![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2014\/07\/FOTOgaza-300x198.png\")
<\/p>\n<\/p>\n
Parlar del conflicte \u00e0rabo-israeli\u00e0 en quatre ratlles \u00e9s un intent poc menys que arriscat. S’han escrit llibres i llibres, p\u00e0gines i p\u00e0gines sobre el conflicte actual, el seu origen i la seva hist\u00f2ria. Bons autors ho han fet arreu del m\u00f3n i tamb\u00e9 a casa nostra. Els uns ho han fet prenent partit, altres d’una forma m\u00e9s objectiva i imparcial, si aix\u00f2 \u00e9s possible. Malgrat l’arriscat de l’exercici, ara que el conflicte ha tornat a les primeres p\u00e0gines dels mitjans, m’hi atrevir\u00e9.<\/p>\n
El conflicte neix el segle passat, tot i que fruit de diverses propostes te\u00f2riques que ja podr\u00edem trobar a finals del segle XIX. El sionisme i els seus precedents havien teoritzat molt sobre la p\u00e0tria dels jueus. Els uns l’ubicaven a Palestina, altres fins i tot, proposaven nous territoris que poguessin acollir la di\u00e0spora jueva, La mateixa Alemanya nazi havia pensat de trassladar els seus jueus a Madagascar.<\/p>\n
Com que no pretenc fer una classe d’hist\u00f2ria no insistir\u00e9 m\u00e9s en aquesta q\u00fcesti\u00f3. Per\u00f2 s\u00ed que cal fixar la nostra mirada en la situaci\u00f3 creada arran de la segona guerra mundial i l’intent d’extermini dels jueus per part dels nazis amb la seva \u00absoluci\u00f3 final\u00bb. La realitat descoberta pels aliats en alliberar els camps d’extermini nazis va crear en les consci\u00e8ncies occidentals un sentiment de culpa acomplexada. Calia retornar als jueus una dignitat que els nazis havien arrebassat i que Europa en general havia practicat al llarg dels segles amb diferents rebrots d’antisemitisme. Pren for\u00e7a la necessitat de reparar aquest anitsemitisme europeu atorgant als jueus una p\u00e0tria a Palestina.<\/p>\n
Onades de jueus deambulant per les diferents ciutats europees posaven de manifest la culpa d’occident envers els jueus. Alguns d’aquests refugiats ja havien emigrat cap a terres palestines amb la intenci\u00f3 de construir-hi la seva p\u00e0tria. Diferents organitzacions i l\u00edders jueus emprenen una lluita contra els brit\u00e0nics que dominaven la Palestina de meitat del segle XX i que havien refor\u00e7at la unitat \u00e0rab en contra del domini turc. Com sempre, la pol\u00edtica internacional \u00e9s un joc d’interessos variable en funci\u00f3 de cada moment. L’allau de refugiats jueus que arriben constantment a Palestina comen\u00e7a a preocupar tamb\u00e9 els \u00e0rabs que hi vivien. Les campanyes de l\u00edders com Ben Gurion i altres i del Gran Muft\u00ed de Jerusalem s’intensifica contra els brit\u00e0nics i entre ells mateixos. Els jueus s’organitzen en kibutz socialitzants i com a nuclis de defensa. La viol\u00e8ncia esclata amb for\u00e7a i els brit\u00e0nics han de marxar. Les Nacions Unides acorden la creaci\u00f3 d’un Estat jueu i un de palest\u00ed que compartiran una terra ancestral. Som a l’any 48 del segle passat. Els jueus r\u00e0pidament, no sense dissencions s’afanyen a crear el seu estat mentre els \u00e0rabs no, i aquests es dediquen a intentar destruir l’incipeient estat jueu. R\u00e0pidament es posa de manifest la capacitat dels uns i altres.<\/p>\n
Un tret hist\u00f2ric de la regi\u00f3 \u00e9s la divisi\u00f3 permanent entre els \u00e0rabs que nom\u00e9s en diverses guerres s\u00f3n capa\u00e7os d’unir esfor\u00e7os ef\u00edmers i que una vegada rere altra pateixen derrotes flagrants a mans dels israelians. Amb el pas del temps, els diversos estats \u00e0rabs divergeixen en la pol\u00edtica a seguir envers l’Estat d’Israel. Els uns s’hi aproximen teixint aliances i acords i altres es desentenen dels palestins. Cal recordar els centenars de milers de palestins que viuen en els pa\u00efsos \u00e0rabs lim\u00edtrofs com a refugiats. Hi viuen tan indignament com els mateixos palestins de Cisjord\u00e0nia i Gaza. En trobem a S\u00edria, Jord\u00e0nia, el L\u00edban i altres pa\u00efsos \u00e0rabs.<\/p>\n
