![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2013\/09\/426256_281906695261964_369108642_n-300x300.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
Ha passat l’Onze de setembre de 2013. El repte que suposava la Via Catalana organitzada per l’ANC ha estat un \u00e8xit reconegut pel mateix ministre d’Afers Estrangers espanyol, senyor Margallo. L’\u00e8xit \u00e9s i ha estat de la societat catalana<\/strong>. La repercussi\u00f3 a dins i a fora de l’estat ha estat important. Era un dels objectius de la Via, fer patent a la resta del m\u00f3n que al nostre pa\u00eds s’ha iniciat un proc\u00e9s liderat per la ciutadania que volia enviar un missatge arreu que la nostra determinaci\u00f3 \u00e9s ferma.<\/p>\n <\/p>\n Hi ha diversos s\u00edmptomes i indicis que aix\u00ed m’ho fan pensar. Des d’aquells que l’han volgut minimitzar, passant per aquells que tenint responsabilitats pol\u00edtiques en diversos estats europeus han mostrat el seu respecte i admiraci\u00f3 pel proc\u00e9s catal\u00e0. Entremig trobem les reaccions de responsables de la Comissi\u00f3 Europea que havent dit per activa i per passiva que no es manifestarien sobre una q\u00fcesti\u00f3 que cap estat hagu\u00e9s plantejat no han parat de fer-ho. I a m\u00e9s, ho han fet en declaracions contradict\u00f2ries des de fa for\u00e7a mesos. Tot plegat, em fa pensar que anem pel bon cam\u00ed.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Perdoneu la meva petul\u00e0ncia si dic que vaig treure Matr\u00edcula d’Honor en l’assignatura de Dret Internacional P\u00fablic. Simplement va ser m\u00e8rit de dedicar-hi una mica d’esfor\u00e7 personal, per\u00f2 sobretot perqu\u00e8 \u00e9s una branca que m’apassiona. \u00c9s des d’aquesta passi\u00f3 que m’atreveixo a escriure aquestes ratlles per intentar analitzar l’estat del nostre proc\u00e9s un cop passada la gran manifestaci\u00f3 c\u00edvica i ciutadana que va ser la Via Catalana per la Independ\u00e8ncia. Mirar\u00e9 de fer-ho de la manera m\u00e9s breu possible i esquem\u00e0tica.<\/p>\n <\/p>\n Comen\u00e7o:<\/p>\n <\/p>\n Un proc\u00e9s com el \tque est\u00e0 vivint el nostre pa\u00eds no \u00e9s un fenomen que sorgeixi \tdel no res<\/strong>, com sorgeix un bolet. No. Sorgeix d’un p\u00f2sit que hi \tha a la ciutadania catalana que en els darrers anys ha sofert un \tc\u00famul de desprop\u00f2sits provinents de l’Estat Espanyol que han fet \tvessar el got i han estat l’espurna que ha enc\u00e8s les \u00e0nsies \td’alliberament de bona part de la poblaci\u00f3 catalana.<\/p>\n<\/li>\n Tot plegat hauria \tcomen\u00e7at despr\u00e9s de la mort del dictador Francisco Franco i del \tproc\u00e9s de Reforma pol\u00edtica que va endegar Espanya. Les elits \tmadrilenyes i espanyoles sabien que s’haurien d’enfrontar a una \tpressi\u00f3 ciutadana per fer un proc\u00e9s democr\u00e0tic que havia de \tpassar o b\u00e9 per una Reforma o una Ruptura amb el passat franquista. \tUna de les q\u00fcestions a la que haurien de fer front era la \tq\u00fcesti\u00f3 catalana i basca.