![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2013\/10\/Manuel_Carrasco_i_Formiguera_en_el_Aberri_Eguna_de_1933_en_San_Sebasti\u00e1n.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Manuel Carrasco i Formiguera<\/em><\/p>\n \u00c9s una ll\u00e0stima que l’Esgl\u00e9sia no hagi tingut la lucidesa suficient per fer un acte de reconciliaci\u00f3 envers la mem\u00f2ria hist\u00f2rica del nostre pa\u00eds i de l’Estat espanyol. Crec que perdrem una oportunitat de fer un acte que dignifiqui les persones que van ser represaliades en la guerra civil espanyola del 36 i posteriorment en la dictadura franquista. En general, diria que les persones per les quals es far\u00e0 un acte a Tarragona s\u00f3n aquelles que van ser assassinades pel b\u00e0ndol republic\u00e0, malgrat les autoritats republicanes, sobretot malgrat les autoritats de la Generalitat de Catalunya que van intentar en la mesura de les seves possibilitats, que aquella barb\u00e0rie no succe\u00eds. El context social i pol\u00edtic d’aquells moments va impedir que es don\u00e9s seguretat a les persones que eren perseguides per la seva condici\u00f3 de creients cristians. Dit d’una altra manera, les autoritats civils no van poder impedir la barb\u00e0rie comesa contra aquests, si b\u00e9 \u00e9s innegable que va aconseguir salvar milers de persones a les quals va poder evacuar o protegir.<\/p>\n Tenim un cas paradigm\u00e0tic en la figura del Dr Borr\u00e0s, bisbe auxiliar de Tarragona, que va ser assassinat sota el coll de Lilla, sense que el govern catal\u00e0 aconsegu\u00eds de salvar-lo, com s\u00ed va poder fer amb l’arquebisbe de Tarragona, el cardenal Francesc Vidal i Barraquer.<\/p>\n Altres, com el meu avi Francesc Ferr\u00e9 Ral, van pagar la seva fe amb la pres\u00f3. Una pres\u00f3 que, potser li va salvar la vida, per\u00f2 que el va marcar per sempre m\u00e9s fins a la seva mort molts anys despr\u00e9s.<\/p>\n Un cas contraposat va ser el de Manuel Carrasco i Formiguera, cas que la majoria coneixem. Afusellat vergonyosament per les autoritats franquistes l’abril del 1938 a Burgos. Un r\u00e8gim que no va fer ni cas a les peticions de clem\u00e8ncia que arribaven d’arreu del m\u00f3n, incl\u00f2s el Vatic\u00e0.<\/p>\n El cardenal Vidal i Barraquer reuneix en la seva persona tots els estigmes d’aquells temps. Va haver de ser salvat per les autoritats catalanes que van aconseguir expatriar-lo i va patir l’exili per part del r\u00e8gim franquista. Ell mai no va voler donar patent de croada al cop d’estat del general Franco. Aquest gest, per\u00f2, no va ser suficient per guanyar-se el respecte d’aquells que no tenien cap respecte per la vida de les persones. Els assassinats pels escamots organitzats amb aquesta finalitat i que escapaven al control de les autoritats ho van ser no pas per la persona de cada un d’ells, sin\u00f3 per all\u00f2 que simbolitzaven.<\/p>\n Res no pot justificar aquella barb\u00e0rie, per\u00f2 s\u00ed que podem intentar comprendre el context que la va generar, encara que de cap manera la justifica. No s\u00f3c cap expert en la mat\u00e8ria, ni en res, per\u00f2 s\u00ed que tinc una opini\u00f3 formada al respecte. Hi ha una difer\u00e8ncia crucial entre els morts de l’\u00e8poca. Els uns van ser morts malgrat els intents de les autoritats per evitar aquelles morts, mentre altres van ser morts en un pla definit i sistematitzat per les autoritats franquistes per eliminar adversaris pol\u00edtics durant la contesa b\u00e8l\u00b7lica, com durant for\u00e7a anys despr\u00e9s que aquesta s’hagu\u00e9s acabat.<\/p>\n Sigui com sigui, l’esgl\u00e9sia espanyola ha organitzat a Tarragona un acte que, en la meva modesta opini\u00f3, no honora l’esgl\u00e9sia, ni tan sols aquells a qui vol honorar. Ho demostra la capitalitzaci\u00f3 que en far\u00e0 l’esgl\u00e9sia m\u00e9s r\u00e0ncia espanyola que representa Rouco Varela i la capitalitzaci\u00f3 que en faran els grups feixistes i d’ultradreta. L’esgl\u00e9sia que representa avui el papa Francesc no ser\u00e0 la que protagonitzar\u00e0 els actes de Tarragona. Ser\u00e0 una oportunitat perduda per situar la centralitat en la barb\u00e0rie que la ciutadania va patir durant la guerra i els anys posteriors. Ser\u00e0 una oportunitat perduda per restituir aquelles persones que mai no han rebut cap mena de restituci\u00f3 real per part de les autoritats democr\u00e0tiques espanyoles. Els uns han estat restitu\u00efts des de sempre, mentre altres encara jauen oblidats en fosses comunes i vorals de les carreteres sense que els seus familiars hagin pogut tancar el seu dol.<\/p>\n L’esgl\u00e9sia podia posar remei a aquesta situaci\u00f3, per\u00f2 no ho ha fet. La imatge que quedar\u00e0 ser\u00e0, una vegada m\u00e9s, la d’all\u00f2 que no hauria de ser. I ho lamento. Una oportunitat perduda que crec que mai m\u00e9s podr\u00e0 ser recuperada, si m\u00e9s no per l’esgl\u00e9sia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Manuel Carrasco i Formiguera \u00c9s una ll\u00e0stima que l’Esgl\u00e9sia no hagi tingut la lucidesa suficient per fer un acte de reconciliaci\u00f3 envers la mem\u00f2ria hist\u00f2rica del nostre pa\u00eds i de l’Estat espanyol. Crec que perdrem una oportunitat de fer un … Continua llegint ![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2013\/10\/Dr-Borr\u00e0s.jpg\")
Dr. Borr\u00e0s<\/em><\/p>\n