![\"\"](\"https:\/\/blocs.tinet.cat\/desdelsenyilarauxa\/files\/2012\/12\/Estelada1.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Tal com vaig dir en l’apunt anterior, inicio una s\u00e8rie d’escrits sobre les raons que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenim\u00a0per esdevenir un estat independent. Els diferents t\u00edtols que vaig exposar s\u00f3n tots ells de m\u00e0xima import\u00e0ncia per al nostre pa\u00eds, i el que avui vull anar desgranant no \u00e9s pas menor. Afecta les possibilitats futures que el nostre pa\u00eds i la seva gent desenvolupi totes les seves capacitats per esdevenir una societat avan\u00e7ada i moderna, amb serveis de qualitat i amb un nivell de vida adequat a la nostra capacitat de generar riquesa col\u00b7lectiva per a tots els seus ciutatadans.<\/p>\n
L’economia d’un pa\u00eds \u00e9s un tema important\u00edssim que en funci\u00f3 dels recursos de qu\u00e8 disposa i de com els utilitza reverteix en el present i el futur del benestar dels seus ciutadans. Crec que en aix\u00f2 estarem tots d’acord. Comencem.<\/p>\n
Com que no s\u00f3c pas economista espero que els entesos en la mat\u00e8ria ja em perdonaran si algun concepte no l’afino del tot, per\u00f2 estic segur que els amateurs com jo ho agrairan perqu\u00e8 crec que s’entendr\u00e0 prou b\u00e9 el que dir\u00e9. En el cas de Catalunya no es pot comen\u00e7ar a parlar sobre la necessitat econ\u00f2mica de la independ\u00e8ncia del nostre pa\u00eds sense fer esment de l’espoli fiscal al que la nostra naci\u00f3 es veu sotmesa. Entre 16 i 18 mil milions d’euros anuals aportem els ciutadans i les empreses del nostre pa\u00eds en impostos que marxen d’aqu\u00ed i no els tornem a veure. Cap altre pa\u00eds del m\u00f3n es veu sotm\u00e8s a aquest espoli. Bona part dels nostres impostos van directament a un sac sense fons espanyol que ni tan sol serveixen per a crear riquesa en altres llocs, per\u00f2 que s\u00ed que llasten la nostra economia. Els nostres impostos es dilapiden dotant d’infraestructures innecess\u00e0ries a Espanya (grans autovies sense cotxes, trens de gran velocitat sense passatgers, aeroports sense viatgers, rescats d’autopistes deficit\u00e0ries mentre allarguen les concessions de les nostres, etc). Una situaci\u00f3 insuportable que no hi ha cap voluntat espanyola de posar-hi remei.<\/p>\n
A aix\u00f2 hem d’afegir els continus incompliments dels governs espanyols amb Catalunya. Les diferents disposicions legals que obliguen a Espanya a invertir en infraestructures a Catalunya s’incompleixen una rere l’altra. A nosaltres, per\u00f2, se’ns demana complir fil per randa amb les nostres obligacions. Mentre aix\u00f2 passa, la crisi econ\u00f2mica ha servit d’excusa per paralitzar obres que ja s’estaven executant al nostre pa\u00eds com l’A-27, l’autovia de Tarragona a Montblanc i eix viari important per comunicar el port de Tarragona amb l’interior del nostre pa\u00eds i amb la resta de la pen\u00ednsula ib\u00e8rica. No cal que parlem de l’eix ferrioviari del Mediterrani. Nom\u00e9s des d’un posicionament pol\u00edtic i ideol\u00f2gic pot ralentitzar-se una infraestructura d’inter\u00e8s europeu i d’inter\u00e8s per tota la franja mediterr\u00e0nia de la pen\u00ednsula, per on circulen m\u00e9s de la meitat de les mercaderies cap a Europa. Podr\u00edem parlar de l’Espanya radial que\u00a0t\u00e9 m\u00e9s\u00a0inter\u00e8s en comunicar Madrid amb tota la geografia del Regne d’Espanya\u00a0que no pas en\u00a0comunicar-nos amb la resta del continent europeu. L’espoli fiscal i econ\u00f2mic al que estem sotmesos permanentment no nom\u00e9s \u00e9s antiecon\u00f2mic i injust per Catalunya, sin\u00f3 que tamb\u00e9 \u00e9s antiecon\u00f2mic pel mateix Regne d’Espanya. Els beneficis que en treuen d’inversions multimilion\u00e0ries al seu pa\u00eds no tenen un objectiu econ\u00f2mic, sin\u00f3 purament pol\u00edtic, que obeeix a la seva determinada visi\u00f3 ideol\u00f2gica d’Espanya. En canvi, per nosaltres \u00e9s terriblament perjudicial. Tan perjudicial que la nostra capacitat de resisitir per m\u00e9s temps aquest espoli se’ns est\u00e0 acabant. De seguir per aquest cam\u00ed el nostre pa\u00eds quedar\u00e0 com un desert on les empreses hauran desaparegut, el noste esperit emprenedor anorreat, els nostres ciutadans desemparats.<\/p>\n