<\/strong><\/p>\n<\/li>\n Les estructures \testatals hereves del franquisme eren fortes, l’ex\u00e8rcit, els poders \tecon\u00f2mics, una corona presonera testament\u00e0ria del dictador, etc. \tTot plegat va fer que l’opci\u00f3 de la Ruptura democr\u00e0tica es vei\u00e9s \tcom a inviable per la temen\u00e7a que hagu\u00e9s fet fracassar el proc\u00e9s \tdemocr\u00e0tic. Aix\u00ed, doncs, es va optar per la via de la Reforma \tpol\u00edtica<\/strong>. Fins i tot aquesta via no va impedir que aquelles \testructures franquistes intentessin fer fracassar el proc\u00e9s de \tReforma.<\/p>\n<\/li>\n Els reformadors \tsabien que hi havia un os que calia rosegar, els catalans i els \tbascos. L’estructura pol\u00edtica territorial d’aleshores estava \tformada per regions. Els reformadors no volien fer una excepci\u00f3 amb \tels catalans i els bascos. Aix\u00f2 era massa agosarat per a ells. \tCalia trobar una soluci\u00f3 c\u00f2moda per a ells que, donades les \tcircumst\u00e0ncies del moment, satisf\u00e9s catalans i bascos. Cal no \toblidar d’on ven\u00edem i la influ\u00e8ncia dels poders f\u00e0ctics de tota \tla vida. La soluci\u00f3 fou la de convertir les regions en comunitats \taut\u00f2nomes en l’estructura constitucional del moment. Catalans i \tbascos arribarien a aquest estatus abans que les altres, per\u00f2 \testava ben definit que, encara que m\u00e9s lentament, totes les regions \tarribessin al mateix estatus. Va n\u00e9ixer l’estat compost que \talguns comparaven amb un estat federal.<\/strong><\/p>\n<\/li>\n L’objectiu de \tl’anomenat \u201ccaf\u00e9 para todos\u201d no era altre que el d’aigualir les \taspiracions catalanes i basques. El cost d’oportunitat de no \tacceptar aquest plantejament per a catalans i bascos era alt\u00edssim. \tEra all\u00f2 o no res. Aquest fet va deixar que la constituci\u00f3 \tespanyola qued\u00e9s configurada de tal manera que quedava a l’arbitri \tde les interpretacions. Aix\u00f2 suposava un risc, per\u00f2 en aquell \tmoment es va acceptar pels condicionants pol\u00edtics als quals he \tal\u00b7ludit<\/strong>. Aix\u00ed, la fixaci\u00f3 de l’exist\u00e8ncia de nacionalitats \ti regions sense fixar qu\u00e8 era cada cosa i quina difer\u00e8ncia \tsuposava entre elles va deixar la cosa irresolta. Hom es va inventar \taix\u00f2 de nacionalitat davant la impossibilitat de posar-hi naci\u00f3. \tLa paraula nacionalitat determina la condici\u00f3 de pertinen\u00e7a a una \tnaci\u00f3, per\u00f2 evita especificar a quina.<\/p>\n<\/li>\n All\u00f2 va resoldre la \tsituaci\u00f3 post-dictadura, per\u00f2 seria la base per a futurs \tenfrontaments que s’hauria de dilucidar depenent de si es feia una \tlectura restrictiva del text constitucional o de si se’n feia una \tlectura generosa. En aquesta batalla futura en la qual haurien \td’intervenir els poders espanyols i en darrer terme el Tribunal \tConstitucional espanyol no feia entreveure que hagu\u00e9ssim de ser \tmassa optimistes. Com ha quedat demostrat, l’experi\u00e8ncia ens ha \tensenyat que deixar la q\u00fcesti\u00f3 del desenvolupament de \tl’autogovern catal\u00e0 i basc en mans de la conjuntura pol\u00edtica de \tcada moment no ens ha estat favorable<\/strong>. Tan sols en petits \tper\u00edodes ens ha servit.