Malgrat que siguem molts els que creguem in\u00fatils els intents de di\u00e0leg del Govern de Catalunya amb el govern espanyol en refer\u00e8ncia al nostre proc\u00e9s de sobirania nacional, aquests s\u00f3n passos que no ens podem estalviar. Si no ens ho prenem amb calma, que no \u00e9s el mateix que amb lentitud, correm el risc de desesperar. D’aquest di\u00e0leg no en podem esperar res positiu de forma directa, per\u00f2 ha de servir per treure’n fruit indirectament.<\/p>\n
Un dels actors principals del nostre proc\u00e9s d’alliberament nacional \u00e9s la comunitat internacional. Mentre fem esfor\u00e7os en els nostres contactes internacionals, tot explicant la voluntat del poble catal\u00e0 com a motor principal d’aquest proc\u00e9s, hem de seguir fent intents de di\u00e0leg amb el govern espanyol, encara que els sabem fallits d’antuvi. Cal deixar ben clar l’escenari impossible. Intentem dialogar, per\u00f2 no trobem interlocuci\u00f3 a la banda espanyola. Aix\u00f2 ens ha de servir de cara a la comunitat internacional.<\/p>\n
Sovint parlem de la comunitat internacional com si fos un actor homogeni, per\u00f2 no ho \u00e9s. Dins aix\u00f2 que anomenem comunitat internacional hi ha clarament uns estats que juguen un paper principal. Amb aquests, sobretot, \u00e9s amb els que hem de treballar. Ho hem de fer aprofitant tots els actius possibles. A nivell governamental i pol\u00edtic, amb la col\u00b7laboraci\u00f3 de govern i oposici\u00f3, conjuntament. Ho hem de fer a trav\u00e9s dels catalans que tenim esparsos pel m\u00f3n i que tenen gran influ\u00e8ncia en els principals estats de la comunitat internacional, gent situada en els entorns de poder d’aquests estats, en universitats, en llocs de responsabilitat com assessors d’aquests governs. En tenim, i for\u00e7a, de persones amb aquest perfil. M\u00e9s dels que ens pensem. A EEUU i al Canad\u00e0, a la mateixa UE. Ens en falten m\u00e9s al Brasil i als principals estats de la UE. Tamb\u00e9 a la Xina i a R\u00fassia. Hem de treballar ben coordinats.<\/p>\n
Sovint posem els carros davant dels bous, tot esperant que l’statu quo internacional es mulli abans d’hora. Quan intentem\u00a0 aix\u00f2, generalment en sortim una mica decebuts. Per\u00f2 no hi ha cap ra\u00f3 per estar decebuts. Una de les caracter\u00edstiques de la comunitat internacional \u00e9s la seva mandra a posicionar-se abans de produir-se cap esdeveniment. La hist\u00f2ria n’est\u00e0 plena d’exemples. Per\u00f2 aquests agents principals passen a mullar-se tant aviat com els fets es consumen. Aquest aparent immobilisme de la comunitat internacional \u00e9s il\u00b7lusori. Quan els fets es precipiten, la gens homog\u00e8nia comunitat internacional fa gala d’una de les seves caracter\u00edstiques principals. De sobte, aquells que semblaven indiferents a les noves realitats nacionals i estatals es posicionen tan bon punt les hip\u00f2tesis esdevenen realitat. Perqu\u00e8? Perqu\u00e8 les relacions internacionals no s\u00f3n res m\u00e9s que un joc d’interessos. Interessos i capacitat d’influ\u00e8ncia que un cop neix un nou estat, els im\u00e9s intel\u00b7ligents i els m\u00e9s auda\u00e7os intenten aprofitar per al seu propi benefici.<\/p>\n
Com deia, la hist\u00f2ria recent, la de finals del segle passat, est\u00e0 plagada d’exemples que corroboren aquesta idea. Quan l’antiga Iugosl\u00e0via va saltar enlaire, Alemanya i Fran\u00e7a, sense anar m\u00e9s lluny, van actuar nom\u00e9s guiats per aquests interessos i voluntat d’influ\u00e8ncia envers els nous estats que en van sorgir. Fins abans de produir-se el seu desmantellament, el discurs imperant era el de sempre, tot hauria de restar imm\u00f2bil, per\u00f2 tots estaven ja treballant en com podrien atreure cap a ells als possibles nous estats com Eslov\u00e8nia o Cro\u00e0cia. El mateix va passar amb l’antiga URSS. Mentre no es van produir el seu desmantellament semblava que ning\u00fa estava per la labor. Recordem els pa\u00efsos b\u00e0ltics.<\/p>\n
La comunitat internacional i els agents que la componen sempre treballen sobre diverses hip\u00f2tesis, per\u00f2 sempre amb els ulls posats en els propis interessos.<\/p>\n
En conclusi\u00f3, hem de seguir fent els passos del NO espanyol, mentre compartim els interessos nostres amb els m\u00e9s influents de la comunitat internacional per tal que quan acabem el proc\u00e9s, aquests es posicionin r\u00e0pidament per no perdre influ\u00e8ncia sobre el nou estat catal\u00e0. Per\u00f2 tinguem-ho clar, aix\u00f2 nom\u00e9s ho faran a posteriori, mai abans de produir-se. Mentrestant, mostraran p\u00fablicament una gran indifer\u00e8ncia. Per\u00f2 nosaltres haur\u00edem de tenir clar que d’indifer\u00e8ncia no en tenen cap ni una i el que cal fer \u00e9s acostar-nos a ells discretament perqu\u00e8 puguin anar preparant el cam\u00ed, el seu i el nostre. Les relacions internacionals sempre han funcionat igual.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Malgrat que siguem molts els que creguem in\u00fatils els intents de di\u00e0leg del Govern de Catalunya amb el govern espanyol en refer\u00e8ncia al nostre proc\u00e9s de sobirania nacional, aquests s\u00f3n passos que no ens podem estalviar. Si no ens ho … Continua llegint