![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2013\/09\/Via-300x300.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Imagino que els que parlen tant que els sobiranistes dividim la societat no tenen massa clar o no creuen gaire en la democr\u00e0cia. La democr\u00e0cia \u00e9s escoltar i tenir en compte l’opini\u00f3 de la ciutadania, tant la que es manifesta obertament, com la que no ho fa. Precisament, els sistemes democr\u00e0tics seriosos ofereixen eines per tal que tothom es pugui manifestar en quant a les seves idees, les seves predileccions, de manera lliure i secreta<\/strong>. Aquests mecanismes s\u00f3n els que enquesta rere enquesta ens diuen que tant els que ahir vam sortir al carrer, com els que es van quedar a casa, en un vuitanta per cent, demanem que es posin en marxa.<\/p>\n <\/p>\n Els que no paren de dir, ja sigui al nostre pa\u00eds, o a Espanya, que els anhels del poble que ahir va formar la Via Catalana divideix la societat no s\u00f3n pas neutres. La democr\u00e0cia \u00e9s consubstancial a la idea de divisi\u00f3<\/strong> sociol\u00f2gica i ideol\u00f2gica. El mateix sistema democr\u00e0tic es basa en el sistema de partits. L’arrel de la paraula partit ja indica la possibilitat de fer una divisi\u00f3 sociol\u00f2gica en quant a la ideologia de cada un dels ciutadans. Partit \u00e9s una paraula derivada de part<\/strong>. La societat est\u00e0 dividida en moltes parts, ja sigui pol\u00edticament, esportivament, socialment, etc. El que \u00e9s d’un partit no ho \u00e9s d’un altre, el que \u00e9s d’un equip no ho \u00e9s d’un altre. La paraula divisi\u00f3, en aquest sentit, no t\u00e9 el sentit pejoratiu que alguns li volen donar, no pas de forma innocent o sense intenci\u00f3. La paraula divisi\u00f3 no \u00e9s res m\u00e9s que una manera d’explicar com es conforma una societat. Fins i tot, la ci\u00e8ncia utilitza la divisi\u00f3 i aquesta ha donat grans resultats i descobriments.<\/p>\n <\/p>\n O sigui, que el fet que hom pugui dividir la societat en molts dels \u00e0mbits de la vida, no t\u00e9 res de negatiu. \u00c9s una realitat. El que alguns volen dir quan parlen de divisi\u00f3 \u00e9s una altra cosa.<\/strong> El que volen alguns \u00e9s <\/strong>fix<\/strong>ar la idea que la divisi\u00f3 \u00e9s negativa i que provoca confrontaci\u00f3 directa entre els ciutadans i ciutadanes. I aqu\u00ed \u00e9s on se’ls veu el llaut\u00f3.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Posar\u00e9 dos exemples<\/strong>. Jo s\u00f3c de la Colla Joves Xiquets de Valls. La meva ciutat divideix les seves prefer\u00e8ncies castelleres entre dues colles, la Joves i la Vella. Per mi \u00e9s positiu. I aix\u00f2 no significa que jo que s\u00f3c de la Joves em vagi fotent d’h\u00f2sties amb els de la Vella, entre els quals hi tinc innombrables amics i alguns coneguts. De fet, amb els meus cinquanta anys llargs de vida mai no m’he fotut d’h\u00f2sties amb ning\u00fa de la Colla Vella, mal li pesi a alg\u00fa a qui agrada presentar els Xiquets de Valls com un conjunt d’energ\u00famens. Per tant, estem dividits, per\u00f2 aix\u00f2 no impedeix que cadasc\u00fa defensi els seus colors tot intentant superar als del costat. I per altra banda, sabem distingir els moments en qu\u00e8 expressem aquesta divisi\u00f3, cosa que fa que un cop acabada la contesa castellera pugui abra\u00e7ar, saludar, conversar i prendre una cervesa amb alg\u00fa que vesteix una camisa diferent a la meva.