![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2013\/10\/El-cas-dels-catalans-212x300.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Abans de posar-me a llegir “Victus”, d’Albert S\u00e1nchez Pi\u00f1ol, que vaig comprar ja fa uns mesos, m’he volgut endinsar en la lectura-estudi d’una obra que em sembla sensacional. Es tracta de “El cas dels catalans, la conducta dels aliats arran de la guerra de successi\u00f3, 1705-1742”, una obra de Joaquim Albareda Salvad\u00f3 publicada el 2005 per la Fundaci\u00f3 Noguera. El meu objectiu \u00e9s el de tenir una visi\u00f3 m\u00e9s acurada de la guerra de successi\u00f3 des d’un punt de vista rigor\u00f3s abans d’endinsar-me en la lectura de la novel\u00b7la de S\u00e1nchez Pi\u00f1ol. No he acabat encara el llibre, per\u00f2 he de confessar que, amant de la ci\u00e8ncia hist\u00f2rica, m’est\u00e0 apassionant.<\/p>\n
La situaci\u00f3 pol\u00edtica, social i econ\u00f2mica de l’\u00e8poca de la guerra de successi\u00f3 t\u00e9, al meu humil entendre, moltes similituds. De fet, diria que avui estem igual com est\u00e0vem tres segles enrere. Iep, la societat ha evolucionat, \u00e9s clar, per\u00f2 des de la visi\u00f3 de les relacions territorials a Espanya, diria que els problemes segueixen essent molt iguals. I en tant que problemes, segueixen estan irresolts. Em v\u00e9nen a la mem\u00f2ria les paraules de l’Esperanza Aguirre pronunciades fa pocs dies a Barcelona. Deia la senyora Aguirre parafrasejant al ministre Wert: “Hay que catalanizar Espa\u00f1a”.<\/p>\n
Encara que el conflicte de la guerra de successi\u00f3 de fa tres segles cal situar-lo en el marc d’un conflicte europeu de gran abast en el qual les pot\u00e8ncies europees com el Regne Unit, l’Imperi austro-h\u00fangar, les Prov\u00edncies Unides, Pr\u00fassia, Holanda i Fran\u00e7a, es disputaven el repartiment del poder i el comer\u00e7 mundial, la guerra a la pen\u00ednsula ib\u00e8rica tenia un component afegit d’ordre intern. No es tractava de prefer\u00e8ncies entre un pretendent o un altre, entre un Borb\u00f3 i un Habsburg, entre el n\u00e9t de Llu\u00eds XIV i el germ\u00e0 de l’emperador austr\u00edac, sin\u00f3 que despr\u00e9s de la mort de Carles II, el darrer de la casa d’\u00c0ustria a la corona hisp\u00e0nica, calia afermar un model pol\u00edtic, social i comercial que un pretendent i altre encarnaven. Aquest model no va ser prefixat d’antuvi, per\u00f2 s\u00ed que es va anar perfilant amb el pas dels anys i cada un dels pretendents va passar a representar de forma clara dos sistemes contraposats. Van aflorar dos models de corona, d’estats ben diferenciats. El model que representava majorit\u00e0riament la corona castellana i el model que representava majorit\u00e0riament la corona catalano-aragonesa. Aquests models es van veure del tot confirmats amb la caiguda d’Arag\u00f3 i Val\u00e8ncia i les mesures que Felip V va prendre sobre els territoris ven\u00e7uts. Aix\u00f2 va refermar, encara m\u00e9s, les \u00e0nsies dels catalans de lluitar o morir en l’intent, fins i tot quan es van veure abandonats pels seus aliats.<\/p>\n
Torno a les paraules de l’Esperanza Aguirre. “Hay que catalanizar Espa\u00f1a”. Estic conven\u00e7ut que ni ella mateixa sap el qu\u00e8 signifiquen les seves paraules. Precisament aix\u00f2 era el que intentaven els austriacistes catalans fa tres segles. No es tractava que els s\u00fabdits de la corona castellana passessin a parlar catal\u00e0, no. Es tractava de tenir una estructura estatal dual, en la qual el rei fos tan sols un dels actors de la vida pol\u00edtica, i no l’unic. Es tractava que les corts de les diferents corones i territoris havien d’estar en peu d’igualtat amb el monarca. Preservar les lleis i les constitucions pr\u00f2pies i pactar all\u00f2 que calia a cada moment i que es podia fer de mutu acord. Aquest no era el model de Castella. Precisament, el que volien era imposar el seu model a tots els territoris hisp\u00e0nics, el rei per sobre de tot, les lleis castellanes com a base de l’estat, la llengua castellana en un pla de superioritat hegem\u00f2nic, etc.<\/p>\n
Els dos models eren i s\u00f3n irreconciliables. Ho eren ahir i ho s\u00f3n avui. Durant tres-cents anys el model que es va imposar per la for\u00e7a de les armes va ser el borb\u00f2nic. Una unitat estatal castellana. S’ha evolucionat en aspectes democr\u00e0tics, nom\u00e9s faltaria, per\u00f2 els substracte segueix essent el mateix. Espanya mai podr\u00e0 ser catalanitzada com pregona la senyora Aguirre. Segur que amb les seves paraules va voler atraure simpaties catalanes, per\u00f2 sap que els models s\u00f3n irreconciliables i irrealitzables, i segur que ni tan sols ho desitja.<\/p>\n
Per aix\u00f2, crec que els Durans, Navarros i les elits catalanes que nom\u00e9s pensen en els seus propis interessos no triomfaran. Aquestes elits ja ho van intentar fa tres-cents anys i van fracassar. El poble pla els va dir que lluitarien perqu\u00e8 sabien el que tots plegats s’hi jugaven. Ho guanyaven o perdien, per\u00f2 ni les mitges tintes, ni les terceres vies, que \u00e9s com ara les anomenen, no s\u00f3n possibles a Espanya. Espanya \u00e9s un projecte fracassat. Pot triomfar si els catalans emprenem el nostre propi cam\u00ed, per\u00f2 de cap manera si ens volen tenir emmanillats en el seu estat que representa una cotilla per al nostre desenvolupament cultural, social, econ\u00f2mic i pol\u00edtic, en definitiva, el nostres desenvolupament nacional. Ara, com fa tres segles, qui m\u00e9s clar ho ha de tenir \u00e9s el poble pla perqu\u00e8 les elits del pa\u00eds disfressen de pacte el que \u00e9s una rendici\u00f3. I la rendici\u00f3 \u00e9s el que mai ens hem de plantejar si volem mantenir la nostra dignitat individual i col\u00b7lectiva.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Abans de posar-me a llegir “Victus”, d’Albert S\u00e1nchez Pi\u00f1ol, que vaig comprar ja fa uns mesos, m’he volgut endinsar en la lectura-estudi d’una obra que em sembla sensacional. Es tracta de “El cas dels catalans, la conducta dels aliats arran … Continua llegint