Arnaldo Otegi (Elgoibar, 1958) es reafirma en el comprom\u00eds pol\u00edtic pac\u00edfic, un cop superat el tr\u00e0ngol de la seva detenci\u00f3. El pol\u00edtic de l’esquerra abertzale empresonat est\u00e0 conven\u00e7ut que el Pa\u00eds Basc assolir\u00e0 un estat propi i assegura amb fermesa que els presos no s\u00f3n negociables. Parla de Catalunya com d’un mirall en el proc\u00e9s sobiranista.<\/p>\n
Quina sensaci\u00f3 li va produir el comunicat d’ETA de cessament de la viol\u00e8ncia, ara fa unany?<\/strong><\/p>\n Van ser m\u00faltiples els sentiments que se’m van anar aplegant. D’una banda, vaig sentir una enorme satisfacci\u00f3 pol\u00edtica i personal i, de l’altra, vaig tenir una sensaci\u00f3 d’especial responsabilitat, ja que ara tocava demostrar que realment la nostra aposta per unes vies pol\u00edtiques pac\u00edfiques era realment efica\u00e7<\/p>\n Qu\u00e8 significa, pol\u00edticament?<\/strong><\/p>\n El tr\u00e0nsit d’una estrat\u00e8gia de car\u00e0cter pol\u00edtico-militar a una estrat\u00e8gia pac\u00edfica en la confrontaci\u00f3 amb els estats. Aquesta transformaci\u00f3 est\u00e0 suposant una aut\u00e8ntica revoluci\u00f3 intel\u00b7lectual dintre l’esquerra abertzale.<\/p>\n El 1992 Antton Etxebeste ja va teoritzar que el cicle militar com a m\u00ednim no es guanyaria,i que el terreny de joc seria la pol\u00edtica. Per quines raons s’ha trigat vint anys a donar-ho per bo?<\/strong><\/p>\n Els tr\u00e0nsits pol\u00edtics en organitzacions revolucion\u00e0ries necessiten temps, exigeixen un proc\u00e9s de debat i de persuasi\u00f3, que en el nostre cas, a m\u00e9s a m\u00e9s, s’ha desenvolupat en unes condicions gens favorables d’il\u00b7legalitzaci\u00f3, persecuci\u00f3 i repressi\u00f3. El nostre tr\u00e0nsit ha estat llarg en el temps, per\u00f2 aix\u00f2 garanteix la irreversibilitat del proc\u00e9s, ja que se sustenta en un llarg per\u00edode en el qual hem constru\u00eft unes bases molt s\u00f2lides. Ara hi ha qui ens retreu haver canviat massa tard i no haver-ho fet per convicci\u00f3 democr\u00e0tica… \u00c9s natural que es manifestin aix\u00ed si tenim en compte que ells nom\u00e9s van necessitar uns dies o unes setmanes per passar de victorejar el Caudillo a ser dem\u00f2crates de tota la vida.<\/p>\n \u00bfVa t\u00e9mer, en algun moment, que la tasca que s’estava fent se n’an\u00e9s en orris per sabotatges de propis i estranys?<\/strong><\/p>\n El principal sabotatge que vam patir va ser l’operaci\u00f3 policial que va culminar amb la nostra detenci\u00f3 i empresonament, i que nom\u00e9s tenia un objectiu: volien impedir que l’esquerra abertzale vari\u00e9s la seva estrat\u00e8gia. Feli\u00e7ment, van arribar tard, perqu\u00e8 ja hav\u00edem disposat els mecanismes perqu\u00e8 fins i tot les nostres detencions, que esper\u00e0vem, no aturessin el canvi d’estrat\u00e8gia.<\/p>\n Si sorg\u00eds un grup que practiqu\u00e9s la viol\u00e8ncia en nom de l’independentisme, reivindicant-se o no ETA aut\u00e8ntica, quina posici\u00f3 prendria vost\u00e8 personalment i l’esquerra abertzale en conjunt?<\/strong><\/p>\n No imagino aquest escenari ni com a hip\u00f2tesi. En qualsevol cas, tant la meva posici\u00f3 com la del conjunt de l’esquerra abertzale seria contundent en termes pol\u00edtics: manifestem el nostre rebuig i oposici\u00f3 pol\u00edtica a l’\u00fas de la viol\u00e8ncia armada per a la consecuci\u00f3 dels objectius plantejats en el proc\u00e9s d’alliberament nacional i social d’Euskal Herria.<\/p>\n \u00bfLa fi de l’activitat armada d’ETA fa probable una majoria social i parlament\u00e0ria independentista?