<\/p>\n<\/li>\n Els conflictes \tcompetencials, la d\u00e8ria dels governs espanyols en voler minimitzar \tla pres\u00e8ncia del catal\u00e0 a l’escola, als tribunals, en les \trelacions amb les institucions espanyoles, en les relacions \tinternacionals. L’adopci\u00f3 d’un sistema fiscal injust i que exigeix \tun esfor\u00e7 massa gran de la ciutadania catalana envers el que ells \tanomenen solidaritat interterritorial no ha fet res m\u00e9s que \taugmentar el sentiment de greuge de la societat catalana. Hi podr\u00edem \tafegir la pol\u00edtica en infraestructures del govern espanyol en \tl’\u00e0mbit ferroviari, aeroportuari, portuari, viari, etc. ha disparat \tencara m\u00e9s aquest sentiment de pertinen\u00e7a a un estat que no vetlla \tpel nostre benestar i pel nostre desenvolupament. En definitiva, \tens ha posat en alerta envers un estat que dinamita mica a mica el \tnostre futur<\/strong>.<\/p>\n<\/li>\n Finalment, va \tarribar l’estatut del 2006. Despr\u00e9s que a les Corts espanyoles hi \tpassessin el ribot, el poble de Catalunya, sense massa entusiasme, \tel va refrendar enmig d’una gran frustraci\u00f3. No en van tenir prou \tque portat al Tribunal Constitucional pel PP, l’esmentat tribunal \tva escriure una de les p\u00e0gines de la hist\u00f2ria jur\u00eddica \tconstitucional m\u00e9s tristes de la hist\u00f2ria universal. <\/strong><\/p>\n<\/li>\n El poble en va tenir \tprou. Si el c\u00famul d’atacs a les nostres aspiracions no havien \tencara actuat com a espoleta per als catalans, aquest darrer fet s\u00ed \tque ho va fer. El 2012 i el 2013 la ciutadania es va manifestar \tmassivament per dir que prou. Amb Espanya s’havia recorregut un cam\u00ed \tde permanent mobilitzaci\u00f3 per la defensa dels nostres drets i de la \tnostra identitat i ara est\u00e0vem ja disposats a bifurcar el cam\u00ed. \tEspanya per all\u00e0 i nosaltres per aqu\u00ed. Hem deixat prou clar que \tvolem decidir democr\u00e0ticament el nostre futur com a naci\u00f3, donant \tla possibilitat a que la ciutadania de Catalunya decideixi en un \trefer\u00e8ndum si volem crear el nostre estat propi dins el concert de \tles nacions i estats o volem seguir mantenint l’estatus actual dins \td’Espanya. Una gran majoria de la poblaci\u00f3 est\u00e0 a favor de fer \taquest acte de sobirania. I en aix\u00f2 estem. <\/strong><\/p>\n<\/li>\n<\/ul>\n <\/p>\n I quina \u00e9s la situaci\u00f3 actual del proc\u00e9s?<\/strong><\/p>\n Despr\u00e9s de la Via i despr\u00e9s de la manifestaci\u00f3 de l’any anterior, el m\u00f3n, inclosa Espanya, se n’han adonat que no estem davant d’un fet conjuntural o d’un estat de rauxa momentani<\/strong>. Com he dit moltes vegades, encara estem en la fase en la qual hem d’anar recopilant negatives per part espanyola a la nostra voluntat de fer un refer\u00e8ndum d’autodeterminaci\u00f3. \u00c9s un proc\u00e9s que no ens podem estalviar i que cal rec\u00f3rrer. Sense desesperar-nos. Ha de formar part del proc\u00e9s i ha d’incloure’s dins el dossier que necessitem per fer el pas final<\/strong>.<\/p>\n <\/p>\n A part de les manifestacions p\u00fabliques contradict\u00f2ries que com ja he recordat han fet diferents autoritats de la Uni\u00f3 Europea (en endavant UE), aquests dies hem sentit veus d’admiraci\u00f3 i de respecte pel nostre proc\u00e9s provinents de governs d’alguns estats de la UE i fins i tot d’algun representant diplom\u00e0tic nord-americ\u00e0.