Una de les fal\u00e0cies que m\u00e9s utilitzen els governs espanyols consisteix en insistir que els impostos no els paguen els territoris, sin\u00f3 els ciutadans. Els catalans paguem impostos que s’esfumen del nostres pa\u00eds. El nostre pa\u00eds no \u00e9s una cosa et\u00e8ria. T\u00e9 un Parlament i un govern que necessita recursos per satisfer les necessitats dels seus ciutadans. Necessitats econ\u00f2miques, de serveis p\u00fablics, de sistemes de salut p\u00fablics i privats que necessiten inversions, empreses p\u00fabliques i privades que necessiten recursos per seguir fent recerca i desenvolupament, universitats que necessiten recursos per donar als nostres universitaris la formaci\u00f3 m\u00e9s excel\u00b7lent de la que siguem capa\u00e7os de donar, un sistema educatiu que necessita aquests recursos per educar els nostres fills com a ciutadans que aportaran la seva empenta i el seu coneixement a la societat en general, ajuntaments que han de donar serveis b\u00e0sics\u00a0als seus vilatans etc.<\/p>\n
Les inversions p\u00fabliques no es fan directament als ciutadans que paguem impostos, sin\u00f3 que es fan per mitj\u00e0 de la prestaci\u00f3 de serveis p\u00fablics de qualitat, ja sigui per circular, ja sigui per dotar-nos de transports p\u00fablics de qualitat i de proximitat, ja sigui per prestar atenci\u00f3 a ciutadans depenents, per dotar-nos de bons serveis d’emerg\u00e8ncia, bombers, policia, ambul\u00e0ncies, per tenir una bona atenci\u00f3 m\u00e8dica mitjan\u00e7ant un sistema p\u00fablic de salut de qualitat, per tenir una bona xarxa del sistema p\u00fablic d’educaci\u00f3, etc. Tots aquests serveis i prestacions, totes aquestes infraestructures, es doten mitjan\u00e7ant els nostres impostos i s\u00f3n prestats territorialment pels nostres governs nacionals, comarcals o municpals. I aix\u00f2 \u00e9s el que ens impedeixen fer.<\/p>\n
En aquests moment de crisi, la societat catalana, de forma majorit\u00e0ria, sembla apostar per la nostra emancipaci\u00f3. Volem certificar-ho mitjan\u00e7ant un refer\u00e8ndum que ens volen negar. El govern espanyol juga brut i s’ha posat entre cella i cella empobrir-nos i humiliar-nos encara m\u00e9s per tal que finalment acceptem un plat de llenties\u00a0elaborat amb les sobres de les seves farres que nosaltres els hem perm\u00e8s de fer amb els nostres impostos.<\/p>\n
No hi ha cap argument econ\u00f2mic per no fotre el camp amb urg\u00e8ncia d’Espanya. M\u00e9s aviat al contrari. Tenim molta pressa a fer-ho. Tenim la pressa normal que tot individu i tota societat t\u00e9 quan vol sobreviure. S\u00ed, \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de superviv\u00e8ncia. L’\u00fanica manera que tenim de dotar-nos dels recursos necessaris per fer una societat justa i econ\u00f2micament sostenible \u00e9s independitzant-nos. L’\u00fanica manera que tenim de dotar-nos dels recursos que nosaltres mateixos generem \u00e9s formant el nostre propi estat, que no \u00e9s res m\u00e9s, ni res\u00a0menys, que el que tenen les nacions per a assegurar la seva subsist\u00e8ncia, en cooperaci\u00f3 amb la resta de la comunitat internacional, amb la solidaritat\u00a0envers aquells que m\u00e9s la necessiten, amb les nostres capacitats dutes a nivells d’excel\u00b7l\u00e8ncia i oberts al m\u00f3n des del nostre propi dret a decidir i a ser.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Tal com vaig dir en l’apunt anterior, inicio una s\u00e8rie d’escrits sobre les raons que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tenim\u00a0per esdevenir un estat independent. Els diferents t\u00edtols que vaig exposar s\u00f3n tots ells de m\u00e0xima import\u00e0ncia per al … Continua llegint