{"id":478,"date":"2013-04-20T10:35:38","date_gmt":"2013-04-20T10:35:38","guid":{"rendered":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/?p=478"},"modified":"2013-04-20T10:35:38","modified_gmt":"2013-04-20T10:35:38","slug":"un-numero-rodo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/2013\/04\/20\/un-numero-rodo\/","title":{"rendered":"Un n\u00famero rod\u00f3"},"content":{"rendered":"

\"\"D’aqu\u00ed tres dies Sant Jordi. Pels catalans i catalanes, aquest \u00e9s un dia molt especial. Un dia en el qual hem sabut conjuntar dos aspectes humans excel\u00b7lents. Dos \u00e0mbits de la nostra vida indispensables. Dues potencialitats humanes que diuen molt d’un poble. L’amor i la cultura. Els hem simbolitzat amb dos objectes que ens regalem els uns als altres. La paraula objecte no s’adiu gens a aquests dos s\u00edmbols. No s\u00f3n dos objectes inerts. S\u00f3n dos s\u00edmbols plens de vida i de bellesa. Una rosa i un llibre. La rosa forma part d’un \u00e9sser viu del regne vegetal, el roser. Una planta carregada d’espines capa\u00e7 de produir una cosa tan bella com una rosa. Una rosa que la tija protegeix amb una s\u00e8rie de pues per preservar la seva bellesa. L’altre objecte \u00e9s el llibre. Un llibre no \u00e9s nom\u00e9s un conjunt de papers arrenglerats i enganxats formant una unitat. Un llibre \u00e9s format de paraules que estampem sobre fulls de paper procedents tamb\u00e9 de la natura. Un llibre cont\u00e9 vida, experi\u00e8ncies, sensacions. La rosa i el llibre representen la vida mateixa de les persones. Els catalans els hem sabut convertir en s\u00edmbol d’un poble. Un poble que malda per ser culte i per fer de l’amor l’eix de la seva vida col\u00b7lectiva.<\/p>\n

Un Sant Jordi de l’any 1994 vaig tenir l’encert de lligar la meva vida a la Montse. No \u00e9s un dia del qual em sento orgull\u00f3s de la meva decisi\u00f3, sin\u00f3 que \u00e9s un dia del qual em sento afortunat perqu\u00e8 ella em va escollir. No s\u00e9 qu\u00e8 la va portar a escollir-me. S\u00e9 els meus motius, per\u00f2, encara ara, em pregunto qu\u00e8 devia veure aquella noieta per fixar-se en mi. Em va fer l’home m\u00e9s afortunat del m\u00f3n. Sense pretensions, per\u00f2 a mi la loteria ja em va tocar fa dinou anys. Una loteria que no em va carregar de diners, sin\u00f3 de plenitud i de felicitat. Sempre m’he preguntat si a ella li va passar el mateix. Tinc la sensaci\u00f3 que tenia altres alternatives m\u00e9s llamineres. Als seus vint-i-quatre anyets va decidir que volia compartir la seva vida amb la meva. La fortuna em va somriure enmig d’un esclat de roses i llibres, enmig d’un esclat de bellesa i cultura. Bellesa i cultura s\u00f3n dues coses que no passen mai. Simplement es transformen lentament, maduren com un bon vi. Cultura t\u00e9 la mateixa arrel que cultivar. Conrear \u00e9s tenir cura amorosa d’una cosa per millorar-la. I a mi, la Montse, m’ha millorat.<\/p>\n

Ara podria dir all\u00f2 tan ensucrat que no podria viure sense ella, per\u00f2 no seria cert. Tant ella com jo podr\u00edem viure l’un sense l’altre; lligar la teva felicitat i la teva exist\u00e8ncia a una altra persona o a un objecte no \u00e9s una bona estrat\u00e8gia. Te’n fa esclau. El que d\u00f3na qualitat a una relaci\u00f3 \u00e9s decidir cada dia que volem compartir la nostra vida amb els altres, amb un altre. En el meu cas, amb la Montse. Cadasc\u00fa de nosaltres t\u00e9 la seva pr\u00f2pia personalitat, que no dep\u00e8n necess\u00e0riament d’un altre. Per\u00f2 quan lliurement hom decideix compartir i cr\u00e9ixer al costat d’una altra persona que desperta el bo i millor de les nostres emocions, sentiments i capacitats, no podem negar que \u00e9s un acte d’amor creador de bellesa. Una bellesa gens idealitzada. Com la rosa, la relaci\u00f3 comporta tamb\u00e9 que en algun moment ens punxem amb les espines. Creixem olorant el perfum suau de la rosa i entomant el dolor momentani de les espines. M’agradaria pensar que per ella jo tamb\u00e9 he estat capa\u00e7 de retornar-li una petita part del perfum de la rosa.<\/p>\n

Un Sant Jordi de fa dinou anys vam decidir crear conjuntament un projecte de vida. Un projecte que ha donat dos plan\u00e7onets meravellosos, dues noietes que s\u00f3n expressi\u00f3 de nova bellesa. Dinou \u00e9s un n\u00famero tan rod\u00f3 com vint o vint-i-cinc. Perqu\u00e8 agafar-nos als convencionalismes que socialment hem creat? Perqu\u00e8 esperar? Cada dia celebro la meva fortuna. Una fortuna que mai podr\u00e9, ni sabr\u00e9, agrair com cal. Malgrat tot, sense saber-ne, sense saber estimar tant com ella estima, vull expressar la meva gratitud. Sense la Montse podria viure perfectament. Per\u00f2 la meva seria una altra vida, i la que tinc no la canvio per cap altra, encara que m’hagu\u00e9s donat m\u00e9s diners, m\u00e9s prestigi, m\u00e9s …<\/p>\n

Gr\u00e0cies, Montse. Un vint-i-tres d’abril del 1994, diada de Sant Jordi, ara far\u00e0 dinou anys, vas donar-me un s\u00ed enmig de roses i llibres, espero que les espines que t’he clavat en tots aquests anys, no hagin amargat el perfum de la rosa que voldria desprendre per a tu, ni hagin esborrat la hist\u00f2ria d’amor que he volgut anar escrivint en el llibre de la nostra vida.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

D’aqu\u00ed tres dies Sant Jordi. Pels catalans i catalanes, aquest \u00e9s un dia molt especial. Un dia en el qual hem sabut conjuntar dos aspectes humans excel\u00b7lents. Dos \u00e0mbits de la nostra vida indispensables. Dues potencialitats humanes que diuen molt … Continua llegint →<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":45,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-478","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/478","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/45"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=478"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/478\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=478"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=478"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=478"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}