![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2013\/03\/Gran-depressi\u00f32.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Diuen que l’ab\u00fas reiterat de les paraules t\u00e9 un efecte sobre la p\u00e8rdua de significaci\u00f3 de les mateixes paraules. Penso que \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia real que desfigura i desdibuixa els conceptes originals de les paraules. En el nostre temps hi ha una paraula que corre el risc de perdre el seu veritable abast, fruit de la reiterada repetici\u00f3 que en fem i que en fan els mitjans de comunicaci\u00f3, els nostres representants pol\u00edtics i altres agents socials i econ\u00f2mics. Em refereixo a la paraula CRISI. El diccionari de l’IEC defineix la paraula crisi de la seg\u00fcent manera: Canvi brusc, favorable o advers, en el curs d’una malaltia. \/\/ Fase circumstancialment dif\u00edcil que travessa una persona, una empresa, una ind\u00fastria, un govern, etc.<\/em> El diiccionari de l’Enciclop\u00e8dia hi afegeix alguna accepci\u00f3 m\u00e9s: Perturbaci\u00f3 de l’activitat econ\u00f2mica per raons inherents al seu fincionament \/\/ Tr\u00e0mit pel qual hom autoritza a variar una relaci\u00f3 laboral per causes econ\u00f2miques o tecnol\u00f2giques. <\/em>Etimol\u00f2gicament \u00e9s una paraula d’origen grec amb diversos significats, entre ells, judici, sent\u00e8ncia. <\/em>D’aquest sentit derivarien paraules com criteri, criticar, cr\u00edtic. I encara t\u00e9 un altre significat com or<\/em>, d’aqu\u00ed derivaria, imagino, la paraula gresol, el vas on es fon un metall, etc. La definici\u00f3 que el diccionari de l’Enciclop\u00e8dia en fa, sembla, doncs, molt m\u00e9s actualitzat.<\/p>\n Quan parlem de crisi podem fer-ho en un sentit personal i un sentit col\u00b7lectiu. En tot cas, sembla indicar un per\u00edode m\u00e9s o menys convuls del qual hom en pot sortir afavorit o perjudicat. En els moments actuals aix\u00f2 segueix essent ben cert. De la crisi econ\u00f2mica que estem patint des del 2007 uns en surten beneficiats i d’altres perjundicats. A m\u00e9s, la crisi econ\u00f2mica ha esdevingut, tamb\u00e9, una crisi social ben profunda. Bona part dels fonaments de l’estructura social d’occident sembla que s’esfondra. Tot el sistema sembla haver entrat en crisi. Diuen que aquesta crisi que estem patint nom\u00e9s \u00e9s equiparable a la del 29 del segle passat. Evidentment, quan hom diu aix\u00f2 fa refer\u00e8ncia a les crisis que algun dels vivents actuals va viure en persona, perqu\u00e8 al llarg dels segles estic segur que la humanitat ha viscut altres crisis tant o m\u00e9s devastadores que l’actual. Segurament aquesta t\u00e9 un abast mundial que altres no havien tingut, encara que \u00e9s viscuda en diferents graus segons la zona del m\u00f3n on cadasc\u00fa viu. Sigui com sigui, el tret caracter\u00edstic de tota crisi \u00e9s que acaba tenint un desenlla\u00e7 favorable o no. M’atreveixo a dir que de l’actual crisi la majoria en sortirem perjudicats. Tot i que tamb\u00e9 m’atreveixo a dir que tindr\u00edem l’oportunitat de sortir-ne beneficiats, encara que em temo que desaprofitarem l’ocasi\u00f3.<\/p>\n Ens hav\u00edem cregut que en incorporar-nos de ple al democr\u00e0tic m\u00f3n occidental aquests serveis de benefici\u00e8ncia havien passat a millor vida als nostres pobles o ciutats. La generositat i la solidaritat de moltes persones ajuden aquestes institucions per tal que puguin fer aquest servei. Recollida d’aliments, maratons, etc. Per\u00f2 no est\u00e0vem mentalment preparats per al retorn d’aquest fenomen. Hav\u00edem cregut que una societat moderna era capa\u00e7 de dotar-se d’uns drets i unes prestacions que, mitjan\u00e7ant els impostos dels ciutadans, farien innecessari els serveis de benefici\u00e8ncia, de la caritat, com en sol\u00edem dir.<\/p>\n Encara que ens pesi i ens avergonyeixi la necessitat obliga i cal que els que estem en condicions de contribuir-hi ho seguim fent. Mal que ens pesi. Per\u00f2 com he dit m\u00e9s amunt, no podem oblidar les causes que ens han dut a aquesta situaci\u00f3 i tampoc podem oblidar que tota crisi requereix o condueix a un resultat, favorable o desfavorable. Tota crisi acaba amb un desenlla\u00e7. I aqu\u00ed \u00e9s on tenim la nostra oportunitat. Oportunitat de corregir aquells factors que ens han dut a la crisi mateixa. Correm el risc real que la crisi passi sense que h\u00e0gim procurat de renovar el sistema social i econ\u00f2mic, les estructures pol\u00edtiques fortes que necessitem per no tornar a caure en els mateixos errors. Pitjor que recular seria retornar on \u00e9rem. Si reculem m\u00e9s, en algun moment obrirem els ulls i ens convencerem que no podem repetir els mateixos errors. Per\u00f2 podem transformar la nostra societat sense la necessitat de recular m\u00e9s. Com?