Vivim en un pa\u00eds en el qual sembla m\u00e9s important aferrar-se a una cadira des de la qual exercir el poder que no pas dedicar algun esfor\u00e7 a defensar la pr\u00f2pia honorabilitat. Catalunya t\u00e9 un tractament protocol\u00b7lari que a mi m’agrada molt per referir-se a les seves dues m\u00e0ximes autoritats, els diem “Molt Honorables”. Aquest tractament de les m\u00e0ximes autoritats civils catalanes ens hauria d’acostar molt m\u00e9s del que ho fa a la tradici\u00f3 democr\u00e0tica dels pa\u00efsos del nord d’Europa. Pa\u00efsos on una relliscada en l’\u00fas dels cabals p\u00fablics comporta la dimissi\u00f3 irrevocable del responsable de la relliscada, com ens recordava ahir en Xavier Bosch recordant el cas d’aquella servidora p\u00fablica que va presentar la dimissi\u00f3 per haver comprat una xocolatina amb una targeta de l’administraci\u00f3.<\/p>\n
Com deia, anomenar honorable a un servidor p\u00fablic implica dues grans caracter\u00edstiques per a tots els subjectes d’una societat democr\u00e0tica. Per una banda, per la majoria de la societat que tractant alg\u00fa d’honorable estar fent un acte de confian\u00e7a envers aquell que ha estat elegit per a representar tot el pa\u00eds. La ciutadania posa la confian\u00e7a en l’honorabilitat de la persona que ha escollit per servir al m\u00e9s alt nivell el pa\u00eds.<\/p>\n
Per altra banda, suposa per a la persona que ha rebut aquesta confian\u00e7a una c\u00e0rrega de responsabilitat personal. Una confian\u00e7a que ha de corespondre en els seus actes de cada dia amb la seva honorabilitat, \u00e9s a dir, amb la seva capacitat de mer\u00e8ixer aquesta confian\u00e7a que el poble li ha atorgat. Les nostres dues m\u00e0ximes autoritats no han de ser “excel\u00b7lent\u00edssims” o “il\u00b7lustres”, que en tant que puguin tamb\u00e9, sin\u00f3 sobretot HONORABLES.<\/p>\n
Vivim tamb\u00e9 al nostre pa\u00eds casos de possible corrupci\u00f3 que han acabat als tribunals i casos de presumptes corrupcions que esperem que algun dia acabin tamb\u00e9 als tribunals, encara que al pas que anem aix\u00f2 pot passar d’aqu\u00ed molts anys. Mentre aix\u00f2 no passa, les nostres institucions democr\u00e0tiques es veuen amena\u00e7ades per l’ombra de la sospita generalitzada que tendeix a posar tots els servidors p\u00fablics en el mateix pot, cosa que \u00e9s injusta. Un sistema judicial lent afavoreix aquestes coses i els ciutadans potser tamb\u00e9 ho fem per tapar les nostres pr\u00f2pies mis\u00e8ries.<\/p>\n
Penso que el fet que els nostres casos de corrupci\u00f3 siguin m\u00e9s petits que els dels nostres ve\u00efns espanyols no ens haurien de consolar. Ans al contrari. Cada cas en qu\u00e8 un corruptor \u00e9s capa\u00e7 de trobar alg\u00fa amb la capacitat de ser corruptible ens debilita com a societat.<\/p>\n
\u00c9s evident, per\u00f2, que la forma com hom enfronta els possibles casos de corrupci\u00f3 diuen molt d’un pa\u00eds. Personalment crec que quan un servidor p\u00fablic \u00e9s acusat i imputat en un pressumpte cas de corrupci\u00f3 hauria de presentar la dimissi\u00f3 irrevocable. No pas davant qualsevol que acusi. Sin\u00f3 davant una acusaci\u00f3 formal amb capacitat de discutir judicialment i amb garanties jur\u00eddiques la innoc\u00e8ncia o culpabilitat de l’acusat. Sin\u00f3 podria ser que alguns enemics del sistema democr\u00e0tic en tinguessin prou d’escampar algunes cal\u00famnies per tal de debilitar el propi sistema democr\u00e0tic, cosa que no m’estranyaria que estigu\u00e9s passant a la ve\u00efna Espanya, en qu\u00e8 es donessin la m\u00e0 la corrupci\u00f3 real i veritable i l’inter\u00e8s dels que voldrien una involuci\u00f3 democr\u00e0tica. Per\u00f2 ara desbarro.<\/p>\n
