![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2013\/06\/castellers-220x300.png\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
Un tret com\u00fa en la historiografia castellera moderna \u00e9s que alguns no accepten que un vallenc indagui en la hist\u00f2ria dels castells dels Xiquets de Valls a no ser que porti m\u00e9s de cent anys enterrat i sepultat. Un altre tret com\u00fa \u00e9s que si s’hi afegeix que aquest porta una camisa vermella de la Colla Joves Xiquets de Valls, aquest passa directament a ser un ferm candidat al foc de l’infern. En tenim diversos exemples en els darrers quaranta anys.<\/p>\n
<\/p>\n
Arran de l’aparici\u00f3 del llibre \u201cEls primers castellers\u201d, de Joan Climent Ferr\u00e9 i publicat per Farell Editors el mar\u00e7 de 2013, aquells dos trets que he esmentat han aparegut amb la virul\u00e8ncia acostumada. La primera c\u00e0rrega de profunditat contra el llibre de Climent va apar\u00e8ixer el 18 d’abril a les p\u00e0gines de la Vanguardia. La segona ha aparegut el 29 de maig en un bloc. El primer a abocar la cavalleria contra el llibre i el seu autor, un altre caracter\u00edstica habitual, fou el senyor Guillem Bartol\u00ed, presentat com a casteller hist\u00f2ric de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. El segon, que tamb\u00e9 carrega contra el llibre i el seu autor, \u00e9s el senyor Xavier Brotons, que es presenta com a llicenciat en filologia cl\u00e0ssica i director d’una col\u00b7lecci\u00f3 d’una coneguda editorial catalana.<\/p>\n
<\/p>\n
Ambd\u00f3s coincideixen en negar cap mena de rigor hist\u00f2ric en el treball d’en Climent. El senyor Brotons, s’atreveix a argumentar que \u201cquan es tracta de jutjar la colla pr\u00f2pia l’objectivitat no acostuma a ser gaire freq\u00fcent<\/em>\u201d. Jo em pregunto, amb la mateixa l\u00f2gica, si valdria tamb\u00e9 dir que quan es tracta de jutjar la colla aliena o contr\u00e0ria l’objectivitat acostuma a ser gaire freq\u00fcent! Al senyor Brotons l’enutja (ell diu que enutja a tothom) que el llibre converteix les especulacions o elucubracions en certeses. Universalitzar el seu enuig no s\u00e9 si \u00e9s una dada massa emp\u00edrica, per\u00f2 potser s\u00ed que ell t\u00e9 acc\u00e9s a l’estat an\u00edmic de cada un dels lectors del llibre. L’afirmaci\u00f3 del senyor Brotons \u00e9s una especulaci\u00f3 o \u00e9s una certesa que ell t\u00e9? \u00c9s l\u00edcit convertir el seu enuig en l’enuig de tothom?<\/p>\n <\/p>\n La hist\u00f2ria dels Xiquets de Valls \u00e9s una empresa inacabada que ha gaudit de tota mena d’aportacions al llarg dels anys. El senyor Brotons parla de les teories \u201ccreacionistes\u201d enfrontades a les teories evolucionistes a partir del Ball de Valencians. Per cert, la utilitzaci\u00f3 del concepte \u201ccreacionista\u201d per a la teoria contr\u00e0ria a la que defensa el senyor Brotons no em sembla massa neutra. Em recorda a la lluita aferrissada dels conservadors nord-americans (creacionistes) que neguen les teories de Darwin, cosa que em sembla un p\u00e8l tendenciosa per part del senyor Brotons. Em semblaria m\u00e9s adequat parlar de reformisme i\/o rupturisme. Sembla que durant uns anys hi va haver una conviv\u00e8ncia temporal entre els Balls de Valencians i els castells. Penso que l’evolucionisme es caracteritza per substituir una cosa per una altra. Quan una cosa es reforma n’esdev\u00e9 una de nova, quan hi ha una ruptura en neix una de nova que conviu amb la que l’ha originat.