Abans de saber contra qui s’haur\u00e0 d’enfrontar el Bar\u00e7a abans de guanyar l’acc\u00e9s a la final de Wembley, segueixo sense entendre el car\u00e0cter del t\u00edpic culer. Poruc, temer\u00f3s, mancat d’autoestima. Imagino qualsevol altre afeccionat de qualsevol altre equip que es trob\u00e9s el seu equip en l’\u00e8poca daurada que el Bar\u00e7a est\u00e0 vivint des que va comen\u00e7ar el segle XXI. Quina medecina necessita el culer per deixar les pors at\u00e0viques enrere i confiar en el seu equip? No ho s\u00e9. Potser algun dia canviar\u00e0, per\u00f2 de moment no hi ha manera. Sort que els catalans i les catalanes s\u00ed que han canviat el seu car\u00e0cter acomplexat per una confian\u00e7a plena en el futur del nostre pa\u00eds. El culer,per\u00f2, no ha estat capa\u00e7 de fer aquesta catarsi. I no ser\u00e0 per manca d’arguments.<\/p>\n
Hem arribat a semifinals de la Copa del pa\u00eds ve\u00ed. Hem guanyat pr\u00e0cticament una altra lliga i estem a semifinals de la Champions. Quants anys necessitarem per madurar? Cap generaci\u00f3 culer com l’actual ha viscut una etapa tan exitosa com la dels darrers anys i que encara estem visquent. Malgrat aix\u00f2 seguim tenint un car\u00e0cter fr\u00e0gil. No tenim prou raons fonamentades que ens donin confian\u00e7a en el nostre equip? A mi em sembla que s\u00ed.<\/p>\n
Som a la fase final de la Champions i enlloc de valorar que per sis\u00e8 any consecutiu som a les portes de la semifinal, comencem a tremolar. Que no ho sabem que quan s’acosta la final els equips que queden s\u00f3n els millors del moment? Nosaltres inclosos. Ara diem que nosaltres som els m\u00e9s febles. Qu\u00e8 m\u00e9s ens cal per tenir confian\u00e7a? Travessar una etapa en la qual no oferim el millor joc al qual estem acostumats ens fa dubtar de les nostres posssibilitats. Potser no ens mereixem tota la felicitat que aquests anys aquests nois ens han donat. No ens els mereixem.<\/p>\n
Jo no s\u00e9 si guanyarem o no, no s\u00e9 si arribarem a la final, per\u00f2 tinc la confian\u00e7a intacta. Tenim bons jugadors, bons t\u00e8cnics, arguments futbol\u00edstics. Podem perdre? I tant. \u00c9s un esport. A final de temporada caldr\u00e0 refer algunes coses, pensar en baixes i altes, clar. Per\u00f2 ara, passi el que passi, tinc tota la confian\u00e7a del m\u00f3n. No \u00e9s una confian\u00e7a cega, sin\u00f3 raonada. Potser no arribem amb l’estat de forma m\u00e9s \u00f2ptim, potser s\u00ed, per\u00f2 s\u00e9 que morirem en l’intent. Potser farem el rid\u00edcul? No ho s\u00e9, per\u00f2 \u00e9s una possibilitat. Per\u00f2 a priori, no tinc cap argument per pensar-ho. Particularment vaig deixar el meu complexe culer etern fa molts anys. Fa molts anys em calia fe, ara tinc confian\u00e7a.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Abans de saber contra qui s’haur\u00e0 d’enfrontar el Bar\u00e7a abans de guanyar l’acc\u00e9s a la final de Wembley, segueixo sense entendre el car\u00e0cter del t\u00edpic culer. Poruc, temer\u00f3s, mancat d’autoestima. Imagino qualsevol altre afeccionat de qualsevol altre equip que es … Continua llegint