Crec que presentar la dimissi\u00f3 \u00e9s quelcom que d’entrada honora a qui ho fa. Despr\u00e9s caldr\u00e0 veure les responsabilitats jur\u00eddiques i posteriorment, en el cas de ser declarats innocents, caldr\u00e0 veure si tamb\u00e9 hi ha hagut un comportament \u00e8tic i moral irreprotxable. Perqu\u00e8 a ulls de la ciutadania no n’hi hauria d’haver prou en saber si un servidor p\u00fablic \u00e9s responsable penal o civil d’algun delicte, sin\u00f3 si pot seguir gaudint de l’honorabilitat que se li suposa que cal tenir. Una persona innocent, tant des del punt de vista jur\u00eddic, com \u00e8tico-pol\u00edtic, no ha deixat de perdre mai la seva honorabilitat, per\u00f2 de cara a la confian\u00e7a dels seus conciutadans ha estat capa\u00e7 de deixar-la en suspens per tal de recuperar-la quan hagi demostrat la seva honorabilitat. I aquesta suspensi\u00f3 li donar\u00e0 l’acte de dimitir. Presentar la dimissi\u00f3 honorar\u00e0 a qui aix\u00ed actu\u00ef i posar\u00e0 traves a que alg\u00fa tingui la temptaci\u00f3 de calumniar o difamar perqu\u00e8 es veur\u00e0 en el deure de provar la seva acusaci\u00f3.<\/p>\n
Qui aix\u00f2 subscriu deu ser de les poques persones que han fet \u00fas de la dimissi\u00f3 a la meva ciutat. No era per un cas de corrupci\u00f3, que ning\u00fa s’espanti, sin\u00f3 que ho vaig fer com a responsable pol\u00edtic d’uns mals resultats electorals que va tenir la formaci\u00f3 pol\u00edtica que vaig tenir l’honor de presidir durant quatre anys. No era pas jo el que liderava les llistes electorals, ni tan sols recordo si anava a les llistes, per\u00f2 era el responsable pol\u00edtic de la formaci\u00f3 a qui representava la candidatura electoral. Amb aix\u00f2 en vaig tenir prou. Per\u00f2 des dels principis \u00e8tics personals entenia que se m’havia atorgat una confian\u00e7a amb la qual s’esperava que el que ofer\u00edem a la ciutadania havia de ser prou atractiu com per que aquesta ens don\u00e9s la confian\u00e7a per revalidar els resultats anteriors.<\/p>\n
En els casos que apareixen a les portades d’actualitat tant a Catalunya, com a Espanya, estem parlant de pol\u00edtics que reben compensacions econ\u00f2miques per les responsabilitats que exerceixen; potser aqu\u00ed rau un dels problemes pels quals a tots els costa tant de presentar la dimissi\u00f3. Per aix\u00f2 i per una cultura democr\u00e0tica i \u00e8tica que encara dista molt de la dels pa\u00efsos amb una traject\u00f2ria democr\u00e0tica s\u00f2lida. Per aix\u00f2 i potser perqu\u00e8 no tenim el concepte clar del que suposa ocupar un lloc de representaci\u00f3 de la ciutadania o de responsabilitats de govern. Potser encara ho veiem com un privilegi que situa els escollits per damunt de les responsabilitats \u00e8tiques exigibles, de l’honorabilitat que en tot moment ha de poder exhibir tot governant o representant pol\u00edtic per poder correspondre a l’honor que els ciutadans li van fer en determinat moment.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Vivim en un pa\u00eds en el qual sembla m\u00e9s important aferrar-se a una cadira des de la qual exercir el poder que no pas dedicar algun esfor\u00e7 a defensar la pr\u00f2pia honorabilitat. Catalunya t\u00e9 un tractament protocol\u00b7lari que a mi … Continua llegint