La situaci\u00f3 pol\u00edtica a Catalunya \u00e9s apassionant. Res \u00e9s el mateix despr\u00e9s de la manifestaci\u00f3 independentista dels passat Onze de setembre. Aquella manifestaci\u00f3 va ser un \u00e8xit popular que va tenir conseq\u00fc\u00e8ncies immediates. Per exemple, va aconseguir que CiU que va dir que no hi assistiria hi envi\u00e9s un personatge com Duran i Lleida, tot i que aquest va intentar canviar el sentit de la manifestaci\u00f3, cosa que de cap manera va aconseguir.<\/p>\n
Va propiciar la convocat\u00f2ria d’eleccions avan\u00e7ades a Catalunya en les quals tothom es va haver de mullar. Va propiciar uns resultats molt clars de suport al lema de la manifestaci\u00f3. Els partits que van assumir les aspiracions de bona part del poble de Catalunya van guanyar les eleccions. Amb una gran participaci\u00f3 de la ciutadania, les eleccions van configurar un parlament diferent de l’anterior. La ciutadania va despla\u00e7ar la centralitat pol\u00edtica en unes forces pol\u00edtiques que no feien de l’ambig\u00fcitat la seva ra\u00f3 de ser. La ciutadania va donar suport a la claredat i va castigar la indefinici\u00f3.<\/p>\n
De llavors en\u00e7\u00e0, han aparegut veus en tert\u00falies que han dibuixat un panorama allunyat de la realitat que viu la ciutadania. Alguns segueixen jugant a la confusi\u00f3. Volen traslladar a la societat el seu descol\u00b7locament particular. Les coses no segueixen el rumb que ells voldrien i es dediquen a extrapolar el seu nerviosisme a la societat.<\/p>\n
Alguns partits pol\u00edtics han seguit un cam\u00ed paral\u00b7lel. Han vist fracassar els seus postulats i no han sabut percebre i adaptar-se als canvis socials. Arran de la declaraci\u00f3 de sobirania del Parlament, confonen la tensi\u00f3 interna en el si dels seus partits amb una tensi\u00f3 imagin\u00e0ria en el si de la societat catalana. Una tensi\u00f3 que no existeix, per\u00f2 que vodrien que exist\u00eds. Les seves contradicions les voldrien traslladar a la ciutadania catalana, aquest \u00e9s un dels seus objectius. Penso que van errats.<\/p>\n
Aquesta clarificaci\u00f3 i determinaci\u00f3 de la ciutadania de Catalunya els ha deixat fora de joc. Ara han adoptat la t\u00e0ctica del govern espanyol. I quina t\u00e0ctica \u00e9s aquesta? Doncs esperar que el pas del temps dilueixi la determinaci\u00f3 que bona part de la ciutadania catalana est\u00e0 mostrant. Pensen que la crisi els ajudar\u00e0. S’equivoquen, o potser m’equivoco jo, per\u00f2 jo crec que s\u00f3n ells els que s’equivoquen.<\/p>\n
La ciutadania en general est\u00e0 passant per moments molt durs. La crisi econ\u00f2mica fa que molta gent estigui passant els moments m\u00e9s durs de la seva vida. Per\u00f2 malgrat aquesta situaci\u00f3, la ciutadania resisteix. Les fam\u00edlies se solidaritzen amb els membres del seu nucli que ho passen malament. La societat civil intenta suplir un estat incapa\u00e7 d’ajudar els seus ciutadans, les ONG i el teixit associatiu estan m\u00e9s compromesos que mai amb el conjunt de la ciutadania. Una societat que amb un quart de la seva poblaci\u00f3 activa a l’atur es mant\u00e9 serena \u00e9s una societat madura. Madura s\u00ed, per\u00f2 no est\u00fapida.<\/p>\n
