Els catalans acostumem a ser gent amb un grau de pessimisme mitjanament m\u00e9s elevat que altres ciutadans d’altres pa\u00efsos. Avui mateix sentia tertulians fent elucubracions sobre el dia despr\u00e9s en cas que Catalunya, sigui per la via que sigui, la que finalment sigui possible i democr\u00e0tica, esdevinguem un nou estat. Els tertulians, com la majoria de ciutadans, no tenim el do de l’endevinaci\u00f3, la resposta a com ser\u00e0 el dia despr\u00e9s no t\u00e9 una resposta concreta. Hi ha tants factors que incideixen en com pugui ser el dia despr\u00e9s que els escenaris s\u00f3n m\u00faltiples. Particularment, penso que captenir-se en aquest aspecte en aquests moments \u00e9s in\u00fatil i una p\u00e8rdua de temps.<\/p>\n
\u00c9s evident que cal anar preparant els instruments i les estructures que necessitarem, per\u00f2 no veig perqu\u00e8 aix\u00f2 ens ha d’amo\u00efnar en exc\u00e9s. Estic segur que hi ha t\u00e8cnics i especialistes que hi estan treballant i hi han posat fil a l’agulla. Que si la hisenda, que si la constituci\u00f3 catalana, que si els \u00f2rgans de govern i de representaci\u00f3 pol\u00edtica, que si el poder judicial, els treballadors p\u00fablics, etc. Tot plegat caldr\u00e0 posar-ho en marxa paulatinament i amb el consens i el poder decisori de la mateixa ciutadania. En algunes d’aquestes coses no partirem de zero.<\/p>\n
Com deia al comen\u00e7ament, preguntar-se sobre concrecions del dia despr\u00e9s \u00e9s in\u00fatil perqu\u00e8 no tenim resposta concreta. Els possibles escenaris facilitaran o dificultaran el tr\u00e0nsit que caldr\u00e0 fer. Si finalment aconseguim fer la consulta a la ciutadania, caldr\u00e0 veure en cas que aquesta recolzi la creaci\u00f3 d’un nou estat, com es posiciona l’estat espanyol i la comunitat internacional. Si aquests dos elements es situen en una posici\u00f3 de respecte, les coses seran m\u00e9s f\u00e0cils, tot i que caldr\u00e0 una dura negociaci\u00f3. Si algun d’aquests subjectes es gira de cul al proc\u00e9s, tindrem m\u00e9s dificultats, que no \u00e9s el mateix que dir que no sigui possible.<\/p>\n
Alg\u00fa pensa que els catalans no sabrem organitzar el nostre sistema democr\u00e0tic, el nostre ordenament jur\u00eddic, els nostres serveis p\u00fablics, el nostre sistema econ\u00f2mic i laboral, etc? En algun d’aquests \u00e0mbits tenim una tradici\u00f3 ben antiga. Per\u00f2 tornem a l’obsessi\u00f3 pel dia despr\u00e9s.<\/p>\n
Quan els colons nord-americans van fer la seva declaraci\u00f3 d’independ\u00e8ncia no tenien les certeses que ara sembla que alguns voldrien que tingu\u00e9ssim. Havien d’esperar la resposta de la metr\u00f2poli. Sabien el qu\u00e8 necessitarien, per\u00f2 no sabien el com es produirien els esdeveniments. Sabien que mantenir l’statu quo els era perjudicial, no van dubtar respecte el que els convenia, acceptant les incerteses. Quan els ciutadans indis perseguien la seva independ\u00e8ncia no sabien en quines circumst\u00e0ncies aquesta es produiria, per\u00f2 aix\u00f2 no els va aturar en la seva tossuderia per esdevenir un pa\u00eds lliure i independent. Quan els pa\u00efsos b\u00e0ltics van decidir que havia arribat l’hora, no es van atemorir davant incerteses futures. Aix\u00ed podr\u00edem seguir en multitud d’exemples de segles passats llunyans i recents.<\/p>\n
