![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2013\/01\/Estelada.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Una altra ra\u00f3 per la qual necessitem la independ\u00e8ncia pol\u00edtica de Catalunya amb urg\u00e8ncia \u00e9s la salvaguarda de la llengua catalana. Des del punt de vista institucional, el Principat de Catalunya \u00e9s l’\u00fanic territori dels Pa\u00efsos Catalans en el qual hi ha un ordenament jur\u00eddic enfocat a la superviv\u00e8ncia del catal\u00e0 com a llengua d’\u00fas social amb vocaci\u00f3 de ser present en tots els\u00a0\u00e0mbits de la vida. Malgrat aix\u00f2, no ens en sortim del tot. Costa molt de poder viure plenament en catal\u00e0 en la nostra societat. Nom\u00e9s per citar uns exemples, podem recordar els organismes i institucions del govern espanyol presents al nostre pa\u00eds. L’administraci\u00f3 de just\u00edcia, les\u00a0forces de seguretat de l’estat, el cinema, la televisi\u00f3, altres mitjans de comunicaci\u00f3, etc. A aix\u00f2 cal sumar-hi els intents continuats de laminar els aven\u00e7os\u00a0aconseguits en alguns \u00e0mbits com l’escola, aeroports, estacions de ferrocarrils, …<\/p>\n
A aix\u00f2 cal afergir-hi els incompliments reiterats i calculats dels mandats constitucionals de l’estat al qual encara pertanyem. Hi ha un mandat constitucional de preservar les lleng\u00fces de l’estat. Un mandat constitucional que des del govern central de torn mai s’han pres amb inter\u00e8s, conven\u00e7uts que\u00a0les lleng\u00fces diferents del castell\u00e0 no han de ser promocionades, ni preservades des del poder central. Ben al contrari. L’estat espanyol, des de fa segles, t\u00e9 com a objectiu clar, minoritzar-ne l’\u00fas i posar constants entrebancs a la plena normalitzaci\u00f3.\u00a0Les m\u00e9s altes institucions de l’estat ens farceixen d’exemples clars d’aquesta voluntat. Les corts espanyoles estan vedades a la pres\u00e8ncia del catal\u00e0. Els ciutadans i les institucions catalanes reben constants humiliacions amb retorns de documents enviats per ajuntaments i particulars tot recordant-nos que hem de presentar aquests documents en llengua castellana. Mai s’han preocupat, ni mai no ho faran, de fer possible que el catal\u00e0 tingui pres\u00e8ncia a les institucions europees com a llengua oficial, una llengua catalana que \u00e9s parlada per m\u00e9s ciutadans europeus que no pas moltes de les lleng\u00fces oficials a la UE.<\/p>\n
No cal recordar l’embestida dels partits espanyols\u00a0per fer desapar\u00e8ixer la llengua catalana al Pa\u00eds Valenci\u00e0 i a les Illes Balears. Aquests\u00a0partits es preocupen per dotze fam\u00edlies que volen escolaritzar els seus fills en castell\u00e0 a\u00a0Catalunya i\u00a0menyspreen els milers de fam\u00edlies que voldrien escolaritzar els seus fills en valenci\u00e0 i no poden, o volen tamb\u00e9 que els balears deixin d’escolaritzar els seus fills en catal\u00e0. Els treballadors p\u00fablics no tenen cap obligaci\u00f3 de parlar o con\u00e8ixer la llengua dels nostres ciutadans i simplement deixen aquesta coneixen\u00e7a com a m\u00e8rit per a opositar.<\/p>\n
Podria seguir, per\u00f2 em sembla que queda molt clar que si\u00a0la llengua catalana ha sobreviscut a un estat que ens ha ocupat per dret de conquesta durant m\u00e9s de tres segles, no ha estat per altra ra\u00f3 que no sigui la voluntat dels ciutadans dels Pa\u00efsos Catalans de no renunciar als nostres or\u00edgens i a la nostra llengua. L’embat de l’estat espanyol ha tingut un \u00e8xit parcial m\u00e9s o menys\u00a0reeixit en la mesura\u00a0que els ciutadans dels nostres territoris\u00a0han persistit contracorrent a aquest intent.<\/p>\n
