Les meves vacances d’estiu estan arribant al final. Despr\u00e9s del Sant F\u00e8lix, Sant Ramon em donar\u00e0 l’\u00faltim dia de rep\u00f2s vacacional. Per\u00f2 no estic trist, ni m’agafar\u00e0 aquella depressi\u00f3 o estr\u00e8s de despr\u00e9s de vacances que diuen que agafa a alguna gent.<\/p>\n
Aquestes vacances les he fruit com intento fruir tot el que faig, posant-hi els cinc sentits. Aquest any no he viatjat. Les he passades a casa amb la fam\u00edlia. M’agrada viatjar, molt. No m’agrada fer el turista, gens ni mica. Per mi viatjar \u00e9s quelcom diferent. Els catalans tenim una expressi\u00f3 molt maca que defineix el viatge, en diem “con\u00e8ixer m\u00f3n”. M’agrada con\u00e8ixer m\u00f3n, amb tot el que aix\u00f2 implica. Nous paisatges, nova gent, noves cultures, tamb\u00e9 amb els cinc sentits. \u00c9s tot un plaer. Per alguns, el viatge es converteix en fer el turista. Aquests dies n’hem tingut not\u00edcia de primera p\u00e0gina a la Barceloneta. Per alguns el viatge \u00e9s una fugida, una oportunitat per fer all\u00f2 que no gosaries fer a casa teva. Jo quan viatjo no faig res especial, ni res que no faria estant a casa. Conec m\u00f3n, aprenc i assaboreixo aquest aprenentatge. Enguany, per\u00f2 no tocava. Per\u00f2 hi ha viatges exteriors i viatges interiors, i aquests darrers no els deixo mai de fer.<\/p>\n
Durant aquestes tres setmanes he fet de pintor, de paleta, de jardiner, he llegit, he escoltat m\u00fasica, i \u00f2pera. Aix\u00f2 \u00faltim malgrat les queixes de les meves filles, acostumades a un altre tipus de m\u00fasica. De fet, res que no acostumi a fer la resta de l’any. Per\u00f2 durant les vacances el que hi ha de diferent \u00e9s que deixo les meves obligacions laborals. Aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s propi de les vacances. Ben mirat, les vacances no deixen de ser un tast anticipat de la jubilaci\u00f3. Alliberar-se de les obligacions laborals per crear obligacions d’un altre tipus. He llegit molt menys que l’estiu passat. Per\u00f2 no em preocupa, tinc tota la vida per seguir-ho fent. He fet, deia, m\u00faltiples coses, per\u00f2 altament concentrades en un breu per\u00edode de temps. M’he cansat i he descansat.<\/p>\n
Per\u00f2 la vida no \u00e9s tan sols fer. Encara que no ho s\u00e9 del cert, vacances deu tenir la seva arrel llatina en el verb “vacare<\/em>“. I aix\u00f2 em trasllada al “vacare Deo” mon\u00e0stic. Una expressi\u00f3 que breument significa buidar-se per omplir-se de D\u00e9u. I com que els de casa ja em coneixen prou, tamb\u00e9 he aprofitat aquests dies per buidar-me per omplir-me de tot. De fet, ho he intentat fer tota la meva vida. A casa els fa gr\u00e0cia quan els parlo de la “santa vag\u00e0ncia”. Del no fer res. D’aturar tota activitat f\u00edsica i mental i observar. Els fa gr\u00e0cia que quan passegem jo vegi coses que ells no veuen. O quan estem asseguts parlant em fixi en una fam\u00edlia d’orenetes que reposen en un fil el\u00e8ctric i compti els membres familiars i em fixi com es relacionen. O escolti el cant d’una cadernera o vegi una sargantana prenent el sol en un marge en el qual ells ni tan sols s’havien fixat. O em quedi meravellat davant la bellesa d’una flor que aviat es pansir\u00e0.<\/p>\n Recordo un estiu que sopant al jard\u00ed ens visitava un dragonet que es dedicava a ca\u00e7ar davant nostre tota mena d’insectes. El vam batejar amb el nom de Guillem. En Guillem mai faltava a la cita. Cada vespre apareixia en el mateix punt de la fa\u00e7ana, prop del llum que ens donava claror en plena foscor. All\u00e0 en Guillem ens instru\u00efa en l’art de la ca\u00e7a. I era tot un artista. Sempre encertava els seus atacs. Tota la fam\u00edlia seguia les proeses d’en Guillem. Fins que un dia en Guillem no va apar\u00e8ixer m\u00e9s. All\u00f2 ens va sobtar. Pens\u00e0vem que potser s’havia adormit. Per\u00f2 al dia seg\u00fcent tampoc va acudir a la cita. Uns dies m\u00e9s tard el vaig trobar ja mort al jard\u00ed, prop de la seva \u00e0rea de ca\u00e7a. Ja havia fet la seva funci\u00f3, l’havia fet b\u00e9 i podia abandonar aquest m\u00f3n satisfet. Gr\u00e0cies a en Guillem, la meva fam\u00edlia ja no s’esgarrifa quan dins a casa trobem un dragonet, una sargantana o una aranya. Ens va ensenyar all\u00f2 que mai podrem aprendre en un llibre de text. Sense proposar-nos-ho la fam\u00edlia va aprendre a observar sense cap objectiu, per pur plaer i sense finalitat.<\/p>\n Em faig gran, ho s\u00e9 i penseu b\u00e9. A part que desbarro, el meu cos envelleix, necessito menys hores de son, menjo sense excessos. A vegades penso que si visqu\u00e9s a Pennsylvania potser seria un Amish, un home senzill. Un bitxo rar. B\u00e9, aix\u00f2 ja ho s\u00f3c aqu\u00ed. S\u00ed s\u00f3c feli\u00e7 perqu\u00e8 acaben unes vacances i es repr\u00e8n la rutina necess\u00e0ria que omple els nostres dies. Per\u00f2 ja sigui en la rutina, ja sigui en les vacances, es tracta de ser feli\u00e7. Estimar i sentir-se estimat, fins i tot quan no m’ho mereixo. Com podria estar trist davant de tot plegat. I com que ja n’hi ha prou de repapiejar doncs apa, cap a fer el dinar amb els cinc sentits. Tot i que ja s\u00e9 que les meves filles em diran: “Papa, aix\u00f2 hi ha per dinar?”. El que deia, buidar-se perqu\u00e8 elles i la meva dona ho omplin gaireb\u00e9 tot, aix\u00f2 s\u00ed , deixant un raconet per moltes altres coses meravelloses que la vida ens d\u00f3na, tant si estem de vacances, com si estem ocupats, mirant de no estar mai preocupats.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Les meves vacances d’estiu estan arribant al final. Despr\u00e9s del Sant F\u00e8lix, Sant Ramon em donar\u00e0 l’\u00faltim dia de rep\u00f2s vacacional. Per\u00f2 no estic trist, ni m’agafar\u00e0 aquella depressi\u00f3 o estr\u00e8s de despr\u00e9s de vacances que diuen que agafa a … Continua llegint