Amb el pas del temps, el nou Estat d’Israel es consolida i es converteix en una pot\u00e8ncia econ\u00f2mica i militar. Augmenta la poblaci\u00f3 amb onades de nous israelians provinents de R\u00fassia i d’\u00c0frica.<\/p>\n
Fins aqu\u00ed la hist\u00f2ria, resumida, simplificada i pinzellada. Crec, per\u00f2, que a grans trets recull l’origen de la situaci\u00f3 actual del conflicte. Si alg\u00fa en vol saber m\u00e9s t\u00e9 al seu abast una completa documentaci\u00f3 bibliogr\u00e0fica sobre la q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n
Per\u00f2 a mi no m’interessava fer un rep\u00e0s a la hist\u00f2ria, sin\u00f3 analitzar els diferents posicionaments que arreu hi ha sobre el conflicte i mirar de treure’n algunes conclusions. Aquesta mateixa setmana hem pogut viure al Parlament de Catalunya un debat sobre el conflicte. Com en tantes altres ocasions en que es parla de la q\u00fcesti\u00f3, penso que els diferents posicionaments, ja siguin de pol\u00edtics o d’opindors de mitjans convencionals o a les xarxes socials, tendeixen a la simplificaci\u00f3 de la q\u00fcesti\u00f3. I ja sabem que quan les situacions complexes se simplifiquen, les solucions s\u00f3n inoperants per simplistes. Tothom pren partit per uns o altres obviant les raons que assisteixen els uns i els altres. Raons que haurien d’anar acompanyades de l’asumpci\u00f3 de responsabilitats en les decisions err\u00f2nies d’un i altre costat. Error d’estrat\u00e8gia, de m\u00e8tode i de c\u00e0lcul pol\u00edtic.<\/p>\n
De tot plegat en trec algunes conclusions que segurament no acontentaran ning\u00fa.<\/p>\n
Durant m\u00e9s de mig segle, els israelians s’han dedicat a construir i enfortir el seu estat, mentre els palestins i els seus aliats s’han dedicat a intentar destruir-lo, deixant de banda la construcci\u00f3 del seu propi estat.<\/p>\n
Durant tots aquests anys, els israelians s’han mostrat units en la defensa del seu estat, mentre els palestins i els \u00e0rabs en general s’han mostrat dividits segons els interessos dels seus propis estats i amb fortes divisions internes dins els seus propis estats, cosa que s’ha posat de manifest amb tota la crudesa en aquests darrers anys. La guerra del L\u00edban, la preocupaci\u00f3 jordana envers un estat palest\u00ed, les divisions a S\u00edria, les lluites religioses entre sunnites i xi\u00eftes, el frac\u00e0s del panarabisme egipci, etc.<\/p>\n
Israel ha assentat el seu estat sota formes democr\u00e0tiques, mentre els seus ve\u00efns \u00e0rabs han mantingut r\u00e8gims feudals i totalitaris que han sublevat part de la seva ciutadania.<\/p>\n
El suport internacional a Israel s’ha basat m\u00e9s en principis estructurals i el suport als \u00e0rabs ha estat d’un caire m\u00e9s conjuntural. Les aliances dels \u00e0rabs s’han sustentat m\u00e9s en l’\u00f2rbita sovi\u00e8tica debilitada en les darreres d\u00e8cades i Israel ha enfortit l’alian\u00e7a s\u00f2lida amb els Estats Units. Els estira i arronsa d’Israel i els Estats Units no han posat mai en perill aquesta alian\u00e7a s\u00f2lida.<\/p>\n
Tots aquests aspectes tenen a veure sobretot amb l’estrat\u00e8gia de cadasc\u00fa, Una alian\u00e7a internacional s\u00f2lida enfront una alian\u00e7a feble i de base molt conjuntural. Ni els pitjors moments en les relacions entre israelians i nord-americans han posat en risc la seva alian\u00e7a, mentre les aliances dels \u00e0rabs i entre els \u00e0rabs salten cont\u00ednuament pels aires.<\/p>\n
