A Charles de Gaulle se li atribueix una frase que s’ha fet c\u00e8lebre: “Fran\u00e7a no t\u00e9 amics, nom\u00e9s interessos”. Aquesta frase ha fet fortuna i descriu molt clarament el que ha estat la hist\u00f2ria de la pol\u00edtica internacional i les relacions internacionals.<\/p>\n
La hist\u00f2ria n’\u00e9s plena d’exemples, tants com vulguem. Aliances interessades que semblaven inquebrantables s’han trencat quan el context ha variat. Els catalans, sense anar m\u00e9s lluny, en tenim exemples hist\u00f2rics en la lluita que vam mantenir durant la guerra de successi\u00f3.<\/p>\n
En el pla individual, qui m\u00e9s qui menys, ha experimentat al llarg de la seva vida situacions similars. Quan aix\u00f2 passa en el pla individual i personal encara dol m\u00e9s.<\/p>\n
El m\u00f3n dels castells no \u00e9s ali\u00e8 a aquesta realitat. La bicenten\u00e0ria hist\u00f2ria castellera tamb\u00e9 n’\u00e9s plena d’exemples. Colles que han mantingut unes relacions estretes i uns vincles d’amistat que semblaven forts han vist com a partir d’algun fet, o a partir de la pr\u00f2pia evoluci\u00f3, aquests vincles s’han trencat. Colles que han ajudat a cr\u00e9ixer altres colles, que han ajudat a fer els primers passos a una altra colla, etc.<\/p>\n
Darrera d’uns valors universals que hem volgut veure en el fet casteller s’hi amaguen tra\u00efdories, punyalades traperes, desercions, etc. Aix\u00f2 no \u00e9s contradictori amb els valors que prediquem dels castells. La realitat, per\u00f2, \u00e9s crua i persistent.<\/p>\n
Un exemple neutre ens ajudar\u00e0 a il\u00b7lustrar la realitat. Neutre perqu\u00e8 ning\u00fa es pot sentir al\u00b7ludit directament, per\u00f2 en el qual tothom s’hi pot veure reflectit. Quan una colla actua en una festa major en solitari, sap que ha de fer els castells possibles amb les forces pr\u00f2pies que ha estat capa\u00e7 d’arrossegar. Per\u00f2 quan una colla actua al costat d’una altra, sempre preveu que tindr\u00e0 una ajuda addicional per part de la colla o colles del costat. Es tracta d’una acci\u00f3 altru\u00efsta o interessada? A nivell individual \u00e9s possible que alg\u00fa faci aquest gest perqu\u00e8 li surt espont\u00e0niament, per\u00f2 a nivell col\u00b7lectiu es tracta d’un joc interessat. Tu m’ajudes i jo t’ajudo. Cadascuna t\u00e9 en compte els seus propis interessos i objectius.<\/p>\n
Aix\u00f2 no passa quan es troben dues colles obertament enfrontades. L’actuaci\u00f3, des d’aquest punt de vista, es planteja, en aquestes ocasions, com una actuaci\u00f3 en solitari.<\/p>\n
Les aliances castelleres s\u00f3n tan velles com els castells, per\u00f2 s\u00f3n aliances fr\u00e0gils i variables perqu\u00e8 en bona part se sustenten en interessos de tot tipus. No vull posar m\u00e9s exemples per no ferir susceptibilitats de ning\u00fa, per\u00f2 tots sabem que existeixen i que tenen les seves causes. Un sol fet pot fer saltar pels aires una relaci\u00f3 que hom pensava s\u00f2lida i indestructible.<\/p>\n
No estic fent valoracions, tan sols intento descriure experi\u00e8ncies. Els interessos formen part de la realitat i, a voltes, s\u00f3n m\u00e9s forts que les simpaties o antipaties. Cal viure-ho amb naturalitat, sense fer-ne massa escarafalls. M’agradaria que quan aquestes situacions es donen, quan unes relacions que semblaven basades aparentment en una amistat i simpatia compartides es trenquen, el trencament es faci de la forma m\u00e9s civilitzada possible. Si les relacions eren veritablement s\u00f2lides i sinceres, ultrapassant els interessos conjunturals, es trobaran les vies per refer els ponts trencats. Si tan sols es basaven en interessos, caldr\u00e0 esperar que aquestes interessos es tornin a conjugar en ambdues parts per fer possible el retrobament.<\/p>\n
Hem d’acceptar amb maduresa que darrera un m\u00f3n casteller basat en els seus valors, s’hi amaga un altre m\u00f3n real que no pot escapar dels problemes relacionals comuns a tota activitat humana. \u00c9s la vida. Els interessos mai han estat al marge dels castells. Nom\u00e9s es tracta d’acceptar-ho i saber gestionar aquesta realitat amb intel\u00b7lig\u00e8ncia, sense que ning\u00fa prengui mal. All\u00f2 que els interessos han unit o separat, els mateixos interessos faran que en un futur m\u00e9s o menys pr\u00f2xim separin o uneixin de nou. Aix\u00f2 es pot aplicar entre colles, entre places i colles, etc.<\/p>\n
Amb naturalitat, penso que entre castellers hi pot haver amics de diferents colles, per\u00f2 en la resta, all\u00f2 que en diem amics s\u00f3n, ras i curt, interessos. S\u00ed, en els castells els amics d’ahir s\u00f3n els enemics d’avui i els enemics d’ahir els amics d’avui. Tan sols cal que canv\u00efin els interessos i les circumst\u00e0ncies. I mentre aix\u00f2 passa, el m\u00f3n segueix girant!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A Charles de Gaulle se li atribueix una frase que s’ha fet c\u00e8lebre: “Fran\u00e7a no t\u00e9 amics, nom\u00e9s interessos”. Aquesta frase ha fet fortuna i descriu molt clarament el que ha estat la hist\u00f2ria de la pol\u00edtica internacional i les … Continua llegint