<\/strong><\/p>\n El cessament de l’activitat armada per part de l’organitzaci\u00f3 ETA genera condicions d’entorn id\u00f2nies per construir un gran Bloc Hist\u00f2ric Independentista i d’Esquerra, que aspiri a disputar i a assolir l’hegemonia pol\u00edtica, cultural i fins i tot electoral al Pa\u00eds Basconavarr\u00e8s.<\/p>\n La identitat basca majorit\u00e0ria se sent inc\u00f2moda a Espanya. Davant d’una m\u00e9s que probable hegemonia secessionista, \u00bfqu\u00e8 faran perqu\u00e8 la identitat espanyola a Euskal Herria no s’hi senti inc\u00f2moda? <\/strong><\/span><\/p>\n L’\u00faltima vegada que em vaig entrevistar amb Jes\u00fas Eguiguren a la pres\u00f3 em va dir que les bases del seu partit [PSE] a Guip\u00fascoa van viure amb certa intranquil\u00b7litat l’acc\u00e9s de Bildu al govern foral i als ajuntaments\u2026, per\u00f2 que, passat un cert temps, s’havien sentit alleujats, i fins i tot sorpresos, perqu\u00e8 no hav\u00edem buscat cap tipus de confrontaci\u00f3 identit\u00e0ria -en el tema de les banderes, per exemple- contra les persones que se senten espanyoles. De manera que li asseguro que nosaltres no tenim cap inter\u00e8s detractar les identitats nacionals com els estats han tractat la nostra. En el futur estat basc la identitat comuna que tindrem tots els ciutadans s’anomenar\u00e0 igualtat en l’exercici de tots els nostres drets civils,pol\u00edtics i sobretot econ\u00f2mics i socials.<\/p>\n \u00bfFaria prevaler un front nacional independentista amb el PNB per sobre de la dial\u00e8ctica poder-oposici\u00f3?<\/strong><\/p>\n Crec sincerament que estem immersos en una conjuntura hist\u00f2rica que ofereix grans oportunitats en mat\u00e8ria d’aven\u00e7 en la recuperaci\u00f3 de la nostra sobirania nacional, i alhora augura grans retrocessos en mat\u00e8ria social. Per nosaltres, les prioritats pol\u00edtiques han de ser fixades amb claredat abans de parlar de pactes o aliances. Aquestes prioritats a Euskal Herria s\u00f3n: consolidar un escenari de solucions democr\u00e0tiques al conflicte enfront dels enemics de la pau; avan\u00e7ar en la recuperaci\u00f3 de la nostra sobirania com a poble, i finalment, fer front al model social que intenta imposar l’oligarquia financera i industrial.<\/p>\n N’hi ha que han aventurat que amb els resultats de l’esquerra abertzale i la seva traject\u00f2ria i carisma personal, m\u00e9s la “mandelitzaci\u00f3” per la seva condemna, el pot convertir en lehendakari en el futur…<\/strong><\/p>\n M’entendr\u00e0 que li digui que contestar en termes personals em pot semblar fins i tot un exercici de vanitat, que sempre procuro defugir. \u00c9s cert, sigui com sigui, que quan vam ser condemnats, alguns mitjans de comunicaci\u00f3 (Cope, Abc \u2026) van manifestar la seva satisfacci\u00f3 perqu\u00e8 aquesta condemnam’impedia presentar-me a unes eleccions que, fins i tot, aventuraven que podria guanyar\u2026 Per\u00f2 ara li vull traslladar una convicci\u00f3: l’esquerra abertzale, dins d’un gran front ampli popular i independentista,assolir\u00e0 primer el govern i despr\u00e9s constituir\u00e0 l’estat basc. I aix\u00f2 no \u00e9s l’expressi\u00f3 d’un desig sin\u00f3 una certesa.<\/p>\n Al proc\u00e9s irland\u00e8s de Stormont, Martin McGuinness va dir que els presos no eren negociables i sortirien. Amb l’autoritat que li d\u00f3na el fet d’estar pres, vost\u00e8 respondria d’una manera semblant?<\/strong><\/p>\n Buidar les presons \u00e9s una mesura inexcusable en el proc\u00e9s de solucions que hem engegat i, en aquest sentit, podr\u00edem dir que aquest objectiu no \u00e9s negociable. Una altra cosa \u00e9s entendre que el di\u00e0leg i l’acord s\u00f3n estrictament necessaris per abordar dues q\u00fcestions fonamentals en el proc\u00e9s d’alliberament dels presos pol\u00edtics bascos: el m\u00e8tode -amb quines f\u00f3rmules s’acorda la llibertat- i de quina manera es produeix l’alliberament. Aquestes q\u00fcestions han de ser objecte de negociaci\u00f3 i acord.