El m\u00e9s important de tot \u00e9s constatar si tenim la determinaci\u00f3 i la voluntat de fer el nostre cam\u00ed o no. No esperem aliats abans de concretar la nostra voluntat. Les estructures estatals actuals no ens ajudaran en fer el pas que nom\u00e9s nosaltres podem i hem de fer. La comunitat internacional \u00e9s d’entrada immobilista. Per aix\u00f2 em sembla in\u00fatil esperar que la UE faci un pas previ de suport al nostre projecte. Ni l’ONU, ni cap altre organisme internacional. Aquests nom\u00e9s mouran fitxa quan nosaltres h\u00e0gim fet la nostra feina. Llavors s\u00ed. Llavors estic segur que els moviments es produiran. No em baso en suposicions, sin\u00f3 en l’experi\u00e8ncia hist\u00f2rica.<\/p>\n
Deixem als experts que vagin preveient el que necessitarem. Aix\u00f2 no significa que els deixem a les seves mans el pa\u00eds que volem. Aix\u00f2 ho decidirem entre tots a partir de diverses propostes. Concentrem ara les nostres energies en fer expressa la nostra voluntat de ser i els mecanismes que ens permetin fer aquesta expressi\u00f3. Constatar ara com n’\u00e9s de dif\u00edcil fer la nostra declaraci\u00f3 d’hisenda i presentar-la al nostre pa\u00eds \u00e9s una obvietat. Aix\u00f2 no ens ha de venir de nou. Constatar ara que la informaci\u00f3 necess\u00e0ria que fa rutllar un estat est\u00e0 en mans de l’administraci\u00f3 espanyola no hauria de sorprendre’ns. Ja ho sabem aix\u00f2. A vegades, sembla que tinguem ganes de posar fre a les nostres aspiracions tot centrant-nos en aquestes coses. Si de cas, aquests factors s\u00f3n alguns dels elements pels quals volem crear el nostre estat.<\/p>\n
Perqu\u00e8 volem un estat i una administraci\u00f3 m\u00e9s justa, que defensi la just\u00edcia social i els drets de la ciutadania, que defensi el model econ\u00f2mic i comercial adequat a les caracter\u00edstiques del nostre pa\u00eds, que defensi la llengua que ens uneix, la cultura que generem, el talent que surt dels nostres centres acad\u00e8mics, que garanteixi la sostenibilitat del nostre sistema de pensions, el repartiment equitatiu dels recursos que generem per bastir un pa\u00eds racionalment equilibrat, amb les infraestructures necess\u00e0ries i racionals que ens permetin competir en el m\u00f3n actual, etc.<\/p>\n
Aquesta \u00e9s l’obsessi\u00f3 que hem de tenir. Fer patent que aquesta voluntat \u00e9s la de la majria de la nostra ciutadania. El dia despr\u00e9s ja el desvelarem quan ja no sigui el dia despr\u00e9s, sin\u00f3 el dia present. Podem preveure’l, per\u00f2 no l’utilitzem per posar-nos cap fre. No ens flagelem per no tenir avui unes respostes que de cap manera no podem tenir ara. Ara tenim un projecte clar, el de voler ser un subjecte col\u00b7lectiu normal al m\u00f3n. Despr\u00e9s tindrem un altre projecte engrescador i apassionant. Dotar-nos de les estructures necess\u00e0ries que ens situ\u00efn en condicions per ser un dels pa\u00efsos capdavanters en qualtitat de vida, prestaci\u00f3 de serveis, generador de cultura i coneixement tecnol\u00f2gic i cient\u00edfic, etc. Aquesta tamb\u00e9 ser\u00e0 una tasca de tothom!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Els catalans acostumem a ser gent amb un grau de pessimisme mitjanament m\u00e9s elevat que altres ciutadans d’altres pa\u00efsos. Avui mateix sentia tertulians fent elucubracions sobre el dia despr\u00e9s en cas que Catalunya, sigui per la via que sigui, la … Continua llegint