<\/p>\n
He pogut veure aquest muntatge videomusical i hi he vist reflectida, en uns pocs segons, una s\u00edntesi del qu\u00e8 pot ser la vida si hom decideix viure-la amb dignitat. El primer que hi veig \u00e9s el poder de la imatge i el so quan s’hi aplica una est\u00e8tica treballada i senzilla alhora. En segon lloc, que la vida\u00a0\u00e9s un regal que ens cal conrear, \u00e9s un regal de partida en el qual\u00a0cal esmer\u00e7ar-hi esfor\u00e7os per a assolir\u00a0l’\u00e8xit. Cal const\u00e0ncia i tossuderia per culminar qualsevol projecte, qualsevol anhel. Sobretot cal no defallir davant del frac\u00e0s, perqu\u00e8 el frac\u00e0s tamb\u00e9 ens acompanyar\u00e0 al llarg de tot el temps que viurem.<\/p>\n
Altres idees que em v\u00e9nen al cap mentre contemplo la imatge i\u00a0m’endinso en la m\u00fasica. Em suggereix, per exemple, que hi ha metes que no podem\u00a0assolir individualment.\u00a0Necessitem el suport de molta gent, molta gent que sense perdre la seva individualitat\u00a0sigui capa\u00e7 de\u00a0crear una uni\u00f3 inquebrantable. Aix\u00f2 passa pel comprom\u00eds, per un esperit de servei, capa\u00e7 de fondre’s en l’anonimat, renunciant a l’ego\u00efsme, al protagonisme, al llu\u00efment personal. Aix\u00f2 \u00e9s aplicable a tots els \u00e0mbits. En l’esfera familiar, en el m\u00f3n del treball, en el camp social i pol\u00edtic. Les persones que estan mirant l’esfor\u00e7 d’aquella muni\u00f3 de persones pujant un pilar de quatre per les escales de la catedral de Girona, pateixen tamb\u00e9 amb ells. Encara que no participin directament en\u00a0el seu esfor\u00e7 se solidaritzen mitjan\u00e7ant el seu suport entusiasta. Quan el pilar cau just a les portes de l’\u00e8xit, la gent defalleix un instant, per\u00f2 es ref\u00e0 empesa per un anhel de qui ha fracassat per\u00f2 no renuncia.<\/p>\n
Ens necessitem. Quan passem dificultats, quan caiem malalts, quan volem aconseguir un\u00a0fita, quan volem actuar amb\u00a0esperit de servei. S\u00f3n molts els valors que el fet casteller ens pot mostrar. Per un vallenc com jo, tot aix\u00f2 em toca la fibra. Penso que els castells ultrapassen\u00a0la pr\u00f2pia activitat, per aix\u00f2 crec que no ha estat dif\u00edcil que la\u00a0humanitat li hagi atorgat la categoria de patrimoni universal. Amb aquest reconeixement els castells s\u00f3n una mica menys nostres i s\u00f3n m\u00e9s de tots. I no ens n’hem de doldre. Al contrari, n’hem d’estar satisfets.<\/p>\n
No claudiquem,\u00a0doncs. Aixequem-nos\u00a0com ens convida l’autor del v\u00eddeo.\u00a0Fem-ho les vegades que calgui. Sense vegonya, sense por a fer el rid\u00edcul. No \u00e9s cap dem\u00e8rit caure, ensopegar,\u00a0fins i tot defallir un instant. Ens fa humans, el m\u00e8rit \u00e9s posar-se, de nou, d’empeus. I a aix\u00f2 no hi podem renunciar, ni deixar que uns altres ho facin tot per mi. Solidaritat, const\u00e0ncia, uni\u00f3, comprom\u00eds, acci\u00f3, en definitiva, viure\u00a0per sentir-nos vius.<\/p>\n
\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
He pogut veure aquest muntatge videomusical i hi he vist reflectida, en uns pocs segons, una s\u00edntesi del qu\u00e8 pot ser la vida si hom decideix viure-la amb dignitat. El primer que hi veig \u00e9s el poder de la imatge … Continua llegint