![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2012\/12\/Estelada2.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Un dels pilars d’una naci\u00f3 moderna \u00e9s, sens dubte, l’educaci\u00f3. Catalunya ho ha tingut clar des de fa segles. Una altra cosa ben diferent \u00e9s si a part de tenir-ho clar,\u00a0ha arribat a concretar un model educatiu que l’hagi posat en\u00a0 el centre de la vida social i pol\u00edtica del nostre pa\u00eds. Hem tingut grans pedagogs, com Ferrer i Gu\u00e0rdia, afusellat en atribuir-se-li haver fomentat la Setmana Tr\u00e0gica. Hem tingut entre nosaltres persones com Maria Montessori, vinguda d’It\u00e0lia i creadora del m\u00e8tode que porta el seu nom. Hem tingut institucions com l’Institut-Escola que tant van aportar en l’ensenyament catal\u00e0 en els temps de la Segona Rep\u00fablica espanyola, fundacions com Rosa Sensat, etc.<\/p>\n
Tots aquests i altres propostes educatives s’han vist en un moment o altre truncades. En\u00a0bona part pels fets hist\u00f2rics que el nostre pa\u00eds ha viscut i\u00a0per l’encotillament que sempre ha suposat\u00a0Espanya per tal que el nostre poble consolid\u00e9s un sistema educatiu avan\u00e7at i perdurador en el temps que don\u00e9s els seus fruits.<\/p>\n
Aquesta her\u00e8ncia ens ha arribat fins als nostres dies. Tant en el positiu, com en el negatiu. Aix\u00ed, a Catalunya vam ser capa\u00e7os de fer un Pacte Nacional per l’Educaci\u00f3 i una Llei d’Educaci\u00f3 de Catalunya amb vocaci\u00f3 de perdurabilitat.\u00a0Les migracions han suposat per al nostre sistema educatiu una prova de foc. En molts aspectes hem ree\u00efxit, en d’altres no. El frac\u00e0s escolar sembla que nom\u00e9s el podem atacar rebaixant el nivell d’exig\u00e8ncia dels nostres estudiants. La cotilla espanyola segueix atenallant-nos. Cada nou govern espanyol vol fer la seva pr\u00f2pia llei d’educaci\u00f3, una llei educativa que vol fer de l’acte educatiu un instrument ideol\u00f2gic. Hem arribat aix\u00ed al dia d’avui en que el nou govern espanyol s’ha posat entre cella i cella l’objectiu\u00a0ideol\u00f2gic d’espanyolitzar els infants catalans.<\/p>\n
Ens hem emmirallat en els millors models educatius del m\u00f3n sense tenir les eines i els recursos necessaris per a implantar-los.\u00a0El sistema educatiu finland\u00e8s, que tan b\u00e9 ha estudiat en Xavier Melgarejo, seria un model a seguir.Per\u00f2 la tenalla espanyola segueix tan actual com ho ha estat en els segles passats.\u00a0Els continus canvis en el sistema educatiu espanyol, depenent del govern de torn no ens ajuda gens ni mica. La manca de recursos que podem aplicar a l’educaci\u00f3 es veuen minvats per l’espoli constant a que les finances catalanes es veuen sotmeses any rere any. Essent capa\u00e7os de generar riquesa per al nostre pa\u00eds, no tenim els recursos necessaris per\u00a0establir un sistema educatiu d’\u00e8xit per a tothom perqu\u00e8 els recursos que generem ens els prenen. El sistema educatiu catal\u00e0 \u00e9s sotm\u00e8s cont\u00ednuament a un bombardeig per tal d’aniquilar-lo. La llengua, les compet\u00e8ncies, els continguts, etc. En aquests moments l’excel\u00b7l\u00e8ncia sembla reservada per als m\u00e9s rics, ja que ni el sistema de beques minso del que disposem pot compensar el talent que entre nosaltres generem.<\/p>\n
