{"id":505,"date":"2013-08-10T11:19:38","date_gmt":"2013-08-10T11:19:38","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/?p=505"},"modified":"2013-08-10T11:19:38","modified_gmt":"2013-08-10T11:19:38","slug":"pensaments-dun-pollet-moribund","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/2013\/08\/10\/pensaments-dun-pollet-moribund\/","title":{"rendered":"Pensaments d’un pollet moribund!"},"content":{"rendered":"

\"\"Nom\u00e9s tinc unes poques hores de vida. Amb feines i treballs vaig abandonar l’ou que em protegia. Dins l’ou mantenia una postura un xic inc\u00f2moda, per\u00f2 natural, la mare m’havia deixat ja d’escalfar i vaig pensar que era hora de treure el cap. Com vaig poder, vaig comen\u00e7ar a estirar el meu coll i amb el meu petit bec vaig picar una vegada i una altra contra la closca que em protegia. La meva insist\u00e8ncia i tossuderia van fer possible d’esberlar-lo. Una glopada d’aire calent em va envair. Vaig girar el meu pobre caparr\u00f3 a banda i banda, la mare no hi era. La pobra havia quedat engarjolada entre barrots mentre li exigien dia rera dia que port\u00e9s m\u00e9s germanets meus al m\u00f3n. Vaig veure ben aviat que m’hauria d’espavilar tot solet.<\/p>\n

Encara no m’havien sortit les primeres plomes que em van venir a buscar. Eren uns \u00e9ssers amb dues cames, alts i espigats. Vaig pensar que ells m’adoptarien i m’alimentarien. Semblaven simp\u00e0tics, per\u00f2 no els vaig poder veure gaire. Ben aviat em van entaforar en una capsa de cartr\u00f3 barrejat amb alguns germanets i altres companys que no coneixia. La meva visi\u00f3 de la llum va ser ben escarrensida i breu. Tornava a veure’m submergit en la foscor. Malgrat tot estava tranquil, tenia un munt d’amiguets apilats al meu voltant. Aix\u00f2 em va tranquil\u00b7litzar. Vaig notar que alg\u00fa al\u00e7ava la capsa i vaig sentir un cop ben fort. alg\u00fa ens havia llen\u00e7at a l’interior d’un habitacle de llauna. Per les veus sentia altres pollets que com jo estaven apilats en altres capses, les unes damunt de les altres. Un espetec suau. I un tro ben fort. Ens balancej\u00e0vem d’una banda a l’altra. Est\u00e0vem tan atape\u00efts que ens era impossible de caure. La calor era sofocant. Parl\u00e0vem entre nosaltres, per\u00f2 no enten\u00edem massa el qu\u00e8 passava.<\/p>\n

Un cos\u00ed meu setci\u00e8ncies ens explicava que corr\u00edem cap a la llibertat. Clar, qu\u00e8 ha de fer, sin\u00f3, un pollet acabat de n\u00e9ixer? C\u00f3rrer lliurament pels camps! Ens portaven cap a la llibertat. Un altre deia que la nostra vida seria curta, que ens alimentarien golafrement per fer-nos cr\u00e9ixer amb rapidesa i que despr\u00e9s ens escorxarien per servir d’aliment a aquells camallargs que ens havien encaixonat. Mentre discut\u00edem entre nosaltres, la llauna que ens transportava s’atur\u00e0. Tots fris\u00e0vem d’algria per tornar a veure la llum. Veus estranyes se sentien al nostre costat. – Som en un mercat – va exclamar el setci\u00e8ncies. Ning\u00fa, per\u00f2 sabia a qu\u00e8 es referia.<\/p>\n

Moviments bruscos ens indicaven que alguna cosa havia de passar. Llum, llum. La capsa es va obrir. Sense massa destresa, d’un en un ens van anar traient. Per fi podrem c\u00f3rrer i jugar va exclamar un altre. No! Ens van treure de la capsa on hav\u00edem estat tots plegats i ens van entaforar en un recipient de pl\u00e0stic. Aquesta vegada, per\u00f2, individualment. Un petit foradet sobre el nostre cap ens permetia respirar amb dificultat. Ens van col\u00b7locar novament apilats. Cansats ens vam adormir. La calor era sofocant. El pl\u00e0stic no transpira tan b\u00e9 com el cartr\u00f3.<\/p>\n

Se sent fressa. Persianes que s’obren, molta gent al voltant. Els camallargs s’asseuen al nostre davant i criden – Una cervesa! una coca-cola! – Ens feien por. Em van col\u00b7locar al costat d’un got de vidre ple de l\u00edquid. Podr\u00e9 beure, vaig pensar, per\u00f2 no era per mi. Quina pudor, semblava ordi per\u00f2 no era gra, era l\u00edquid. Alg\u00fa se m’end\u00fa. Em falta l’aire. Veig els meus germans allunyant-se a les mans d’altres camallargs. Em sento perdut. Aire, aire.<\/p>\n

Alg\u00fa em mira a trav\u00e9s de l’env\u00e0s de pl\u00e0stic mentre li diuen: -Mira qu\u00e8 m’han donat al Gr\u00e8vol! Tinc por. Uns metres m\u00e9s enll\u00e0 veig un amiguet a qui han agafat amb les mans. Que tinguis sort, vaig pensar. Em falta l’aire. No puc estirar-me. Aire. Hi ha molta gent. Molt soroll. Les cames no m’aguanten. Caic dins l’env\u00e0s de pl\u00e0stic. Suo. Aire, si us plau.<\/p>\n

Veig passar pots de llauna que fan un soroll com el pot en el qual ens havien traslladat a tots plegats. Sento una veu. – Qu\u00e8 far\u00e0s amb aqust pollet? – Parlen de mi. El que em porta resp\u00f2n – El llen\u00e7ar\u00e9 al Mas Miquel, est\u00e0 mig mort!- No si encara s\u00f3c viu, em fallen les forces per\u00f2 si em deixes sortir i em d\u00f3nes una mica d’aigua reviscolar\u00e9 i amb una mica de menjar em refar\u00e9, exclamo jo, per\u00f2 no em senten. Em moro, ho noto. Quina vida m\u00e9s curta, penso. No trobar\u00e9 un camallarg que tingui compassi\u00f3 de mi?<\/p>\n

S’atura. S’obre la tapa de pl\u00e0stic de sobre el meu cap. Llibertat. Veig lluny, ben al fons, una mica d’aigua, les esperances em retornen. M’agafen, amb prou feines respiro. Em llancen. No s\u00e9 volar, veig l’aigua al fons, molt lluny, per\u00f2 no hi arribar\u00e9. Mama!!! Tanco els ulls esperant l’espetec del meu cos contra el terra. Faig l’\u00faltim al\u00e8. Ad\u00e9u.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Nom\u00e9s tinc unes poques hores de vida. Amb feines i treballs vaig abandonar l’ou que em protegia. Dins l’ou mantenia una postura un xic inc\u00f2moda, per\u00f2 natural, la mare m’havia deixat ja d’escalfar i vaig pensar que era hora de … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":45,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-505","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/505","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/45"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=505"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/505\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=505"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=505"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=505"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}