Aquests dies es torna a parlar en diversos mitjans de comunicaci\u00f3 sobre la negociaci\u00f3 que els agents socials i els empresaris estan duent a terme sobre la reforma de la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva. Apareixen de forma paral\u00b7lela recomanacions d’experts sobre com s’hauria d’enfocar aquesta q\u00fcesti\u00f3, les recomanacions dels “100”, un grup d’economistes d’ideologia reformista i liberal, vinculats a la Fundaci\u00f3n de Estudios de Economia Aplicada, o altres lligats a la Asociaci\u00f3n Libre de Economistas, llencen les seves propostes. Tots toquen aspectes importants de la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva, com els increments salarials, l’ultraactivitat i retroactivitat dels convenis, l’\u00e0mbit dels mateixos, els \u00edndex de refer\u00e8ncia per a fixar salaris, el pes de la inflaci\u00f3, el de la productivitat, el dels\u00a0beneficis o les p\u00e8rdues, etc. S\u00f3n molts els aspectes que abarca la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva i les propostes. Despr\u00e9s de la reforma laboral i de la reforma del sistema de pensions, ara toca la reforma de la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva. El govern espanyol ha posat un termini que ja arriba al seu fi, el dia de Sant Josep.<\/p>\n
Sobre\u00a0la primera reforma, la laboral, penso que els mesos que han passat des de la seva aprovaci\u00f3 demostren que ha estat i ser\u00e0 una reforma in\u00fatil. Aquesta \u00e9s la meva percepci\u00f3 ja d’abans de ser aprovada. La del sistema p\u00fablic de pensions caldr\u00e0 veure-la i donar temps. Aquesta segona ja preveu a trav\u00e9s del Pacte de Toledo, la seva posada al dia i la seva revisi\u00f3 din\u00e0mica per tal d’assegurar la viabilitat del sistema. Per tant,\u00a0el sistema s’anir\u00e0 modificant a mesura que passi el temps i a mesura que\u00a0els factors que hi incideixen vagin canviant.<\/p>\n
Una de les primeres coses que voldria dir\u00a0\u00e9s que no he ent\u00e8s mai aquesta dissecci\u00f3 i parcialitzaci\u00f3 que es fa de reformar diferents aspectes del mercat de treball per una banda, despr\u00e9s la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva, havent passat abans per la reforma de les pensions. Penso que \u00e9s un error de partida. Totes aquestes q\u00fcestions estan, des del meu punt de vista, intr\u00ednsicament interralacionades. Des d’aquest punt de vista no entenc aquesta manera de fer que toca aspectes per capelletes amb el risc que comporta de crear contradiccions evidents entre unes i altres reformes. Crec que el que calia era partir d’una visi\u00f3 global i \u00e0mpliament compartida i amb uns objectius clars\u00a0de qu\u00e8 es pret\u00e9n aconseguir. Des d’aquest punt de partida seria m\u00e9s f\u00e0cil afrontar tots els canvis que cal fer des d’una \u00f2ptica global i amb una coher\u00e8ncia interna molt m\u00e9s gran i efica\u00e7. Des d’aquesta postura es poden trobar les millors eines, els mecanismes m\u00e9s efica\u00e7os per a assolir els objectius tra\u00e7ats.<\/p>\n
Es pot obviar del tot una dada com la inflaci\u00f3? Una dada que mes a mes ens indica moltes coses i que condiciona, per exemple, les pol\u00edtiques monet\u00e0ries i econ\u00f2miques del Banc Central Europeu a l’hora de fixar els tipus\u00a0d’inter\u00e8s de la\u00a0zona euro? La inflaci\u00f3 t\u00e9 un pes important en m\u00faltiples aspectes de la nostra vida. Fa pocs mesos ten\u00edem por a una deflaci\u00f3 i resulta que estem davant una de les inflacions m\u00e9s elevades dels darrers anys. I aix\u00f2 ens passa en plena crisi econ\u00f2mica. No hi ha massa marge per regular aspectes que afecten la inflaci\u00f3 com per exemple el preu del barril del petroli, per\u00f2 s\u00ed que hi ha factors que un govern pot condicionar i que pot convertir\u00a0una economia en m\u00e9s inflacionista o menys. El preu de l’energia, els impostos sobre\u00a0diferents productes, etc. I el govern que ens ha tocat patir ha demostrat una i altra\u00a0vegada que en aquest aspecte \u00e9s tan in\u00fatil com en molts altres.<\/p>\n
No em vull allunyar, per\u00f2, del tema principal que volia tocar. Els experts ens diuen que cal eliminar la territorialitat dels convenis. Que aquests s’han de circumscriure al sector. Sembla que aix\u00f2 ha de ser una panacea. Com si els sectors fossin internament homogenis. Com si les necessitats i els problemes fossin iguals en una gran empresa, posem el cas del sector del metall, que el d’un petit taller del mateix sector. Aix\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed. Per tant, la situaci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s complexa del que alguns ens volen fer veure. En un m\u00f3n global cal tenir en\u00a0compte el que est\u00e0 passant a milers de quil\u00f2metres, sense oblidar el que est\u00e0 passant en l’entorn m\u00e9s proper. El m\u00f3n ha canviat molt i m\u00e9s que