Per tot plegat, \u00e9s urgent que el nostre pa\u00eds, la nostra naci\u00f3, que no \u00e9s altra cosa que\u00a0les persones que la formem, gaudeixi d’una independ\u00e8ncia pol\u00edtica que ara no t\u00e9. La necessitem amb urg\u00e8ncia. L’educaci\u00f3 dels nostres fills \u00e9s capdal per al nostre futur com a poble. Per al desenvolupament personal dels nostres infants, per al desenvolupament col\u00b7lectiu del nostre pa\u00eds, per aprofitar el talent que som capa\u00e7os de generar i posar-lo al servei de la nostra societat i de tot el m\u00f3n.<\/p>\n
Amb Espanya imposant-nos els seus models no ens en sortirem. La nostra voluntat de ser demana massa recursos per lluitar contra la in\u00e8rcia espanyola que ens va en contra. Si volem la nostra independ\u00e8ncia pol\u00edtica no \u00e9s per repetir el model espanyol, sin\u00f3 per bastir un sistema educatiu perdurable, que minoritzi al m\u00e0xim el frac\u00e0s escolar, que doti el pa\u00eds de grans mestres i pedagogs, capa\u00e7os d’arrosegar i emp\u00e8nyer endavant\u00a0aquells que estan al llindar de quedar exclosos del progr\u00e9s hum\u00e0. Fer de l’eduaci\u00f3 el centre sobre el qual pivoti el nostre pa\u00eds \u00e9s la millor inversi\u00f3 que com a societat podem fer; i aix\u00f2 nom\u00e9s ser\u00e0 possible si assolim la nostra sobirania plena. Els nostres infants han de poder cr\u00e9ixer en coneixements, en un entorn amable i exigent alhora, que els prepari per a la seg\u00fcent etapa de l’adolesc\u00e8ncia per fer un batxillerat o una formaci\u00f3 professional de qualitat i perqu\u00e8 els que en tenen ganes tinguin la mateixa oportunitat per a seguir els seus estudis en l’\u00e0mbit universitari. Ja en l’etapa\u00a0adulta seran capa\u00e7os d’aportar a la societat els seus coneixements, les seves ganes d’experimentar en el camp cient\u00edfic, de crear empreses que facin progressar el conjunt de la societat, les seves ganes de treballar amb professionalitat i tot aix\u00f2 fer-ho des d’una consci\u00e8ncia de ciutadans responsables, c\u00edvics i conscients que la seva educaci\u00f3 seguir\u00e0 al larg de tota la seva vida, i conscients que hem de llegar als nostres fills l’oportunitat de seguir avan\u00e7ant com a societat i com a individus i amb igualtat d’oportunitats per a tothom, inclosos aquells que\u00a0en el model actual queden despenjats a mig\u00a0cam\u00ed. No ens podem permetre, si volem ser alguna cosa en el m\u00f3n actual, dilapidar les possibilitats que tot individu ha de tenir per poder fer la seva aportaci\u00f3 en el benestar del g\u00e8nere hum\u00e0 i del m\u00f3n sencer. Aix\u00f2 nom\u00e9s podrem fer-ho si som el que volem ser i\u00a0aix\u00f2 passa per ser amos del nostre dest\u00ed.<\/p>\n
Si aconseguim ser el que volem i fracassem en fer de l’eduaci\u00f3 el centre\u00a0de la nostra\u00a0societat, nom\u00e9s ser\u00e0 culpa nostra,\u00a0responsabilitat que ara no podem assumir plenament. Infants delerosos d’aprendre, mestres preparats i reconeguts per tota la societat, un sistema que ajudi la seva tasca, unes fam\u00edlies que entre els seus objectius primordials tinguin l’educaci\u00f3 dels seus\u00a0fills, uns recursos suficients\u00a0per a garantir l’assoliment dels objectius que establim, s\u00f3n les eines indispensables per la nostra superviv\u00e8ncia com a poble i per mantenir la nostra pres\u00e8ncia en el m\u00f3n. Per mi, aix\u00f2 sol, ja justifica el meu comprom\u00eds per aconseguir la independ\u00e8ncia per tal de ser responsables plenament d’aquest model.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Un dels pilars d’una naci\u00f3 moderna \u00e9s, sens dubte, l’educaci\u00f3. Catalunya ho ha tingut clar des de fa segles. Una altra cosa ben diferent \u00e9s si a part de tenir-ho clar,\u00a0ha arribat a concretar un model educatiu que l’hagi posat … Continua llegint