a la recerca de proteccions per a tots els membres de les colles, des dels m\u00e9s grans als m\u00e9s petits, en la formaci\u00f3 en seguretat dels components de les colles, etc. Un dels m\u00e9s eminents investigadors en aquest camp \u00e9s el terrassenc doctor Jaume Roset, una emin\u00e8ncia i precursor amb molts treballs a la seva espatlla. La recerca per millorar la seguretat en els castells \u00e9s din\u00e0mica i viva. No s’atura. Si els conductors del programa i l’excastellera se n’haguessin preocupat de contrastar-ho per tal de confirmar-ho ho haurien pogut corroborar amb facilitat. Per\u00f2 potser no interessava si aix\u00f2 implicava desmentir les seves afirmacions subjectives sobre la q\u00fcesti\u00f3.<\/span><\/p>\n Un altre fet objectiu basat en l’estad\u00edstica que haurien pogut buscar s\u00f3n els estudis existents en els quals haurien comprovat que ni tan sols l’eclosi\u00f3 per tot el pa\u00eds de noves colles castelleres no ha suposat un augment de les caigudes en el m\u00f3n casteller. No els facilitar\u00e9 jo la feina, tot i que conec les dades i m’he preocupat de buscar-les. Per\u00f2 evidentment, ni a la premsa groga que practica 8TV, ni a la senyora esmentada, no els interessa perqu\u00e8 aix\u00f2 rebatria f\u00e0cilment els seus posicionaments.<\/span><\/p>\n Una altra mentida, aix\u00ed de clar ho dic, que en el programa van deixar anar com si res, \u00e9s que s’amaguen els accidents en els castells. Em podrien dir els protagonistes de l’esmentat programa els accidents produ\u00efts en la pr\u00e0ctica de la boxa que es produeixen al llarg de l’any? Segurament que no, igual que jo. Perqu\u00e8 no m’interessa la boxa. O els accidents produ\u00efts en els esports de muntanya? Nom\u00e9s els afeccionats a la pr\u00f2pia activitat coneixen aquestes informacions, i alguns ni aix\u00f2, a la resta simplement no els interessen. Deduir d’aix\u00f2 que s’amaguen com van afirmar en aquell programa \u00e9s mentir descaradament. Per tant, em permeto de dir-los obertament que s\u00f3n uns mentiders. El p\u00fablic en general nom\u00e9s ens assabentem d’alguns detalls quan hi ha algun cas amb gran ress\u00f3 sensacionalista que passem a oblidar tot seguit. Particularment puc afirmar que conec abastament els accidents importants que s’han produ\u00eft en el m\u00f3n dels castells. Els greus i els menys greus. Fins i tot, puc afirmar que jo mateix n’he informat d’alguns ben obertament i se n’ha parlat. Per tant, la idea d’amagar aquests fets nom\u00e9s existeix en les ments recargolades i malintencionades d’alguns, com els que van apar\u00e8ixer en l’esmentat programa. L’exigible \u00e9s que tot plegat sigui tractat amb rigor i objectivitat, cosa que no interessa ni als periodistes del sensacionalisme i potser als que volen fer negoci al voltant d’aix\u00f2.<\/span><\/p>\n Ja per acabar, s\u00f3c Xiquet de Valls, com ja he dit, des de l’any 80 del segle passat. Al llarg d’aquests anys he viscut accidents dolorosos de persones estimades, amigues. He vist en els familiars una enteresa personal de la m\u00e9s gran qualitat. He vist desapar\u00e8ixer gent estimada en el m\u00f3n de la muntanya, activitat que he practicat al llarg de la meva vida des de ben petit. Mai he pensat, per\u00f2, que aix\u00f2 fos un motiu per limitar aquestes activitats, sin\u00f3 que hi he vist un est\u00edmul per a augmentar la seguretat de tots plegats quan practiquem all\u00f2 que omple les nostres vides. I en tots els camps, la seguretat ha crescut exponencialment. Per\u00f2 no ha fet desapar\u00e8ixer el risc totalment. Per\u00f2 d\u00e9u n’hi do el que l’ha minimitzat. Sempre, per\u00f2, quedaran factors en els quals no podrem incidir.<\/span><\/p>\n A part de Xiquet de Valls, s\u00f3c pare, com tamb\u00e9 he dit, d’una Xiqueta de Valls. Jo no s\u00e9 perqu\u00e8 la senyora de Vilafranca va decidir pujar als castells. No s\u00e9 perqu\u00e8 ho va fer el seu fill. El que s\u00e9 \u00e9s perqu\u00e8 hi puja la meva filla. Simplement perqu\u00e8 li agrada. Aquest factor sembla que no t\u00e9 import\u00e0ncia per als protagonistes del programa televisiu. La meva filla hagu\u00e9s pogut comen\u00e7ar a pujar als castells dos anys abans del qu\u00e8 ho va fer. Per\u00f2 nosaltres la vam retenir. No per por en quant a la seva seguretat. Simplement perqu\u00e8 els infants sovint es mouen per impulsos. A vegades diuen interessar-se per alguna cosa, alguna afecci\u00f3, que ben aviat els passa. Ho hav\u00edem experimentat amb l’atletisme i en alguna altra activitat que iniciada amb molta il\u00b7lusi\u00f3 ha minvat amb la mateixa rapidesa amb la qual va n\u00e9ixer. En els castells dels Xiquets de Valls la meva filla per decisi\u00f3 pr\u00f2pia hi va posar tota la seva il\u00b7lusi\u00f3. Ha fet els castells m\u00e9s grans imaginables. Ha caigut, poques vegades, no us penseu, per\u00f2 sap el que \u00e9s. S’ha emocionat amb els \u00e8xits col\u00b7lectius de la colla. Tamb\u00e9 ha passat per l’hospital. Per\u00f2 en cap altra activitat no he vist en els seus ulls l’emoci\u00f3 i la il\u00b7lusi\u00f3 que li he vist en relaci\u00f3 amb els castells. I qu\u00e8 ha de fer un pare o una mare que veu la felicitat en la cara de la seva filla quan aquesta s’enfila i baixa d’un castell superant un repte com tants altres li posar\u00e0 la vida. Doncs per mi \u00e9s f\u00e0cil, gaudir amb ella i ser part\u00edcip de la seva il\u00b7lusi\u00f3 i de les seves ganes de viure plenament. Si alg\u00fa pensa que com a pare he de fer alguna altra cosa, que vingui i que m’ho digui. <\/span><\/p>\n S\u00ed, s\u00f3c Xiquet de Valls, pare de castellera i marit d’una estupenda noia no vallenca a qui no feia molta gr\u00e0cia que la felicitat de la seva filla pass\u00e9s per estones de patiment connaturals en una mare. Per\u00f2 ella, la mare, ha compr\u00e8s que quan hom veu il\u00b7lusi\u00f3, felicitat, passi\u00f3, amistat, en el rostre de la seva filla, el que ha de fer \u00e9s acompanyar-la en la seva il\u00b7lusi\u00f3, la seva felicitat, la seva passi\u00f3, ni que aquesta suposi uns segons d’incertesa, d’ai al cor a les seves pr\u00f2pies entranyes, sabedora que s’han pres totes les mesures necess\u00e0ries per a minimitzar els riscos existents.<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" 3 de 7 Jove de Vilafranca 8 de juliol 2012\u00a0(alg\u00fa aprecia res anormal?) No tinc cap ganes d’alimentar la pol\u00e8mica, ni de donar publicitat al llibre de la noia de Vilafranca que ha fet un llibre basat en el castell … Continua llegint