canviar\u00e0, per\u00f2 seria un error posar en q\u00fcesti\u00f3 la import\u00e0ncia del factor inflaci\u00f3 i posar l’\u00e8mfasi en el factor productivitat. Els ous no\u00a0s’haurien de posar tots en\u00a0la mateixa ouera, no fos cas que se’ns trenquessin. En els moments actuals moltes empreses han millorat la seva productivitat en temps de crisi, per tant, els salaris haurien pujat igual o potser m\u00e9s del que ho han fet. Caldria trobar\u00a0un sistema de pondaraci\u00f3 relacionant productivitat, beneficis, inflaci\u00f3, etc. Pensar que la inflaci\u00f3 pot ser exclosa com a refer\u00e8ncia \u00e9s, des del meu punt de vista, irreal. El que possiblement s’ha de fer \u00e9s introduir altres elements que afecten la marxa de les empreses, tant a nivell local com global.<\/p>\n
Hi ha qui tamb\u00e9 advoca per l’eliminaci\u00f3 de la retroactivitat\u00a0i la ultraactivitat dels convenis. Penso que aquest \u00e9s un debar fals. L’actual legislaci\u00f3 ja preveu mecanismes per despenjar-se en determinades situacions de les obligacions convencionals. El que potser els caldria als convenis \u00e9s una major capacitat d’adequaci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 dels anys de vig\u00e8ncia del mateix. Aix\u00f2 s\u00ed, sempre de mutu acord i per a adequar-lo a la conjuntura temporal. Amb objectius clars. Les causes imaginables ultrapassen tota la casu\u00edstica que es pot preveure en el m\u00f3n actual, per tant, \u00e9s indispensable un di\u00e0leg permanent per fer que els convenis siguin instruments que no encorsetin ning\u00fa sigui quina sigui la conjuntura tan canviant i vol\u00e0til dif\u00edcil de preveure quan es negocia\u00a0i acorda un conveni. Per\u00f2 aix\u00f2 nom\u00e9s pot tenir \u00e8xit en un ambient de confian\u00e7a m\u00fatua, respecte i conjunci\u00f3 d’interessos. Els convenis han de ser un marc, no unes manilles per a empresaris o per a treballadors. Aix\u00f2, per\u00f2, no \u00e9s f\u00e0cil. La desconfian\u00e7a, els abusos, les ganes\u00a0d’obtenir guanys immediats, la manca de responsabilitat social, etc. s\u00f3n factors que poden entorpir la seva viabilitat. Un marc com aquest hauria de servir en ambdues direccions. Per quan les coses van pitjor del que s’esperava, com quan van millor del que s’esperava. Cal tamb\u00e9 un reconeixement de la legitimitat de l’altre i el respecte mutu.<\/p>\n
Com sempre, penso que seguirem fent les coses malament. De moment, i com apuntava al comen\u00e7ament, afrontem reformes de forma inconnexa, cosa que les fa ineficaces. El govern espanyo no fa els seus deures, el primer que ens convindria\u00a0\u00e9s desfer-nos del sabater de torn i de les seves ocurr\u00e8ncies o les del seu govern. No \u00e9s que m’agradi\u00a0l’alternativa, per\u00f2 pitjor no ho pot fer, no? Vaja, no m’ho puc imaginar.<\/p>\n
El m\u00f3n canvia molt de pressa, potser massa, per\u00f2 aix\u00f2 va com va. Hem d’adequar les estructures que el fan funcionar per tal que siguin m\u00e9s eficients, en aquest objectiu hi puc estar d’acord. Per\u00f2 em fa\u00a0basarda pensar que sempre que s’afronten canvis d’aquest tipus nom\u00e9s es fan per\u00a0a servir als interessos dels de sempre. A cada\u00a0bogada hi perdem un llen\u00e7ol. Caldria posar de nou la persona al bell mig. I aix\u00f2 no \u00e9s incompatible, al menys no ho hauria de ser,\u00a0amb satisfer\u00a0els interessos de les empreses, la creaci\u00f3 de llocs de treball, la creaci\u00f3 de riquesa de forma equilibrada i mesurada i tamb\u00e9 solid\u00e0ria. Per\u00f2 no s\u00f3c gaire optimista, malgrat ser una persona que no es deixa portar per pessimismes destructius.<\/p>\n
Ho he dit milers de vegades. No podem pensar en perpetuar un m\u00f3n en que mil milions de persones vivien a cos de rei mentre cinc mil milions malvivien en la mis\u00e8ria. La injust\u00edcia es mantindr\u00e0 per\u00f2 a una escala diferent. El nostre planeta no pot sobreviure a aquest ritme. Nosaltres haurem de viure m\u00e9s discretament perqu\u00e8 altres puguin viure amb m\u00e9s dignitat de la que han pogut tenir fins ara. Els ho devem. Les empreses no poden pretendre cr\u00e9ixer exponencialment i il\u00b7limitada. La dona que representa la just\u00edcia i que sost\u00e9 unes balances les ha de poder tenir en una posici\u00f3 equilibrada. Tots hem de perseguir el progr\u00e9s, per\u00f2 no el podem basar en obtenir-lo a\u00a0base de perpetuar les balances desequilibrades. Ni empreses, ni treballadors, ni rics, ni pobres, ni occident, ni orient, ni el nord, ni el sud. Ni els uns, contra els altres.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aquests dies es torna a parlar en diversos mitjans de comunicaci\u00f3 sobre la negociaci\u00f3 que els agents socials i els empresaris estan duent a terme sobre la reforma de la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva. Apareixen de forma paral\u00b7lela recomanacions d’experts sobre com … Continua llegint