A mesura que passen els anys tinc la sensaci\u00f3 que vaig quedant desfasat en moltes coses de la vida. Deu ser cosa de l’edat, el pas del temps ens afecta poc o molt a tothom i segurament ho fa de forma desigual a tots i cadascun de nosaltres. Em sento, en certa manera, despla\u00e7at d’aquest m\u00f3n. Un m\u00f3n on qui m\u00e9s qui menys es mou motivat per diverses formes d’interessos. \u00c9s leg\u00edtim tenir inter\u00e8s per les coses, per\u00f2 no s\u00e9 si \u00e9s tan leg\u00edtim que l’inter\u00e8s personal, l’ambici\u00f3 i l’egocentrisme sigui el motor de les nostres decisions individuals. Probablement la meva sigui una visi\u00f3 parcial de la realitat, per\u00f2 aquests dies m’inunda una sensaci\u00f3 de perplexitat. Perplexitat que em ve de veure persones que deambulen d’una banda a l’altra en l’\u00e0mbit pol\u00edtic del meu pa\u00eds i de la meva ciutat.<\/p>\n
Tinc la sensaci\u00f3 que tothom es belluga i es mou emp\u00e8s per un inter\u00e8s individual que ultrapassa el sentit de servei que hist\u00f2ricament ha tingut la funci\u00f3 de la vida pol\u00edtica.\u00a0S\u00e9 que s\u00f3c injust en les meves afirmacions. Que encara hi ha gent que fa les coses de forma desinteressada, amb un veritable esperit de servei. Per\u00f2 no puc evitar tenir la sensaci\u00f3 que fins i tot utilitzant aquests conceptes estan fora de lloc en el m\u00f3n actual. Assisteixo perplex a moviments de tot\u00a0tipus de persones que van passant d’una organitzaci\u00f3 a una altra sense cap mena de mirament i\u00a0em costa entendre que ho facin per un veritable esperit de servei a la comunitat, als altres.<\/p>\n
No s\u00e9 ben b\u00e9 perqu\u00e8 per\u00f2 hi veig m\u00e9s una necessitat d’acomodar-se a un modus vivendi, a un fer carrera o curr\u00edculum personal sense solta ni volta, ni sense un principi rector de coher\u00e8ncia i dignitat. El servei p\u00fablic s’ha convertit avui dia en un mercadeig p\u00fablic en el qual hom es ven al millor postor. I aix\u00f2 em descol\u00b7loca. No s\u00f3c ning\u00fa per a jutjar les decisions de les persones, per\u00f2 no he sentit en cap moment un argument v\u00e0lid que justifiqui aquest transvassament de persones d’un lloc cap a un altre i aix\u00f2 em fa pensar que l’\u00fanic argument v\u00e0lid \u00e9s\u00a0el de satisfer les aspiracions\u00a0personals alineant-se a propostes guanyadores i llamineres. Voldria poder expressar-me amb m\u00e9s claredat, per\u00f2 no ho vull fer expressament per no\u00a0atacar ning\u00fa. D\u00e9u me’n guard de fer-ho, perqu\u00e8 segurament no tinc la categoria, ni la innoc\u00e8ncia suficient per a donar lli\u00e7ons virtuoses a ning\u00fa, prou feina tinc per a mi mateix. Per\u00f2 no puc amagar la meva decepci\u00f3 per aquestes actituds.<\/p>\n
La vida p\u00fablica, el servei al b\u00e9 com\u00fa, s’ha convertit en una professi\u00f3 per a molta gent. Les ofertes van i v\u00e9nen i hom t\u00e9 la sensaci\u00f3 que es rebutgen o s’accepten tot avaluant les possibilitats d’\u00e8xit personal que poden reportar. Els riscos s\u00f3n pocs i els guanys s\u00f3n gaireb\u00e9 segurs. Crec que els ciutadans tenim dret a rebre explicacions de perqu\u00e8 alguns personatges p\u00fablics prenen determinades decisions i que no sabem a qu\u00e8 obeeixen. Aquests dies he sentit arguments com que si determinada organitzaci\u00f3 s’ha aprofitat de la fama de\u00a0determinada persona o de si l’aprofitament ha estat a la inversa. Per\u00f2 en cap cas no he sentit perqu\u00e8 hom creu que podr\u00e0 ser m\u00e9s \u00fatil a la seva comunitat, el seu pa\u00eds o ciutat, des de tal posici\u00f3 o des d’una altra. Qu\u00e8\u00a0ha motivat els seus canvis de jaqueta?<\/p>\n
Jo encara crec en el veritable sentit de servei, en la decisi\u00f3 raonada de posar una part del nostre temps, de la nostra vida, al servei de la col\u00b7lectivitat. Segurament que es tracta d’una actitud passada de moda, molt possiblement. Per\u00f2 \u00e9s\u00a0que les modes tampoc no m’han agradat mai massa. Segur que estic equivocat,\u00a0segur que el meu esta d’\u00e0nim est\u00e0 en hores baixes i els n\u00favols no em deixen veure el sol amb claredat. Potser dem\u00e0 ho veur\u00e9 diferent. Potser dem\u00e0 veur\u00e9 amb m\u00e9s nitidesa la molta gent que dedica temps als altres sense cap mena d’inter\u00e8s, sense cap contrapartida. Estic segur que hi s\u00f3n, per\u00f2 aquests dies em costa m\u00e9s de veure’ls i potser estan eclipsats per la immediatesa d’un canvi de cadires en centenars de pobles i ciutats del meu pa\u00eds i de veure com les ofertes van i v\u00e9nen com una oportunitat per a molta gent de fer un salt en la seva situaci\u00f3 personal. La fira de la vanitat sembla oberta i res no l’aturar\u00e0. \u00c9s el que hi ha\u00a0i \u00e9s el que tindrem.<\/p>\n
A mesura que passen els anys tinc la sensaci\u00f3 que vaig quedant desfasat en moltes coses de la vida. Deu ser cosa de l’edat, el pas del temps ens afecta poc o molt a tothom i segurament ho fa de … Continua llegint ![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2011\/03\/atlantic-ocean-dapixara.jpg\")
<\/a>\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"