<\/p>\n La diplom\u00e0cia espanyola no est\u00e0 paralitzada, ans al contrari, actua amb totes les forces. No ens ha de desanimar gens ni mica si alguna d’aquestes veus que han mostrat la seva simpatia envers el nostre proc\u00e9s fan marxa enrere o matisen les seves declaracions<\/strong>. L’important de tot plegat, \u00e9s que avui en dia, el nostre proc\u00e9s ha traspassat fronteres. Ho ha fet de tal manera que en aquestes darreres hores responsables d’alguna instituci\u00f3 europea han hagut de sortir al pas, com Almunia i la representant de la Comissi\u00f3. Perqu\u00e8 en parlen ara, despr\u00e9s d’haver donat la consigna de no fer-ho en els darrers mesos? Doncs perqu\u00e8 no volen que els diferents estats de la UE es posicionin a priori. Els mateixos que parlen en nom de la UE saben que les seves manifestacions no tenen cap mena de valor. Cap. Per\u00f2 han de mirar de tallar d’arrel que la cosa se’ls escapi de les mans. Han de controlar la conjuntura.<\/p>\n <\/p>\n Les seves afirmacions sobre el que passaria amb la nostra relaci\u00f3 amb la UE no tenen cap valor. Saben del cert que les seves manifestacions es basen en opinions personals sense cap base jur\u00eddica que es pugui recolzar en els tractats de la UE<\/strong>. Cap tractat de la UE preveu els casos com els d’Esc\u00f2cia o el de Catalunya. Cap tractat europeu preveia qu\u00e8 calia fer davant la reunificaci\u00f3 alemanya, en la qual els ciutadans d’un estat que no eren membres de la UE passen a ser-ho instant\u00e0niament en incorporar-se dins un estat que s\u00ed que ho era. Aquest cas tampoc estava previst.<\/p>\n <\/p>\n No hi ha res de m\u00e9s permeable que la UE<\/strong>. I no ve d’ara, sin\u00f3 des dels seus inicis, des de Robert Schumann i Jean Monnet i la Comunitat Europea de l’Acer i el Carb\u00f3 (CECA). Els tractats s’han tocat i retocat, Tractats de Par\u00eds, Roma, Maastricht, Amsterdam, Ni\u00e7a, la fracassada Constituci\u00f3 Europea. Europa \u00e9s un camale\u00f3 que adapta els seus tractats i el seu ordenament jur\u00eddic segons les seves necessitats i segons els seus interessos. La pol\u00edtica s’imposa sobre qualsevol dificultat que apareix<\/strong>. Ad hoc, sap reaccionar davant cada esdeveniment.<\/p>\n <\/p>\n Per tant, no ens preocupem massa de tot aix\u00f2, tot i que conv\u00e9 anar treballant com les formiguetes davant els m\u00e9s influents de la comunitat internacional. Continuem endavant el nostre proc\u00e9s, amb pulcritud, amb la unitat civil i social que fins ara hem demostrat i mostrem-nos impermeables a les manifestacions p\u00fabliques d’alguns actors, ja siguin internacionals o espanyols<\/strong>. La nostra determinaci\u00f3 nom\u00e9s dep\u00e8n de nosaltres, de la nostra voluntat. Ni Duran, ni Almunia, ni el sursum corda. Si som capa\u00e7os de culminar el proc\u00e9s que hem iniciat, despr\u00e9s ens en riurem d’algunes declaracions p\u00fabliques d’alguns d’aquests personatges. Fins i tot, els sentirem com ens donen la benvinguda. Blindem-nos dels seus mal averanys. Tossudament al\u00e7ats arribarem al final<\/strong>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ha passat l’Onze de setembre de 2013. El repte que suposava la Via Catalana organitzada per l’ANC ha estat un \u00e8xit reconegut pel mateix ministre d’Afers Estrangers espanyol, senyor Margallo. L’\u00e8xit \u00e9s i ha estat de la societat catalana. … Continua llegint \n