Un estat espanyol id\u00edlic hauria fet\u00a0que totes\u00a0les lleng\u00fces haguessin estat oficials a tot el territori estatal. Aix\u00f2 no hauria fet gens de mal al castell\u00e0 com a llengua franca d’\u00fas habitual en la relaci\u00f3 entre els ciutadans de\u00a0diferents nacionalitats de l’estat. Aix\u00f2 hauria fet que la ciutadania majorit\u00e0ria de cultura castellana hagu\u00e9s assumit les altres lleng\u00fces com a patrimoni propi del seu estat. Per\u00f2 aquest panorama\u00a0ut\u00f2pic no ha estat mai assumit per l’estat central. Aix\u00ed, la majoria de ciutadans espanyols veuen les altres lleng\u00fces, com la nostra, com un gra al cul que han de fer desapar\u00e8ixer perqu\u00e8 nom\u00e9s els fa nosa.<\/p>\n
En definitiva, no podem esperar res de res d’aquest estat. L’\u00fanica manera que tenim d’assegurar la superviv\u00e8ncia del catal\u00e0, com en tantes i tantes coses pr\u00f2pies del nostre pa\u00eds, \u00e9s que ens dotem d’un estat propi. Un estat propi que ha de tenir\u00a0el catal\u00e0 com a llengua oficial del pa\u00eds i llengua d’\u00fas com\u00fa dels seus ciutadans en la relaci\u00f3 entre ells i amb l’administraci\u00f3. Un estat en el qual ha de tenir altres lleng\u00fces amb un estatus oficialitzat, com \u00e9s\u00a0l’occit\u00e0, en la seva variant aranesa, i el castell\u00e0. L’estatus del catal\u00e0 ha de quedar clarament com a la llengua del nou estat, capa\u00e7 de cohesionar la ciutadania del pa\u00eds. Per\u00f2 no podem caure en els mateixos errors que ha com\u00e8s l’estat espanyol.<\/p>\n
L’aran\u00e8s ha de ser oficial a tot el pa\u00eds ja que\u00a0una part del territori t\u00e9 aquesta llengua com a pr\u00f2pia. Els seus ciutadans s’han de poder adre\u00e7ar a les diferents administracions en aquesta llengua, fins i tot fora de l’\u00e0mbit estricte de la Val d’Aran. Per\u00f2 no podem fer amb el castell\u00e0 el mateix que els espanyols han fet amb nosaltres. Jo no s\u00f3c socioling\u00fcista, per tant no tinc la f\u00f3rmula adequada per tractar la realitat de la llengua castellana a Catalunya. No hi ha a Catalunya un territori propi que tingui el castell\u00e0 com a la seva llengua. Per\u00f2 no podem negar la realitat transversal de la seva pres\u00e8ncia. I aix\u00f2 no ho podem obviar. Hem de ser capa\u00e7os de trobar la f\u00f3rmula ideal\u00a0per aquesta pres\u00e8ncia. Una f\u00f3rmula que\u00a0ha de fer que els castellanoparlants d’origen sentin la seva llengua respectada, tot sabent que el catal\u00e0 ha de ser la llengua franca i de comunicaci\u00f3 de la nostra societat. Les altres lleng\u00fces d’altres ciutadans catalans d’origen divers\u00a0no poden servir d’excusa per tancar els ulls a la realitat social del pa\u00eds.<\/p>\n
Hem de ser capa\u00e7os de gestionar aquesta diversitat tot assegurant a la llengua\u00a0catalana la fortalesa que tota compet\u00e8ncia entre lleng\u00fces necessita. Com he repetit tantes vegades, l’oportunitat que tenim davant nostre per construir un nou estat l’hem d’aprofitar per fer tamb\u00e9 un pa\u00eds nou. Un pa\u00eds allunyat de l’estereotip espanyol que ens ha estat dominant durant segles. La il\u00b7lusi\u00f3 de milers de catalans per esdevenir un nou estat d’Europa va lligada, al meu entendre, a la voluntat de construir un nou pa\u00eds que aprofundeixi en la democr\u00e0cia, amb m\u00e9s just\u00edcia social i econ\u00f2mica, que no repetixi els est\u00e0ndars que ens han portat a la crisi actual que patim i que va des de la democar\u00e0cia plena i participada fins a un model social i econ\u00f2mic basat en el benestar dels nostres ciutadans, per davant dels interessos dels poders f\u00e0ctics, i aix\u00f2 tamb\u00e9 passa\u00a0per models ling\u00fc\u00edstics nous. Per tot aix\u00f2 necessitem constituir-nos com a un nou pa\u00eds amb el seu estat propi. I ho necessitem amb urg\u00e8ncia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Una altra ra\u00f3 per la qual necessitem la independ\u00e8ncia pol\u00edtica de Catalunya amb urg\u00e8ncia \u00e9s la salvaguarda de la llengua catalana. Des del punt de vista institucional, el Principat de Catalunya \u00e9s l’\u00fanic territori dels Pa\u00efsos Catalans en el qual … Continua llegint