\u00c9s des d’aquesta visi\u00f3 que hom posa en dubte l’oportunitat del debat d’aquesta setmana al Parlament de Catalunya. Crec que el debat hauria hagut d’anar sobre altres q\u00fcestions relacionades amb el conflicte i no sobre el tema de boicotejar empreses israelianes o debatre sobre el dret a autodererminar-se dels palestins que ning\u00fa discuteix, de fet a l’autoritat nacional palestina nom\u00e9s li falta el reconeixement com a estat amb unes fronteres ben definides. Un obstacle insalvable fins ara, per\u00f2 ning\u00fa q\u00fcestiona el seu dret a utodeterminar-se.<\/p>\n
Anem al segon aspecte que m’interessa despr\u00e9s de desgranar els encerts i errors d’estrat\u00e8gia geopol\u00edtica dels uns i dels altres, en la meva modesta opini\u00f3. I aquest fa refer\u00e8ncia als drets humans, a la viol\u00e8ncia i l’estrat\u00e8gia a curt termini.<\/p>\n
Israel viola permanentment els drets humans dels palestins. El mur de la vergonya, la lliure circulaci\u00f3 dels seus ciutadans, les repres\u00e0lies indiscriminades contra la poblaci\u00f3 palestina en una espiral d’aci\u00f3-reacci\u00f3, l’enderrocament de cases de fam\u00edlies palestines, els bombardejos contra la poblaci\u00f3 civil, l’ocupaci\u00f3 de territoris palestins, els bloquejos econ\u00f2mics i comercials que augmenten les pen\u00faries dels palestins i el seu odi envers Israel, etc. Aix\u00f2 \u00e9s inq\u00fcestionable i cal denunciar-ho permanentment. La comunitat internacional \u00e9s incapa\u00e7 d’aturar la cont\u00ednua violaci\u00f3 dels drets humans que Israel infringeix als palestins. El sistema internacional amb les Nacions Unides al capdavant \u00e9s inoperant per aturar la desmesura israeliana que troba el seu suport en els Estats Units, encara que aquests critiquin a vegades la contund\u00e8ncia israeliana.<\/p>\n
Per la seva banda, els palestins no semblen haver apr\u00e8s gaire cosa de la seva desgraciada hist\u00f2ria moderna. Derrotar Israel \u00e9s missi\u00f3 impossible per a ells, per\u00f2 malgrat aquesta evid\u00e8ncia, segueixen buscant les pessigolles als israelians. Unes pessigolles brutals, com l’assassinat dels tres adolescents israelians descobert fa pocs dies i que ha desencadenat la brutal reacci\u00f3 israeliana. Cada vegada que hi ha algun tipus d’acostament entre ambd\u00f3s governs alg\u00fa se n’encarrega d’engegar-lo a dida. Per als israelians la justificaci\u00f3 del mur \u00e9s f\u00e0cil. Des de la seva construcci\u00f3 els atacs amb bomba en el seu terrritori s’han redu\u00eft a la m\u00ednima expressi\u00f3. Ara \u00e9s el torn dels m\u00edssils de mitj\u00e0 i curt abast. Per\u00f2 amb aquesta estrat\u00e8gia augmenten la ja desesperada situaci\u00f3 dels seus propis ciutadans. L’estrat\u00e8gia de provocar la reacci\u00f3 israeliana no els ha reportat cap benefici.<\/p>\n
La negaci\u00f3 de l’estat d’Israel sembla que encara \u00e9s ben present en el seu \u00e0nim, m\u00e9s que no pas la construcci\u00f3 d’un estat que els situaria de ple dret entre la comunitat internacional en la qual defensar amb m\u00e9s fermesa els seus drets.<\/p>\n
Una pot\u00e8ncia invasora com Israel no pot al\u00b7legar operacions defensives en uns territoris ocupats de forma il\u00b7legal. Les operacions israelianes no s\u00f3n ni defensives, ni cerquen buscar els culpables dels assassinats de ciutadans israelians. Tan sols s\u00f3n operacions de c\u00e0stig per humiliar encara m\u00e9s els palestins i mostrar-los el seu potencial.<\/p>\n