Amb un estat que ha dimitit de les seves funcions, la ciutadania catalana ha sabut teixir complicitats que l’enalteixen. La ciutadania catalana ha sabut bastir un projecte engrescador que ha animat milions de ciutadans. L’\u00fanic projecte que ha animat la ciutadania a mirar el futur amb esperan\u00e7a. Aquesta ciutadania \u00e9s conscient que el proc\u00e9s engegat no \u00e9s f\u00e0cil, ans al contrari, \u00e9s tot un repte. El que estem vivint ha nascut de baix. Aqu\u00ed hi ha la seva fortalesa. Una fortalesa que alguns no volen veure, limitats per la seva visi\u00f3 endog\u00e0mica que no els deixa veure m\u00e9s enll\u00e0 dels conflictes interns que estan visquent fruit de la seva incapacitat per adaptar-se a les demandes de la ciutadania.<\/p>\n
La ciutadania catalana i la societat \u00e9s madura. No es deixar\u00e0 emportar pels que clamen i desitgen que la seva tensi\u00f3 es traslladi a la ciutadania. Aquesta \u00e9s la miopia d’alguns representants pol\u00edtics. Pensen que tot plegat \u00e9s una flamarada. Possiblement, anys enrere, aix\u00f2 hagu\u00e9s estat aix\u00ed. S’equivoquen, des del meu punt de vista, perqu\u00e8 s\u00f3n incapa\u00e7os d’ofertar una alternativa. No la tenen. Tan sols la por i esperar que ens cansem.<\/p>\n
Alguns articulistes semblen no con\u00e8ixer la hist\u00f2ria. Mai el m\u00f3n ha progressat per decisions un\u00e0nimes. El progr\u00e9s sempre comen\u00e7a en el moment que uns pocs s’adonen que cal fer un pas endavant. Sense saber com, aquest anhel creix ajudat per contextos determinats. El context actual \u00e9s el que no \u00e9s una flamarada. La crisi econ\u00f2mica, pol\u00edtica i social \u00e9s el que no \u00e9s cap flamarada. Ning\u00fa sap quan passar\u00e0, per\u00f2 tothom sap que empitjorar\u00e0. Precisament aquest context, aquesta conjuntura ha actuat d’espoleta per obrir els ulls a aquells que estaven c\u00f2modes malgrat que veiessin la raonabilitat dels arguments d’aquells pocs que durant anys denunciaven la injust\u00edcia que en tots els \u00e0mbits l’estat espanyol tractava i tracta els catalans. Ara ja n’estan conven\u00e7uts.<\/p>\n
Els brit\u00e0nics mai havien imaginat que un impost sobre el te podia ser el desencadenant de la revoluci\u00f3 americana. La revoluci\u00f3 no es va produir per l’impost del te, per\u00f2 aquest va actuar d’espoleta que va fer aflorar els greuges permanents que els brit\u00e0nics inflingien als americans del nord. Els brit\u00e0nics van menysprear uns pobres pagesos de l’altra banda de l’Atl\u00e0ntic, com anys m\u00e9s tard van menysprear un home primet i vestit amb quatre parracs que va apar\u00e8ixer a la joia de la corona, a l’\u00cdndia.<\/p>\n
Els ciutadans de Catalunya no afluixarem, vencerem els obstacles i les dificultats. La nostra determinaci\u00f3 \u00e9s ferma. Els nostres representants nom\u00e9s tenen dues alternatives, ho saben. Han de decidir si es posen al nostre costat o al nostre davant contracorrent. Si es posen al costat dels poders f\u00e0ctics, econ\u00f2mics i financers o al costat del seu poble. Han de triar i aix\u00f2 els incomoda. Aquest \u00e9s el seu repte. El nostre, el tenim clar, avan\u00e7ar amb determinaci\u00f3 i serenitat.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La situaci\u00f3 pol\u00edtica a Catalunya \u00e9s apassionant. Res \u00e9s el mateix despr\u00e9s de la manifestaci\u00f3 independentista dels passat Onze de setembre. Aquella manifestaci\u00f3 va ser un \u00e8xit popular que va tenir conseq\u00fc\u00e8ncies immediates. Per exemple, va aconseguir que CiU que … Continua llegint