<\/p>\n Rosa Lluch, filla d’Ernest Lluch, va dir a l’ARA que calia tenir generositat, acostar els presos i aplicar la legislaci\u00f3 penitenci\u00e0ria amb tarann\u00e0 garantista. \u00c9s una opini\u00f3 completament diferent de la que expressa l’Associaci\u00f3 de V\u00edctimes del Terrorisme.\u00bfAcceptaria parlar personalment amb Rosa Lluch?<\/strong><\/p>\n Crec que \u00e9s necessari distingir les v\u00edctimes de determinades elits que parlen en nom seu i que instrumentalitzen el seu l\u00f2gic dolor en benefici dels seus interessos pol\u00edtics partidistes. Ja vaig tenir ocasi\u00f3 de parlar amb una de les filles de Lluch en la presentaci\u00f3 a Donostia de La pelota vasca , de Julio Medem. De manera que no tindria cap inconvenient a parlar amb ella, si vol. Penso que s’han d’habilitar canals de comunicaci\u00f3, directes o indirectes, per dialogar amb les v\u00edctimes que ho vulguin. Tenim pendent aquest di\u00e0leg, que seria molt benefici\u00f3s per a tothom.<\/p>\n Per la seva faceta filos\u00f2fica, hi ent\u00e9n de religions i d’\u00e8tiques. \u00bfNo troba a faltar alguna reflexi\u00f3 moral sobre el final de la viol\u00e8ncia?<\/strong><\/p>\n La reflexi\u00f3 \u00e8tica sempre ha estat present en les nostres reflexions. No parlo de moral burgesa, parlo d’\u00e8tica revolucion\u00e0ria, per\u00f2 no li oculto -perqu\u00e8 la hipocresia no forma part dels nostres valors- que han estat les raons pol\u00edtiques les que han perm\u00e8s un grau m\u00e9s elevat de cohesi\u00f3 al voltant de la nostra decisi\u00f3 d’apostar per unes vies exclusivament pol\u00edtiques i democr\u00e0tiques.<\/p>\n Com va seguir la hist\u00f2rica Diada?<\/strong><\/p>\n Amb molta emoci\u00f3 i amb molta solidaritat. Avui Catalunya est\u00e0 a l’avantguarda en la lluita per recuperar la seva sobirania. No permetin que ning\u00fa els robi el somriure, la il\u00b7lusi\u00f3 i l’ambici\u00f3 que van inundar els carrers l’11 de setembre. I no ho oblidin: si volen poden!<\/p>\n Qu\u00e8 pensa que ha aportat a l’independentisme basc la gran manifestaci\u00f3 catalana?<\/strong><\/p>\n A nosaltres ens ha ofert un mirall per mirar-nos en dos sentits: el de ser conscients que el moviment popular, l’ANC, ha de jugar un paper central en el proc\u00e9s independentista, i, en segon lloc, que l’ocupaci\u00f3 massiva i pac\u00edfica dels carrers \u00e9s un esdeveniment que va provocar grans conseq\u00fc\u00e8ncies pol\u00edtiques. Si hi afegim el component en defensa d’un altre model social, la insubmissi\u00f3 i la desobedi\u00e8ncia, i una important pres\u00e8ncia institucional independentista, estarem resumint l’estrat\u00e8gia de l’esquerra abertzale.<\/p>\n \u00bfVeu sinergies entre els processos similars d’Euskal Herria, Catalunya, Flandes i Esc\u00f2cia?<\/strong><\/p>\n Sens dubte, els exemples que cita formen part d’una nova onada independentista que no hem de deixar passar. Davant d’un estat com l’espanyol, que fa segles que rebutja totes les nostres ofertes d’acord pol\u00edtic i que, a m\u00e9s, ara nom\u00e9s garanteix la nostra hipoteca econ\u00f2mica, nom\u00e9s hi ha una alternativa: la plena sobirania. Endavant, aurrera .<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Arnaldo Otegi (Elgoibar, 1958) es reafirma en el comprom\u00eds pol\u00edtic pac\u00edfic, un cop superat el tr\u00e0ngol de la seva detenci\u00f3. El pol\u00edtic de l’esquerra abertzale empresonat est\u00e0 conven\u00e7ut que el Pa\u00eds Basc assolir\u00e0 un estat propi i assegura amb fermesa … Continua llegint