![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2014\/05\/Lexcavadora-demolicio-Can-Vies-EFE_ARAIMA20140528_0076_5-300x200.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Ahir dimarts els Mossos d’Esquadra van procedir a desallotjar els ocupants de Can Vies, al Barri de Sants. Can Vies \u00e9s una casa constru\u00efda a finals del segle XIX i que va funcionar com a magatzem de materials durant la construcci\u00f3 de la L\u00ednia 1 del Metro. Despr\u00e9s de passar per diferents usos, l’edifici es va usar com a seu sindical de diversos sindicats al llarg de la hist\u00f2ria. L’edifici, en l’actualitat, est\u00e0 afectat per un Pla de Reordenaci\u00f3 Urban\u00edstica aprovat per l’Ajuntament de Barcelona i que destina els terrenys de Can Vies i d’altres del costat a habitatges privats. Can Vies s’ha vist implicat els darrers anys en diversos processos judicials per tal d’aclarir-ne la propietat i el dret d’\u00fas.<\/p>\n
Fins aqu\u00ed una breu hist\u00f2ria resumida de l’edifici i els seus usos al llarg dels anys. L’any 1997 l’edifici va ser ocupat i va instal\u00b7lar-s’hi un Centre Social Autogestionat (CSA) que ha funcionat fins al dia d’ahir en qu\u00e8 l’Ajuntament va reclamar el seu desallotjament per tal d’enderrocar-lo.<\/p>\n
L’execuci\u00f3 d’aquest mandat ha ocasionat els aldarulls que des d’ahir hi ha al barri de Sants i que s’ha escampat cap a altres indrets de la ciutat de Barcelona, mentre el Centre Social ha rebut el suport d’altres organitzacions arreu del pa\u00eds.<\/p>\n
<\/p>\n
Per\u00f2 no volia parlar de la hist\u00f2ria de Can Vies. Sin\u00f3 dels aldarulls que ha ocasionat el seu desallotjament i reflexionar una mica al voltant dels mateixos.<\/p>\n
S\u00e9 que el que exposar\u00e9 a continuaci\u00f3 no acabar\u00e0 d’acontentar ning\u00fa, per\u00f2 m’hi llen\u00e7ar\u00e9 igualment perqu\u00e8 els fets giren al voltant de diverses q\u00fcestions que he intentat analitzar en altres ocasions.<\/p>\n
<\/p>\n
La primera q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s la del dret a la propietat privada<\/strong>. Aquesta \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 que els moviments ocupes han q\u00fcestionat des del seu origen. Alguns situen els or\u00edgens o els antecedents hist\u00f2rics de l’ocupaci\u00f3 al Maig del 68 amb l’ocupaci\u00f3 de la Sorbona pels estudiants de Par\u00eds revoltats. El principi de l’ocupaci\u00f3 en els seus or\u00edgens es podria resumir en l’ocupaci\u00f3 d’un espai p\u00fablic per oferir-lo a la comunitat per al seu \u00fas. Els espais ocupats es destinen a l’acci\u00f3 pol\u00edtica i cultural. Tot i que inicialment l’ocupaci\u00f3 es feia sobre l’espai p\u00fablic, aviat es va dirigir cap a la propietat privada, a la qual alguns la veien com una de les causes d’opressi\u00f3 sobre els individus i les societats en una cr\u00edtica clara contra el capitalisme.<\/p>\n <\/p>\n Ben aviat el moviment s’escamp\u00e0 a It\u00e0lia i Alemanya i posteriorment arreu d’Europa. A Catalunya arriba per all\u00e0 els anys 80 i de llavors en\u00e7\u00e0 ha anat evolucionant. S’ocupen casernes, cinemes, f\u00e0briques, abandonades, encara que tinguessin un propietari. El moviment era vist amb certa simpatia per les esquerres i va passar per diverses etapes, unes de m\u00e9s toler\u00e0ncia i altres de m\u00e9s bel\u00b7liger\u00e0ncia institucional. I aix\u00ed fins avui. El moviment s’an\u00e0 organitzant i va tenir punts de concentraci\u00f3 en diversos barris de Barcelona.<\/p>\n <\/p>\n La societat no t\u00e9 una posici\u00f3 clara sobre el fenomen de l’ocupaci\u00f3. Hi ha detractors i elogiadors de l’ocupaci\u00f3. Tampoc no hi ha unanimitat entre els ve\u00efns dels espais ocupats. Hi ha qui est\u00e0 c\u00f2mode amb els ocupes i hi ha qui els detesta. Hi ha qui els considera benefactors i hi ha qui els considera par\u00e0sits.<\/p>\n En aquest aspecte no em puc pronunciar al respecte perqu\u00e8 no visc a Barcelona que \u00e9s on podem trobar m\u00e9s espais ocupats, ni he estat ve\u00ed dels ocupes.<\/p>\n <\/p>\n Per mi el m\u00e9s important del moviment ocupa \u00e9s la den\u00fancia de la propietat privada com a un b\u00e9 absolut i puntal del capitalisme. Em sembla que en aix\u00f2 arrela amb les col\u00b7lectivitzacions dels anys 30 del segle passat. Jo crec en la propietat privada, per\u00f2 no pas com un dret absolut. El b\u00e9 com\u00fa col\u00b7lectiu \u00e9s tant o m\u00e9s important que l’inter\u00e8s particular privat. L’un hauria de ponderar l’altre.