En pol\u00edtica, s’acostuma a fer una barreja de conceptes intencionada que busca confondre la ciutadania. Jugar amb les paraules \u00e9s quelcom molt antic i tothom sap que les paraules s\u00f3n eines de comunicaci\u00f3 que transmeten conceptes i informaci\u00f3 o desinformaci\u00f3. Essent aix\u00ed, \u00e9s molt comprensible, doncs, que els pol\u00edtics, sobretot els mal pol\u00edtics, juguin intencionadament amb les paraules.<\/p>\n
<\/p>\n
Passa, per exemple, amb un tema d’actualitat com \u00e9s el que ens suscita la negativa del govern espanyol a publicar les balances fiscals. D’entrada es diu que les balances fiscals s\u00f3n dolentes perqu\u00e8 generen que alguns territoris en dedueixin que m\u00e9s els val independitzar-se. Per comen\u00e7ar, les balances fiscals mai poden generar aquest sentiment. Com he dit, les balances tan sols s\u00f3n una eina. El que pot generar un sentiment de greuge que pot induir alguns ciutadans a abra\u00e7ar l’independentisme \u00e9s el resultat de les balances. Si un estat t\u00e9 una pol\u00edtica equitativa no t\u00e9 perqu\u00e8 generar aquest sentiment en la ciutadania. Si resulta que el r\u00e8gim fiscal que s’aplica als territoris \u00e9s injust, llavors s\u00ed que hom pot arribar a la conclusi\u00f3 que m\u00e9s val anar per lliure que no suportat l’explotaci\u00f3 econ\u00f2mica.<\/p>\n
<\/p>\n
Una altra trampa ling\u00fc\u00edstica la trobem quan es parla de solidaritat. La solidaritat \u00e9s una aportaci\u00f3 volunt\u00e0ria, econ\u00f2mica o d’altre tipus, envers alg\u00fa que necessita el suport altru\u00efsta dels altres. La voluntarietat hi \u00e9s consubstancial. La solidaritat no pot ser obligada, si de cas \u00e9s un deure moral, per\u00f2 no pot ser una exig\u00e8ncia pol\u00edtica. Hom la practica perqu\u00e8 vol.<\/p>\n
<\/p>\n
Per altra banda, la solidaritat t\u00e9 uns l\u00edmits. \u00c9s evident que un insolidari obtindr\u00e0 un estatus privilegiat degut a la seva insensibilitat envers el m\u00e9s necessitat. Ser solidari, des del punt de vista econ\u00f2mic, implica estar en disposici\u00f3 de ser una mica menys ric del que seria si em qued\u00e9s tota la riquesa que genero. Deixem ara de banda si la riquesa generada \u00e9s a costa dels altres o no, aquest \u00e9s un altre tema. Per tant, acceptant que si s\u00f3c solidari ser\u00e9 menys ric, o sigui, disposar\u00e9 de menys recursos dels que tindria si fos insolidari, el solidari mai queda en una situaci\u00f3 de pobresa major que no pas el qui rep la solidaritat.<\/p>\n
<\/p>\n
Hi ha un grau m\u00e9s elevat que el solidari. \u00c9s aquell que accepta lliurar tot el que guanya o una part important, amb la possibilitat que resti m\u00e9s pobre que el que rep all\u00f2 de qu\u00e8 em desprenc. Seria la caritat cristiana. Si tens dues capes, d\u00f3na’n una, o fins i tot les dues i fes-ho amb alegria. Aix\u00f2 ho trobarem en comptats casos, i generalment de forma individual, rarament de forma col\u00b7lectiva.<\/p>\n
<\/p>\n
Ni la solidaritat, ni la caritat cristiana \u00e9s exigible a ning\u00fa. I menys des d’un punt de vista pol\u00edtic. El que pol\u00edticament \u00e9s exigible \u00e9s l’equitat. \u00c9s un deure personal i col\u00b7lectiu que el que menys t\u00e9 pugui rebre una part del que m\u00e9s t\u00e9 per tal que aquell pugui dur una vida digna i aconsegueixi una possibilitat de generar riquesa amb esfor\u00e7 i amb pol\u00edtiques que ajudin a crear riquesa i facin que les persones i territoris cre\u00efn oportunitats per a desenvolupar-se, no per viure sempiternament subsidiades.<\/p>\n
<\/p>\n
La solidaritat i la caritat la decideix cadasc\u00fa com exercir-la; l’equitat la decideix el sistema pol\u00edtic que ens hem donat, que volem just i que transfereix via impostos que van dels m\u00e9s benestants als que no ho estan tant, per\u00f2 amb limitacions. Quan l’equitat suposa treure recursos i oportunitats als qui s’esforcen per millorar la seva societat i els transfereixen a altres que s’habituen a no espavilar-se i desaprofiten els esfor\u00e7os dels altres, ja no \u00e9s equitat, sin\u00f3 espoli.<\/p>\n
<\/p>\n
Conclusi\u00f3. No diguem solidaritat, quan volem dir equitat; no diguem solidaritat quan volem dir espoli. La no publicaci\u00f3 de les balances fiscals, en qualsevol de les dues modalitats acad\u00e8micament acceptades no \u00e9s altra cosa que voler amagar un espoli permanent que retalla el creixement i un subsidi etern que esclavitza a qui el rep.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En pol\u00edtica, s’acostuma a fer una barreja de conceptes intencionada que busca confondre la ciutadania. Jugar amb les paraules \u00e9s quelcom molt antic i tothom sap que les paraules s\u00f3n eines de comunicaci\u00f3 que transmeten conceptes i informaci\u00f3 o desinformaci\u00f3. … Continua llegint