<\/p>\n <\/p>\n Un segon exemple. S\u00f3c sindicalista, encara que aquesta paraula no m’acaba de conv\u00e8ncer massa. Diria que intento defensar els interessos de treballadors i treballadores enfront els interessos dels empresaris. Aix\u00f2 no m’impedeix tenir interessos comuns amb els empresaris. I aix\u00f2 no m’impedeix que tingui amics, coneguts i saludats entre els empresaris. Com en l’exemple anterior, puc afirmar amb rotunditat que mai m’he hostiat amb cap empresari. De fet, mai no m’he hostiat amb ning\u00fa. Tot i aix\u00f2, quan els interessos divergeixen, tinc clar que prioritzar\u00e9 i defensar\u00e9 els interessos dels treballadors quan els interessos siguin divergents amb els empresaris.<\/p>\n <\/p>\n Aix\u00ed, doncs, l’argument de la divisi\u00f3 no serveix. Ara diuen que cal tenir en compte l’opini\u00f3 dels que ahir no van sortir al carrer, com si tots els que ahir no van sortir al carrer tinguessin un pensament monol\u00edtic i fossin un bloc homogeni. Alguns devien estar de vacances, altres devien tenir altres coses per fer, altres devien tenir mandra, i altres no compartien els objectius dels que vam formar la Via Catalana. Els mateixos que ara parlen de la majoria silenciosa, la silenciaven quan es manifestaven a Madrid <\/strong>els bisbes amb la dreta espanyola contra el divorci, l’avortament o el matrimoni dels gais i lesbianes<\/strong>. Ning\u00fa deia que a casa s’havien quedat m\u00e9s del noranta per cent dels que tenen la ciutadania espanyola. En cap societat es manifesta sempre la seva totalitat. Ni tan sols en unes eleccions. Igual que els que s’abstenen en unes eleccions pol\u00edtiques no formen un conjunt homogeni, sin\u00f3 que tenen raons diferents per fer-ho, els que ahir es van quedar a casa ho van fer per motius diversos. Ni tots els independentistes catalans eren ahir al carrer, ni tots els que eren a casa estarien en contra de la independ\u00e8ncia.<\/p>\n <\/p>\n Precisament els que ahir \u00e9rem al carrer volem que no hi hagi majories silencioses, sin\u00f3 majories socials i pol\u00edtiques contrastades<\/strong>. L’\u00fanic mecanisme per poder fer evident i manifestar en quin posicionament est\u00e0 la majoria del poble de Catalunya \u00e9s fent un refer\u00e8ndum. I s\u00f3n els que ara s’emparen en les majories silencioses els que volen impedir que aix\u00f2 sigui possible.<\/p>\n Ahir va sortir una gernaci\u00f3 al carrer. Una gernaci\u00f3 que en qualsevol estat democr\u00e0tic faria que els governants d’aquests estats posessin a disposici\u00f3 dels ciutadans els mecanismes democr\u00e0tics que permetessin expressar la voluntat de la ciutadania. Els que s’emparen en majories silencioses s\u00f3n precisament els que volen silenciar majories i minories<\/strong>. I aix\u00f2 no ho aconseguiran.<\/p>\n <\/p>\n La independ\u00e8ncia m\u00e9s que un objectiu \u00e9s una oportunitatm m\u00e9s que un punt d’arribada \u00e9s un punt de partida. L’oportunitat d’un poble que vol expressar-se lliurement i que vol bastir un sistema social, econ\u00f2mic i pol\u00edtic al servei de la ciutadania. Aquesta oportunitat no la malbaratarem. Ho hem intentat durant centenars d’anys. Per\u00f2 les generacions actuals han arribat al convenciment que aix\u00f2 no \u00e9s possible de fer-ho dins un estat que no admet la diversitat i que vol la uniformitat segons els models castellans. No hi ha marxa enrera.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Imagino que els que parlen tant que els sobiranistes dividim la societat no tenen massa clar o no creuen gaire en la democr\u00e0cia. La democr\u00e0cia \u00e9s escoltar i tenir en compte l’opini\u00f3 de la ciutadania, tant la que es manifesta … Continua llegint