Quaranta-cinc anys. Et poden semblar molts o pocs. Potser s’han fet llargs o curts. Tot plegat, tant se val!<\/p>\n
L’important hauria de ser com els has viscut. Coneixent-te, estic segur que els has viscut intensament, en plenitud. Hi hauria coses que les hauries volgut viure diferent, d’altres te les hauries volgut estalviar. Per\u00f2 hi ha una cosa certa, no pots canviar ni el passat, ni el futur. El passat perqu\u00e8 ja ha quedat enrere, el futur perqu\u00e8 encara no \u00e9s una realitat. Tant sols pots enfocar i centrar-te en el present. El passat l’has d’assumir i acceptar, els encerts, els errors. El pots recordar, per\u00f2 no t’hi quedis. Viure \u00e9s centrar-se en l’ARA.<\/p>\n
<\/p>\n
Hi ha gent que els sap greu fer-se gran. Em penso que a tu tamb\u00e9 et sap greu. Per\u00f2 jo et diria que no te n’ha de saber gens. Fer-se gran \u00e9s un regal. Tot el que has viscut, la gent que has conegut, les alegries que has tingut i les tristeses. Aix\u00f2 ens fa humans. Centra’t en la qualitat i deixa la quantitat. El que has viscut \u00e9s important, per\u00f2 com ho has viscut ho \u00e9s m\u00e9s. Et veig i em d\u00f3nes alegria i joia, la teva alegria i la teva joia s’encomana.<\/p>\n
<\/p>\n
Per una criatura potser et fas vella, per mi et fas bella. Es presenten problemes, dificultats, s\u00ed. Per\u00f2 els afrontem i no ens podem queixar. Busca la felicitat, la tens ben a prop, en tu mateixa. I comparteix-la amb els que t’envolten. Ja ho fas, ja ho s\u00e9, \u00e9s un consell gratu\u00eft.<\/p>\n
<\/p>\n
He compartit amb tu gaireb\u00e9 la meitat de la teva vida. Per mi ha estat una sort. No s\u00e9 quants m\u00e9s en compartirem, tant de bo en siguin molts m\u00e9s. T’he donat disgustos, vull pensar que tamb\u00e9 alguna alegria.<\/p>\n
<\/p>\n
Celebra els teus quaranta-cinc anys. Tens motius de sobre per fer-ho. Jo els celebro al teu costat. Segueix vivint-los en plenitud, perqu\u00e8 la teva plenitud omple la nostra, la de tots els que t’estimem.<\/p>\n
Per molts anys.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Quaranta-cinc anys. Et poden semblar molts o pocs. Potser s’han fet llargs o curts. Tot plegat, tant se val! L’important hauria de ser com els has viscut. Coneixent-te, estic segur que els has viscut intensament, en plenitud. Hi hauria coses … Continua llegint