<\/p>\n Aquest cas em sembla que el podr\u00edem exemplificar amb exemples de l’\u00e0mbit esportiu. Per exemple, entre el rugbi i el futbol americ\u00e0, entre el criquet i el beisbol.<\/p>\n <\/p>\n El senyor Brotons ha carregat tamb\u00e9 diverses vegades contra els que ell anomena \u201cpseudopuristes\u201d. Defensa una nomenclatura dels castells enfront d’una altra. No li agrada que hom afegeixi \u201camb folre o amb manilles\u201d als castells. La forma correcta \u00e9s la que ell defensa, la dels altres \u00e9s falsa (pseudo) i inadequada. Diu que tothom sap quina \u00e9s la forma habitual de fer cada castell. Es basa en les cr\u00f2niques castelleres del segle XIX. Em sembla prou clar que la forma d’anomenar els castells en aquelles cr\u00f2niques \u00e9s prou diversa segons cada autor. Fins i tot, diria que en m\u00e9s d’una ocasi\u00f3 es presta a la confusi\u00f3 i incita l’especulaci\u00f3, cosa que a mi no em fa gens de nosa. El senyor Brotons li etziba a Climent que el seu llibre \u00e9s m\u00e9s propi de \u201cforofisme de pla\u00e7a o de conversa de bar<\/em>\u201d. Amb aquest argument m’atreveixo a dir al senyor Brotons que si els cronistes del segle XIX haguessin estat m\u00e9s escrupolosos en les seves cr\u00f2niques avui no discutir\u00edem sobre si tal o qual castell va ser fet amb folre o sense. Una cosa \u00e9s la nomenclatura que utilitzem a la pla\u00e7a i una altra \u00e9s la nomenclatura que en pro de les generacions futures caldria utilitzar per esvair qualsevol dubte sobre els castells realitzats i la seva forma de fer-los. Podr\u00edem afegir-hi els errors que encara avui apareixen en la premsa actual i que ben b\u00e9 es podrien haver produ\u00eft tamb\u00e9 en les cr\u00f2niques antigues.<\/p>\n <\/p>\n Acabo. Els que es llencen a la jugular d’en Climent farien b\u00e9 de recordar que la investigaci\u00f3 hist\u00f2rica ha avan\u00e7at gr\u00e0cies als agosarats. A Champollion se li va tirar a damunt part del m\u00f3n acad\u00e8mic del seu temps i la totpoderosa esgl\u00e9sia perqu\u00e8 va gosar posar en entredit que la civilitzaci\u00f3 eg\u00edpcia dels faraons era anterior a la suposada data del diluvi universal, cosa que faria impossible que qued\u00e9s res anterior a aquest fet i que de confirmar-se posaria en evid\u00e8ncia les certeses acceptades fins aquell moment.<\/p>\n La inquietud i frisan\u00e7a que \u00e9s presentada pel senyor Brotons com a quelcom negatiu \u00e9s a l’arrel de l’aven\u00e7 del coneixement hum\u00e0. \u00c9s l\u00edcit indagar a partir d’una hip\u00f2tesi cre\u00efble i cercar de demostrar-la partint de la intu\u00efci\u00f3 i la inducci\u00f3. \u00c9s l\u00edcit q\u00fcestionar-se les veritats establertes a base de t\u00f2pics arrelats en el temps. Li piqui a qui li piqui. \u00c9s l\u00edcit que un vallenc pretengui aprofundir en la hist\u00f2ria d’un fet tan nostrat com els castells humans. La historiografia \u00e9s una especialitat din\u00e0mica, antiest\u00e0tica i seria bo demanar a tothom que no titlli a qui defensa una proposta diferent de la pr\u00f2pia de pobre diable, ni que aquest sigui vermell. Els qui tenen tanta afecci\u00f3 a acusar de “forofos” als que no encaixen amb les seves idees s\u00f3n, sovint, forofos de les pr\u00f2pies.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Un tret com\u00fa en la historiografia castellera moderna \u00e9s que alguns no accepten que un vallenc indagui en la hist\u00f2ria dels castells dels Xiquets de Valls a no ser que porti m\u00e9s de cent anys enterrat i sepultat. Un … Continua llegint