Potser casos anteriors com el d’Irlanda podrien mostrar-nos possibles sortides al conflicte. Els irlandesos van veure’s incapa\u00e7os de mantenir una revolta contra l’ocupant brit\u00e0nic amb expectatives de vict\u00f2ria, alhora que els brit\u00e0nics pagaven un preu prou car per la seva ocupaci\u00f3. Finalment la real politik es va imposar. Aix\u00f2 s\u00ed, pagant un preu, com la divisi\u00f3 de l’illa. Una divisi\u00f3, per\u00f2, que a llarg termini pot trobar una soluci\u00f3 final favorable als irlandesos. Posar \u00e8mfasi a la constituci\u00f3 de l’estat palest\u00ed hauria de ser el punt principal de la pol\u00edtica palestina. Assegurant el respecte per l’estat d’Israel. Possibilitatnt un clima de confian\u00e7a que a llarg termini podria beneficiar tota la regi\u00f3. Evidentment, quedarien aspectes per resoldre, com Jerusalem, o el retorn dels expulsats palestins, etc. Per\u00f2 l’estrat\u00e8gia actual porta, en la meva opini\u00f3, al frac\u00e0s.<\/p>\n
\u00c9s f\u00e0cil des de la comoditat de casa nostra opinar sobre el conflicte a l’Orient Pr\u00f2xim. Tant si s’opina en un sentit com en un altre. L’estat actual de la regi\u00f3 no es resoldr\u00e0 en un sol dia. Per\u00f2 calen lideratges forts i pragm\u00e0tics, alhora que valents. L’experi\u00e8ncia dels Balcans ens ho il\u00b7lustra prou b\u00e9. S’han creat diversos estats, malgrat la duresa del conflicte que van viure i que encara \u00e9s ben present entre els ciutadans dels diversos estats. Per\u00f2 han progressat. Per tancar les ferides existents caldr\u00e0 el pas de diverses generacions, ben segur, per\u00f2 han fet els passos necessaris per no caure en una espiral interminable de cronificaci\u00f3 del conflicte.<\/p>\n
No crec que des de Catalunya h\u00e0gim de prendre partit per cap dels dos b\u00e0ndols. Haur\u00edem de defensar la persist\u00e8ncia d’un estat d’Israel al costat d’un estat palest\u00ed. Haur\u00edem de condemnar la violaci\u00f3 dels drets humans sigui qui sigui que els violi, sense cap mena de dubte. Si realment volem aportar el nostre granet de sorra per una soluci\u00f3 s\u00f2lida no \u00e9s a trav\u00e9s de condemnes gen\u00e8riques contra alguns i obviar les malifetes dels altres. Els palestins necessiten retrobar la seva dignitat i \u00e9sser respectats. Els israelians necessiten deixar de fer de la seva seguretat l’eix de la seva pol\u00edtica. I aix\u00f2 nom\u00e9s s’aconseguir\u00e0 tendint ponts de cooperaci\u00f3 sincera, malgrat les dificultats. I aix\u00f2 no amaga que qui s’emporta la pitjor part, ara per ara, s\u00f3n els pobres ciutadans palestins, que paguen la contund\u00e8ncia israeliana i la poca intal\u00b7lig\u00e8ncia dels dirigents palestins.<\/p>\n
La viol\u00e8ncia a la regi\u00f3 tan sols aconsegueix ser punt d’atenci\u00f3 ef\u00edmer a les portades dels diaris. Despr\u00e9s ens n’oblidem fins al pr\u00f2xim episodi i entremig el patiment de milions de persones atrapades en el conflicte ens resta oblidat en les nostres vides quotidianes.<\/p>\n
Els progres del nostre pa\u00eds criden \u00abVisca Palestina\u00bb i els altres, que deuen ser no tant progres diuen \u00abVisca Israel\u00bb. Jo que no dec ser ni dels uns, ni dels altres, vodria que palestins i israelians poguessin viure la vida en pau, preocupar-se i assegurar-se el seu benestar i enterrar la destral de guerra. Els segles XIX i XX semblaven dibuixar una Europa en permanent confrontaci\u00f3 entre Fran\u00e7a i Alemanya. Si alg\u00fa d’aquells temps ara aixequ\u00e9s el cap de la tomba, no es creuria el que el temps i la m\u00fatua confian\u00e7a pot generar, que \u00e9s molt m\u00e9s benestar que no pas la viol\u00e8ncia i l’odi permanent.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Parlar del conflicte \u00e0rabo-israeli\u00e0 en quatre ratlles \u00e9s un intent poc menys que arriscat. S’han escrit llibres i llibres, p\u00e0gines i p\u00e0gines sobre el conflicte actual, el seu origen i la seva hist\u00f2ria. Bons autors ho han fet arreu del … Continua llegint