<\/p>\n <\/p>\n Per altra banda, el moviment ocupa s’anticipa a temes d’actualitat com la manca d’habitatge disponible. El dret a l’habitatge digne tamb\u00e9 \u00e9s un dret fonamental. Avui \u00e9s tamb\u00e9 de rabiosa actualitat pel drama dels desnonaments a que molts ciutadans es veuen sotmesos en no poder fer front a les hipoteques adquirides en temps de bonan\u00e7a econ\u00f2mica.<\/p>\n <\/p>\n Per altra banda, alguns ocupes han fet de l’ocupaci\u00f3 un estil de viure, alguns s\u00f3n acusats de ser fills de pap\u00e0 que retornen a casa quan els conv\u00e9. Pot ser. Per\u00f2 la possibilitat que aix\u00f2 pugui ser real, no invalida l’aportaci\u00f3 de den\u00fancia social que fa l’ocupaci\u00f3.<\/p>\n <\/p>\n L’ocupaci\u00f3 se sol associar avui dia a moviments antisistema. I als antisistema se’ls associa sovint amb la viol\u00e8ncia. Moltes vegades no pas sense ra\u00f3<\/strong>. Des del meu punt de vista, i dit amb tota humilitat, aix\u00f2 els treu credibilitat i mereix la reprovaci\u00f3 de bona part de la poblaci\u00f3 que des d’un punt de vista ideol\u00f2gic podria estar d’acord amb la den\u00fancia que fa l’ocupaci\u00f3. Sovint aquesta viol\u00e8ncia es manifesta de forma irracional. Altres vegades es manifesta com a reacci\u00f3 a una viol\u00e8ncia desmesurada per part d’aquells que tenen la legitimitat que els ha donat la societat per a exercir-la. La viol\u00e8ncia irracional, present en alguns casos entre els ocupes, la condemno. \u00c9s la mateixa que sorgeix en els actes multitudinaris l\u00fadics com les celebracions esportives, per exemple.<\/p>\n <\/p>\n La viol\u00e8ncia que es presenta com a reacci\u00f3 a un \u00fas desmesurat de qui t\u00e9 potestat leg\u00edtima d’usar-la no la condemno, sin\u00f3 que la detesto i no la comparteixo. Crec en la for\u00e7a de la no-viol\u00e8ncia activa, a vegades lenta, que demana const\u00e0ncia, per\u00f2 que a la llarga t\u00e9 m\u00e9s possibilitats de guanyar.<\/p>\n <\/p>\n Per altra banda, la viol\u00e8ncia exercida al voltant del moviment ocupa, des del meu punt de vista, entra en contradicci\u00f3 amb els principis i objectius que pret\u00e9n l’ocupaci\u00f3. La destrucci\u00f3 dels b\u00e9ns comuns i col\u00b7lectius de caire urb\u00e0, de comer\u00e7os, entitats de tota mena, edificis o unitats m\u00f2bils de televisi\u00f3, s\u00f3n contr\u00e0ries i oposades a l’objectiu que persegueix el moviment ocupa, el de posar espais privats o p\u00fablics al servei de la comunitat, com deia al principi. La viol\u00e8ncia que aquests dos dies estem veient pels carrers de Barcelona, en diversos dels seus barris, no fan altra cosa que destruir all\u00f2 que t\u00e9 una utilitat p\u00fablica i serveix al b\u00e9 com\u00fa. Per mi \u00e9s injustificable i fa flac favor al moviment ocupa.<\/p>\n <\/p>\n Una resist\u00e8ncia no-violenta activa mostraria davant la societat una imatge molt m\u00e9s amable de l’ocupaci\u00f3 i situaria les forces de seguretat i les institucions en un comprom\u00eds molt ferm d’actuar amb prud\u00e8ncia i amb proporcionalitat en l’\u00fas de la seva viol\u00e8ncia leg\u00edtima. La societat en general hi guanyaria. I la ra\u00f3 de ser del moviment ocupa afegiria adeptes de forma transversal entre la ciutadania a la den\u00fancia que l’ocupaci\u00f3 vol fer.<\/p>\n <\/p>\n De la mateixa manera que l’independentisme ha de tenir i mantenir altes dosis d’intel\u00b7lig\u00e8ncia per guanyar i cr\u00e9ixer no responent violentament a les provocacions que li arriben, el moviment ocupa s’hauria d’expulsar la imatge de violents, gamberros, i poc respectuosos per l’espai i els b\u00e9ns p\u00fablics que aquests dies estan destrossant. Si volen guanyar-se la simpatia de la ciutadania, caldria que hi pensessin. Si construeixen guanyaran, si destrueixen, per molt que ho intentin justificar, perdran.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ahir dimarts els Mossos d’Esquadra van procedir a desallotjar els ocupants de Can Vies, al Barri de Sants. Can Vies \u00e9s una casa constru\u00efda a finals del segle XIX i que va funcionar com a magatzem de materials durant la … Continua llegint