28 de febrer de 1980. Se celebra un referendum a Andalusia per accedir a l’autonomia pol\u00edtica per la via de l’article 151 de la Constituci\u00f3 espanyola, enlloc de per la via de l’article 143. Per accedir per la via de l’article 151, que inicialment havia de donar una qualitat auton\u00f2mica superior a la del 143, hi havia una exig\u00e8ncia constitucional. Totes les provincies que participessin en el refer\u00e8ndum havien d’obtenir el vot favorable de la majoria absoluta de les persones que formaven el cens electoral provincial. Fixeu-vos que es demanava la majoria absoluta del cens de cada prov\u00edncia, no pas dels votants.<\/p>\n
Doncs b\u00e9, el precepte constitucional no es va complir en les prov\u00edncies de Ja\u00e9n i Almeria. A Ja\u00e9n el vot favorable a la iniciativa auton\u00f2mica va ser del 49,34%, tot i que despr\u00e9s van fer pujar unes d\u00e8cimes amb diferents impugnacions. A la prov\u00edncia d’Almeria el suport a la iniciativa auton\u00f2mica, o sigui a engegar el proc\u00e9s d’elaboraci\u00f3 d’un estatut, va ser encara menor, concretament van recolzar la iniciativa el 42,07% de l’electorat. Repeteixo, l’exig\u00e8ncia era que havia de ser la majoria absoluta sobre el cens electoral, no nom\u00e9s dels que efectivament anaven a votar.<\/p>\n
Dues de les vuit prov\u00edncies andaluses no van complir les exig\u00e8ncies constitucionals. Un 25% de les prov\u00edncies andaluses no van aconseguir aquesta majoria absoluta exigida. Segons la mateixa Constituci\u00f3, tan sacralitzada actualment, la iniciativa auton\u00f2mica andalusa s’havia d’haver rebutjat i no s’hagu\u00e9s pogut presentar de nou fins passats cinc anys. \u00c9s aix\u00f2 el que va succeir? No. En aquells moments era primordial per l’Estat espanyol que no nom\u00e9s Euskadi i Catalunya gaudissin d’autonomia pol\u00edtica. Calia afegir-hi la regi\u00f3 del sud peninsular per la seva dimensi\u00f3 territorial. Com es va solucionar?<\/p>\n
El desembre del 1980, deu mesos despr\u00e9s del fracassat refer\u00e8ndum, es va aprovar una llei org\u00e0nica a les Corts espanyoles que regulava els refer\u00e8ndums i que permetia que en cas que en alguna prov\u00edncia no s’assol\u00eds l’exig\u00e8ncia constitucional esmentada de majoria absoluta a cada prov\u00edncia sobre el cens electoral, es pogu\u00e9s contemplar el vot conjunt de l’\u00e0mbit territorial que pretenia accedir a l’autonomia. La llei org\u00e0nica 12\/1980 reformava la llei 2\/1980 sobre modalitats de refer\u00e8ndum amb la qual es va fer el refer\u00e8ndum de la iniciativa andalusa.<\/p>\n
Qu\u00e8 vull dir amb tot plegat i qu\u00e8 ens ensenya el cas exposat? Que la Constituci\u00f3 i les lleis s\u00f3n moldejables quan hi ha voluntat pol\u00edtica per a resoldre un problema o conflicte de legalitat. Andalusia no hauria d’haver accedit a l’autonomia pol\u00edtica en virtut de les exig\u00e8ncies constitucionals, per\u00f2 la voluntat pol\u00edtica va fer que els pol\u00edtics espanyols del moment fessin mans i m\u00e0nigues per donar via lliure a all\u00f2 que inicialment la Constituci\u00f3 negava. Us sona d’alguna cosa? Ens diuen que no podem fer un refer\u00e8ndum d’autodeterminaci\u00f3 perqu\u00e8 ni la Constituci\u00f3 ni les lleis ens ho permeten. Per\u00f2 el seu argument queda en evident feblesa quan contemplem el que va passar l’any 80 amb el cas andal\u00fas.<\/strong> Es va fer una reforma legal ad-hoc per fer possible all\u00f2 que legalment no podia ser. I a m\u00e9s es va fer a posteriori.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" 28 de febrer de 1980. Se celebra un referendum a Andalusia per accedir a l’autonomia pol\u00edtica per la via de l’article 151 de la Constituci\u00f3 espanyola, enlloc de per la via de l’article 143. Per accedir per la via de … Continua llegint