<\/p>\n Tant de bo tingu\u00e9s la f\u00f3rmula miraculosa. Per\u00f2 tot i no tenir-la, estic conven\u00e7ut que la soluci\u00f3 passa per un canvi de paradigma personal i social. Reeducant-nos i posant en pr\u00e0ctica uns altres valors que hem menystingut. Repeteixo, a nivell particular i col\u00b7lectiu. Fent un millor \u00fas dels recursos de qu\u00e8 disposem. Tenint en compte la necessitat de vetllar pel manteniment del nostre planeta i de tots els que l’habitem. De la dignitat de les persones. Foragitant valors que hem mantingut personalment i envers els altres. Valors que ens han fet pagar un preu i un cost massa elevat i que ens han portat a la situaci\u00f3 actual. No hauria de caldre la solidaritat en la societat del segle XXI, sin\u00f3 que haur\u00edem de tenir com a valor la necessitat que ens cal aportar regularment la nostra solidaritat envers la societat de forma permanent i continuada, que \u00e9s pel qu\u00e8 haurien de servir els nostres impostos. Avergonyint tot aquell que sota l’aparen\u00e7a d’un triomfador amaga un corrupte i un insolidari. Acceptant un repartiment m\u00e9s just de la riquesa que generem. La solidaritat, la benefici\u00e8ncia, nom\u00e9s hauria de servir per fer front a un aconteixement puntual i imprevist que superi els recursos habituals. Etc.<\/p>\n El nostre pa\u00eds t\u00e9 una oportunitat d’or. Com tot el m\u00f3n haurem de superar la situaci\u00f3 de crisi actual, per\u00f2 tenim, com pocs, una oportunitat afegida. Volem comen\u00e7ar un nou projecte engrescador que ens hauria de donar una oportunitat \u00fanica per resituar tots aquests valors en la nova societat que volem bastir. Tenim les ganes, nom\u00e9s ens cal la voluntat. Si f\u00f3ssim capa\u00e7os d’aprofitar l’ocasi\u00f3, podr\u00edem dir ben fort que hem sabut aprofitar la crisi per fer una societat en la qual cap dels seus ciutadans se’n senti excl\u00f2s. Seria tota una revoluci\u00f3.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Diuen que l’ab\u00fas reiterat de les paraules t\u00e9 un efecte sobre la p\u00e8rdua de significaci\u00f3 de les mateixes paraules. Penso que \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia real que desfigura i desdibuixa els conceptes originals de les paraules. En el nostre temps hi … Continua llegint ![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2013\/03\/Gran-depressi\u00f31.jpg\")
No vull entrar en les causes de la crisi perqu\u00e8 crec que ja n’he parlat en altres ocasions i altres n’han parlat millor que no pas jo. Per\u00f2 les causes que ens han dut on som planaran tota l’estona sobre aquestes l\u00ednies. Una de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la crisi que ning\u00fa nega \u00e9s que all\u00f2 que a Europa hem anomenat estat del benestar est\u00e0 en risc i \u00e9s q\u00fcestionat per alguns. Un dels fen\u00f2mens que ha tornat com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la crisi \u00e9s una cosa que els nostres pares i avis ja havien viscut i que pens\u00e0vem que mai tornar\u00edem a veure. Em refereixo a all\u00f2 que antigament en d\u00e8iem benefici\u00e8ncia<\/em>. Una cosa que havia funcionat en els darrers segles i que la hist\u00f2ria de la humanitat ha necessitat al llarg de bona part de la seva hist\u00f2ria. El concepte de benefici\u00e8ncia ens incomoda. Aix\u00ed hem desbancat aquest terme i ara utilitzem termes menys dolorosos com, per exemple, solidaritat<\/em>. Entitats com C\u00e0ritas, Creu Roja o altres ONG tenen cura de milers de persones v\u00edctimes de la crisi. Entitats religioses o laiques fan aquesta funci\u00f3. Durant for\u00e7a anys aquestes organitzacions es dedicaven a aquelles persones del nostre m\u00f3n que per diferents causes havien estat expulsades del sistema social o exercien la seva activitat en l’anomenat Tercer M\u00f3n. Ara dediquen bona part de la seva activitat enmig de la nostra societat i en col\u00b7lectius que mai ning\u00fa hauria cregut que necessitarien aquest ajut. Plans d’habitatge i lluita contra els desdonaments, menjadors socials, ajut a la inf\u00e0ncia, centres oberts, etc. I tots, si m\u00e9s no una gran majoria, estem exposats a que ens sobrevingui aquesta necessitat.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2013\/03\/Gran-depressi\u00f3.jpg\")
<\/p>\n